Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
Festival de Jazz de Niça
Música
Gran festa del jazz que se celebra a Niça des del 1974.
El seu precedent directe, el festival de jazz que tingué lloc a Niça l’any 1948 i que reuní orquestres de jazz de diferents països, el converteix en el més antic del món Els seus fundadors, George Wein i Simon Ginibre, l’anomenaren Grande Parade du Jazz de Nice, nom amb què fou conegut fins el 1984, any en què la corporació JVC es convertí en el principal patrocinador d’aquest esdeveniment A partir d’aquell moment passà a denominar-se JVC Gran Parade du Jazz, nom que mantingué fins el 1993 La principal característica del festival és la simultaneïtat dels concerts, possible…
Club de Futbol Damm
Futbol
Club de futbol del districte de Nou Barris de Barcelona.
Fundat l’any 1954, nasqué gràcies a l’impuls d’un grup de treballadors de la fàbrica de cerveses Damm , que reberen el suport de l’empresa des del 1952 El primer president fou Antoni Carrera Des de l’origen es dedicà al futbol formatiu Començà amb un equip juvenil i amb el pas dels anys creà nous equips en categories inferiors, convertint-se en un dels referents del futbol de base català Del seu planter sorgiren futbolistes com Pepín, José Manuel, Paquito, Jaume Creixell, Àlex Fernández, Toni Velamazán, Víctor Vázquez, Sergio García, Curro Torres, Cristóbal Parralo, Dani García o Antoni Lima…
Eugenio-Santos Chavala Ibort

Eugenio-Santos Chavala Ibort
Museu Colet
Natació
Nedador, regatista, tirador amb arc i dirigent esportiu.
Resident a Barcelona des dels sis anys, fou un esportista polifacètic Impulsà el vol sense motor creant l’escola Marià Foyé a Domeny, nedà a les files del Futbol Club Barcelona i fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya i del Club Excursionista de Gràcia Participà en la fundació del Club Natació Montjuïc 1944, on competí en natació i waterpolo i en fou dirigent a partir del 1968 D’altra banda, fundà el Club d’Arquers de Catalunya 1949 Poc després fundà la Federació Catalana de Tir amb Arc, i en fou el primer president 1950-52 El 1950 guanyà el primer Campionat de Catalunya de tir amb…
Alfons Tormo
Cinematografia
Actor i director.
Vida Provinent de la sarsuela, fou una gran figura del vodevil i membre assidu de la companyia de Josep Santpere El 1910 feu d’operador de la Cabot Films al costat de Fructuós Gelabert, Andreu Cabot i Godofredo Mateldi Amb aquesta productora escriví, dirigí, fotografià i protagonitzà La intrusa 1917, amb Carme Villasan, Ramon Quadreny i Pau Pou de Vendrell També formà part de l’elenc d’actors dels primers anys de la Studio Films –productora amb referència pels intèrprets provinents del teatre còmic i el vodevil– i encarnà papers en la majoria dels disset capítols de Cuentos Baturros 1915-16,…
David Vilaseca

David Vilaseca
© www.laltraeditorial.cat/
Literatura catalana
Filologia
Escriptor i filòleg.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1987, fou un dels fundadors de la revista literària universitària Ratlles quatre de la mateixa universitat la dècada de 1980 i coordinà, amb Ruth Galve, l’ Antologia poètica universitària 1985 L’any 1989 feu un màster de literatura comparada a la Universitat d’Indiana EUA i, el 1992, es doctorà a la Universitat Queen Mary de Londres Després de treballar a la Universitat Autònoma de Barcelona 1993, el 1994 començà a exercir a la Universitat de Southampton Regne Unit, fins l’any 2000, que s’incorporà al Royal Holloway…
L’Opinió
Primera plana d’un número de L’Opinió (1-IX-1931)
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari d’esquerra publicat a Barcelona des del 18 de febrer de 1928, amb el suport econòmic de Joan Casanelles.
Dirigit, successivament, per Joan Lluhí, Pere Comas i Armand Otero, i independent de qualsevol partit, comptà amb la collaboració d’importants escriptors, publicistes i polítics —J M de Sagarra, Carles Soldevila, Marcellí Domingo, J Aiguader, Serra i Moret, Àngel Pestaña, Jordi Arquer, etc — i esdevingué després òrgan d’un nou nucli polític el conegut com a grup de L’Opinió , de signe republicà, federalista i socialitzant, integrat, entre d’altres, per Lluhí, Comas, Casanelles, Antoni Xirau, J Ventalló i Xavier Regàs, que pel març del 1931 fou un dels tres grups fundadors de l’…
Lluís Vila i d’Abadal
Lluís Vila i d’Abadal
© Fototeca.cat
Història
Política
Metge i polític.
Per la banda paterna descendia d’una família carlina, la casa pairal de la qual és el el Cavaller de Vidrà Era nebot de Ramon d’Abadal i Calderó, i per la banda materna procedia d’un ambient liberal Acabà la carrera de medicina 1913 i s’especialitzà en otorrinolaringologia Milità en el carlisme, i amb motiu de la Solidaritat Catalana 1906 s’enfrontà amb els lerrouxistes Amb Josep Maria Gich i Pi fundà l’Agrupació Escolar Tradicionalista censurats públicament per la tendència catalanista d’aquesta entitat, se'n donaren de baixa Acabà de rompre amb el carlisme i entrà, alguns anys després, a…
Eduard Admetlla i Lázaro
Eduard Admetlla i Lázaro
© Fototeca.cat
Submarinisme
Submarinista.
Pioner de l’exploració i de la fotografia submarina a Catalunya, fou un dels socis fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS El 1948 feu la primera immersió amb un escafandre d’invenció i patent propis L’any 1953 construí i provà amb èxit un prototipus experimental d’escafandre autònom Fabricà també un regulador semiautomàtic per a facilitar les immersions a gran profunditat, que comercialitzà la casa Vilarrubís i Sagué amb la marca Nemrod i inventà unes caixes estanques per a càmeres fotogràfiques El 30 de setembre de 1957, a Cartagena, amb la…
,
Sixt Illescas i Mirosa

Vista del mirador de la casa Vilaró (Barcelona), obra de Sixt Illescas i Mirosa
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1928 Fou un dels arquitectes fundadors del GATCPAC Presentà un projecte d’estació per a aeroport a l’exposició de projectes de les galeries Dalmau 1929 Participà a Saragossa en les reunions constituents del GATEPAC octubre del 1930 i intervingué en diferents càrrecs a les juntes directives del grup català en dimití com a soci directiu el 1935 Les seves obres més importants són la casa Vilaró 1929-30, a Sant Josep de la Muntanya, i un edifici d’habitatges al carrer de Pàdua, número 96 1934-35, ambdues a Barcelona La primera representa una de les primeres propostes…
Pere Gual i Pujades
Cristianisme
Religiós franciscà, polemista de tendència integrista.
Professà a Girona 1832 L’exclaustració 1835 l’obligà a passar a Itàlia, on rebé l’ordenació sacerdotal El 1845 se n'anà al Perú, on treballà al collegi de missions de Santa Rosa d’Ocopa i exercí el seu treball pastoral a Lima Fou un dels fundadors i primer superior de ‘Los Descalzos’ de Lima 1852-54 Fou comissari general de la província franciscana del Perú 1852-63, comissari general dels collegis del Perú 1859, definidor general de l’orde 1856-62 amb competències sobre els convents de Xile, l’Equador, Perú, Colòmbia i Veneçuela i comissari general de l’Amèrica del Sud 1862…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina