Resultats de la cerca

És una institució familiar que té per objecte de castigar les faltes comeses pels hereus amb la pèrdua de la llegítima Recollida ja en el dret romà, fou suprimida en el codi de Napoleó, que només considerà la indignitat per a succeir No obstant això, alguns codis civils, com el suís i l’espanyol, l’han recollida, i uns altres, com l’alemany, la consideren parcialment El Codi Civil espanyol estableix que ha d’ésser expressat en el testament i fonamentat en algunes de les causes legalment establertes quan la causa no és certa, no ha estat expressada en el testament o no és una de…

Creat el 2005, promou la llengua francesa i la cooperació cultural i institucional entre els seus membres Té els precedents en l’Agence de Coopération Culturelle et Technique ACCT creada el 1969, que el 1997 adoptà la Carta de la Francofonia com a document fundacional, revisada en ocasió de la fundació de l’OIF La carta estableix com a prioritats la promoció de la democràcia, la prevenció i mediació en els conflictes i el suport a l’estat de dret i als drets humans, el diàleg i els intercanvis interculturals, els vincles de cooperació que afavoreixin economies pròsperes i…

El règim d’anotacions establert per les diverses disposicions del Codi de Successions, pel codi de família i per les diverses lleis en matèria de drets reals és condicionat per la llei 4/2005 del Parlament de Catalunya, que regula el règim dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes d’aquests susceptibles d’inscripció en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya, sempre que els recursos esmentats es fonamentin en una infracció de les normes del dret català Per aquesta llei es crea un recurs governatiu davant la…

A Catalunya, segons el dret català vigent, que ha recollit una pràctica introduïda per costum, el cònjuge pot instituir hereu el fill que el seu consort supervivent elegeixi entre els fills comuns o delegar-lo perquè distribueixi l’herència en parts iguals o desiguals entre els fills A Eivissa i a Formentera, l’encàrrec al cònjuge supervivent es concreta solament en la distribucó de l’herència entre els fills comuns On regeix el dret local del Pallars Sobirà, ultra el cònjuge supervivent, també es pot fer a favor dels dos parents més pròxims del testador, bé que…

Organitza el funcionament de la Unió i determina els àmbits, la delimitació i les condicions d’exercici de les seves competències Juntament amb el Tractat de la Unió Europea, també reformat per l’anomenat Tractat de Lisboa, constitueixen els tractats sobre els quals es fonamenta la Unió Tant el Tractat de Funcionament de la Unió Europea com el Tractat de la Unió Europea, que tenen el mateix valor jurídic, són designats en ocasions com els “Tractats Constitutius” per distingir-los del “Dret derivat” de la Unió Europea, que és aquell dret aprovat pels òrgans i d’acord…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1985 i catedràtic de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra des de l’any 1991 Ha escrit nombrosos articles i monografies en matèria de teoria general dels drets, organització territorial de l’estat i règim jurídic de la informació El 1991 fou nomenat membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, i el 1997, vocal del Consell de la Informació de Catalunya Fou vocal de la Junta Electoral Central entre el 1994 i el 1997 D’ençà de l’any 2005 és membre del Consell Consultiu de la…

Es formà a l’escola de Lorenzo del Pino i Giovanni da Legnano, a Bolonya, i es doctorà en dret a Florència 1385 Professor de dret canònic a Florència 1385-90 i a Pàdua 1390-1410, fou consultat per Bonifaci IX per tal d’acabar el cisma Nomenat bisbe de Florència 1410 per l’antipapa Joan XXIII i cardenal 1411, preparà el concili de Constança —del qual sostingué la validesa després de la fuga de Joan XXIII— i hi intervingué decididament Intentà d’aplicar en el camp eclesiàstic les idees de la sobirania popular de Marsili de Pàdua i de Guillem d’Occam Polemitzà amb Jan Hus

Estudià dret a Barcelona i s’hi doctorà el 1859 Féu excavacions a Empúries, on, juntament amb Molina, descobrí el cèlebre mosaic que representa el sacrifici d’Ifigènia S'establí a Madrid Fou delegat per Girona al comitè central del partit progressista 1866 Després de la Revolució de Setembre del 1868, la Junta Revolucionària li encarregà que redactés una declaració de drets humans, que fou la base del primer article de la Constitució del 1869 El 1870 obtingué la càtedra de dret romà de la Universitat de Madrid F Giner de los Ríos féu publicar, pòstumament 1878, un…

Estudià a Tortosa i a Roma Ordenat de sacerdot 1890, des del 1891 ocupà la càtedra de dret públic a la Universitat Pontifícia de Tarragona El 1903 passà com a canonge a Múrcia, on fundà i dirigí el diari La Verdad , i el 1907 a València, on dirigí el diari La Voz Ací esdevingué amic i collaborador de l’arquebisbe Guisasola, que el 1914 el cridà a Toledo, d’on fou consagrat bisbe auxiliar el 1915 El 1921 passà a regir la diòcesi d’Oviedo Pius IX el designà consiliari nacional d’Acció Catòlica el 1932 És autor d’obres de dret i d’escrits de caire social

Besnet de Manuel Duran i Bas , i nebot net de Lluís Duran i Ventosa Llicenciat en dret a Barcelona l’any 1957, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Pontificia a Puerto Rico 1963-70 i director de la Revista de Derecho Puertorriqueño 1969-70 Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1970-74, a ESADE 1971-73 i a l’Escola de Pràctica Jurídica Roda Ventura 1979-83 Publicà articles i obres com Ordeno y mando 1977, La problemática jurídica del descuento 1983, Diccionario de Derecho 2a edició, 1995, Práctica Procesal Penal 5a edició, 1997 i Diccionario…