Resultats de la cerca
Es mostren 11043 resultats
iniciació
Etnografia
Conjunt de ritus o cerimònies amb què un membre ja format d’un clan o d’una tribu és admès a la comunitat.
Aquestes cerimònies solen comprendre una simbolització d’idees de força, de prova i de dolor i una instrucció en les lleis del clan o la tribu, transmeses oralment Efectuada, normalment, en l’entrada de l’individu a la pubertat, la iniciació sol implicar ablucions, incisions o marques corporals, segregació d’ambdós sexes, etc
connotació
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’informació que transmet un mot en el seu aspecte semàntic, tenint sempre en compte el sistema de valors del parlant emissor i receptor.
El mot lleó , per exemple, denota l’animal d’aquest nom i connota “força”, “poder”, etc Alguns semanistes consideren com a connotació només les associacions “emotives” o “evocatives” del mot, com les de l’exemple anterior, i desestimen les de tipus “cognitiu” objectivament establertes, com la connotació d’estrangerisme del mot míting
animatisme
Etnologia
Religió
Idea que considera que un determinat objecte, persona, animal o planta, és posseït per una essència espiritual, immaterial, que pot afectar les persones en forma positiva o negativa segons quina sigui la direcció de l’acció mística que aquestes adoptin envers ella.
És un concepte equivalent al de mana , i constitueix, per tant, una força intrínseca o atribut que transcendeix a la mateixa natura Bé que no és tan universal com l’animisme, ni tampoc necessàriament contemporani d’aquest, ambdós no s’exclouen, com ho demostra el fet que són convergents a la Melanèsia
Santa Maria d’Hostalric
Art romànic
L’actual església parroquial de Santa Maria d’Hostalric, a ponent de la vila, fou aixecada al segle XVII i reconstruïda després de l’incendi sofert el 1810 És força documentada des del 1217, i consta en dos nomenclàtors i llistes sinodals de Girona com la parròquia de Santa Maria “d’Hostalricho”
Santa Maria d’Espluga de Serra (Tremp)
Art romànic
Hom creu que es tracta d’una església d’origen romànic, encara que avui es presenta força modificada per capelles laterals i l’absis capçat No trobem cap notícia que ho pugui confirmar Pertanyia a la diòcesi de Lleida i apareix dedicada a la Purificació n’era sufragània l’església de la Torre
Casimir Arvet-Touvet
Botànica
Botànic francès.
Especialista en el gènere hieraci , és autor de nombrosos treballs que sovint contenen referències a localitats catalanes i també, molt especialment, de Hieraciotheca Gallica et Hispanica 1899-1911, recopilació d’ exsiccates amb força espècimens catalans, un dels deu únics exemplars de les quals es conserva als herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona
Societat de Pesca Marbella del Poblenou
Pesca esportiva
Club de pesca del barri del Poblenou de Barcelona.
Inicià l’activitat l’any 1984, però no es federà fins el 1989 sota la presidència de Vicenç Rodríguez Aconseguí el Campionat d’Espanya de clubs de mar-costa 2000, 2002 Han destacat Eduard Martínez Gonzalo i Genís Porta Pla Sota el mandat de Martínez Gonzalo, l’entitat creixé força socialment i esportivament
Sant Salvador de Puig-sec (Lladurs)
Art romànic
Situació És a la part baixa de la banda de llevant del municipi de Lladurs, a la riba dreta del riu Cardener propera a la casa Puig-sec Pertany al terme parroquial de Lladurs Mapa 292M781 Situació 31TCG808556 Interior de l’absis, aparellat a base de carreus ben escairats i polits, de mides força grosses, disposats ordenadament en filades L Prat Exterior del mur de l’absis, ben aparellat amb grossos blocs de pedra Al centre i un xic descentrada s’obre una finestra petita, coberta amb un arc de mig punt tallat en un bloc monolític de pedra L Prat Per anar-hi cal agafar la carretera…
La serra de Port del Comte
Dolines a la part més alta de Port del Comte, una manifestació força evident del modelat càrstic Ernest Costal La serra de Port del Comte 210, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Port del Comte o muntanya de la Bòfia, juntament amb tota una sèrie de contraforts serres de Turp, Odèn, Canalda, Encies, etc, forma un gran bloc muntanyós situat entre els rius de Lavansa, Segre i Cardener, i constitueix un dels massissos més extensos del Prepirineus A diferència de la major part de les serres prepirinenques, no hi ha cap alineació E-W ni cap clara carena…
tornada
Literatura
A la poesia occitana i a la catalana antiga, cobla que cloïa un poema format d’una o més estrofes de major extensió, i que solia repetir, del tot o en part, l’esquema mètric i rimat dels darrers versos de l’estrofa precedent, sovint la darrera meitat d’aquella.
La seva funció corrent era d’endreça del poema al seu destinatari, masculí o femení el poeta hi sintetitzava les intencions i les raons que havia glossat en el poema i que el mogueren a escriure'l A voltes s’usaven dues tornades són força excepcionals els poemes de tres i molt els de quatre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina