Resultats de la cerca

Llicenciat en medicina i cirurgia 1982 i doctor 1985 per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a les universitats de Nancy I i París V 1985-88, especialitzant-se en nutrició És catedràtic de nutrició i bromatologia i director del Grup de Recerca en Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili També ocupa el càrrec de cap clínic de nutrició de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, del qual en 1994-1997 fou responsable de la Unitat de Nutrició Clínica del Servei de Medicina Interna És director del Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis…

Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona Primer catedràtic de biologia cellular de l’Estat espanyol 1975, càrrec que exercí a la Universitat Autònoma de Barcelona on dirigí, també, el grup de citogenètica de l’Institut de Biologia Fonamental Vicent Villar Palasí Director del Departament de Genètica del Centre Regional de Primats d’Oregon EUA i el Departament de Citogenètica de l’Institut d’Investigacions Citològiques de València Fou director de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la Societat Catalana de Biologia filial de l’IEC i…

Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid, on exercí durant deu anys 1856-66 Formà part del primer cos de metges higienistes, fou secretari de l’Academia de Medicina i participà en l’organització del I Congreso Médico Español 1864 Publicà treballs sobre l’hipocratisme i la toxicologia del treball Retornat a Girona el 1866, milità al partit progressista i fou membre de la Junta Revolucionària Provincial 1868 L’any 1874 prestà serveis en l’exèrcit d’operacions del Nord També fou regidor de l’Ajuntament de Girona 1885 Presidí l’Associació Literària de Girona i fou delegat de l’…

Es doctorà en medicina a la Universitat de Chicago l’any 1952 Del 1954 al 1963 treballà al departament de bioquímica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale Aquesta darrer any passà al Fox Chase Center de Filadèlfia, on desenvolupà la resta de la seva trajectòria científica Dos anys després de jubilar-se 1995, fou nomenat professor emèrit de la Universitat de Califòrnia, Irvine Entre la fi de la dècada de 1970 i el principi de la de 1980, conjuntament amb  Aaron Ciechanover  i Avram Hershko  descobrí el paper clau del polipèptid de 76 aminoàcids anomenat…

Començà estudis de literatura clàssica al Christ College d’Oxford, però es decantà pels de zoologia Graduat el 1956, l’any 1960 obtingué el doctorat i posteriorment amplià estudis al California Institute de Pasadena i a la Carnegie Institute de Baltimore EUA Fou professor i investigador a Oxford de 1962 a 1971, any en què passà a Cambridge, primer al Laboratori de Biologia Molecular 1971-83 i posteriorment al de zoologia L’any 1989 cofundà el Wellcome Trust/Cancer Research UK Institute, adscrit a la Universitat de Cambridge, que presidí fins a l’any 2001 L’any 2004 la institució canvià el nom…

És un sòlid cristallí, incolor, que es fon a 34°C És soluble en l’aigua, l’alcohol i el cloroform Presenta una elevada toxicitat i és emprat en medicina, generalment en forma d’hidroclorur o nitrat, en la preparació de pomades i tònics per als cabells i en forma de colliri, per a contrarestar l’efecte dels midriàtics

El més important d’aquests, dit +- quercitol , ocorre a la gla, de la qual hom el pot extreure per infusió amb aigua És un sòlid cristallí incolor, de sabor dolç, soluble en l’aigua i insoluble en èter, amb una rotació específica α 1 5 D = +25, que es fon a 235-237°C És emprat en medicina

És un sòlid cristallí groc, soluble en els solvents orgànics convencionals i insoluble en l’aigua, que es fon a 64°C Hom l’obté a partir de concentrats d’oli de fetge de diversos peixos, de greixos de cereals i per via sintètica a partir del citral És emprat en medicina, en nutrició i com a additiu alimentari

En medicina és emprat el monohidrat que es presenta en forma de cristalls de color groc que es descomponen a 185-204°C Actua com a antimetabòlit, en combinar-se amb l’enzim tetrahidrofòlic-reductasa Inhibeix la síntesi de les bases púriques i pirimidíniques, indispensables per a la formació d’ADN i d’ARN Hom l’empra com a antineoplàstic

Sintèticament, és obtingut per hidròlisi de la N -benzoil-4-hidroxi-3-metoxifenilalanina amb àcid clorhídric diluït i es presenta en forma de cristalls que es fonen a 255-256°C amb descomposició En l’organisme és un precursor de la dopamina a través de la seva desmetilació parcial i en medicina és emprada com a antiparkinsonià