Resultats de la cerca
Es mostren 1257 resultats
Josep Obiols i Palau
Pintura
Pintor.
Es formà dins un estricte classicisme a l’Escola de Decoració que Torres-Garcia havia fundat 1913 a Sarrià El 1917 Esteve Monegal li dedicà a La Revista la composició poemàtica El que crec de Josep Obiols Illustrà el Sillabari Català i Cartipàs Català de Pau Romeva El 1918 feu la portada i les vinyetes de l’ Anuari de Catalunya de l’any anterior És autor del famós cartell de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1919 El 1920 anà a Itàlia amb Carles Riba, on estigué fins el 1922, i restà molt impressionat pels muralistes del tres-cents i el quatre-cents Novament a Barcelona, conreà…
Ramon Miquel i Planas
Arxivística i biblioteconomia
Història
Bibliòfil, escriptor, traductor i erudit.
Vida i obra Continuà el negoci patern de fabricació de llibres ratllats Participà de jove en el moviment literari del començament de segle, collaborà a L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia Denuncià la precarietat del mercat literari en català de l’època des d’ El Poble Català i Joventut , on destacà com a crític literari Fou traductor d’autors antics Longus i Apulei, 1905 i moderns Els contes de Perrault , 1909 La seva bibliografia és molt extensa, principalment en el camp de la bibliofília i de l’edició de textos catalans antics Cal esmentar, en primer lloc, la fundació de…
,
Falange Española de las Jons-Auténtica
Partit polític
Partit falangista antifranquista constituït el 1975 que es presentà com l’hereu legítim de l’organització fundada per José Antonio.
Tanmateix, cal cercar el seu origen llunyà en collectius falangistes que no acceptaren la unificació de la Falange i el Requeté del 19 d’abril de 1937 Així, entre el 1937 i el 1938 tingué vida la “Falange Autónoma” impulsada per Patricio González de Canales entre el 1937 i el 1938 i una anomenada Falange Española Auténtica, de genealogia confusa s’atribueix la seva gestació a Vicente Cadenas i Raimundo Fernández Cuesta i també es vincula a una operació de desestabilització del règim franquista El 1939, però, la seva junta clandestina era presidida per Emilio Rodríguez Tarduchy i formada per…
Elies Tormo i Monzó
Art
Història del dret
Historiador de l’art, advocat i polític.
Llicenciat en dret a València i doctorat en filosofia i lletres a Madrid Fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1897, de teoria de la literatura i de les arts a Salamanca 1902 i d’història de l’art a la Universitat de Madrid 1904, on fou rector i sobre la qual publicà el fullet De mi rectorado Cuatro papeles 1930 Historiador molt prolífic, hom li ha retret, però, un cert desgavell i dispersió Publicà Varios estudios de artes y letras 1902, La escultura antigua y moderna 1903, recull de texts i obra divulgadora que donaren pas a estudis aprofundits, com Las tablas de las…
Josep Leopold Feu
Economia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Sociologia
Història del dret
Filosofia
Advocat, economista, sociòleg, filòsof, crític literari i historiador de la literatura.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona 1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad i la Revista de…
, ,
ressonància
Música
Estat en què es troba un sistema vibratori quan es mou sota l’efecte d’una excitació o força alternativa que té una freqüència igual a una de les seves freqüències pròpies.
La diferència entre el moviment del sistema en ressonància o fora de ressonància és que, per a una mateixa intensitat de força, l’amplitud en el primer cas és molt més gran En altres paraules, el sistema no oposa gairebé resistència Un esforç mínim condueix a una resposta màxima Un exemple quotidià es dona en els gronxadors dels parcs infantils per tal de mantenir l’oscillació amb un esforç mínim i un resultat òptim, cal sincronitzar els cops que s’hi apliquen amb la freqüència natural pròpia d’oscillació del gronxador L’existència de diverses freqüències de ressonància en un…
propulsió
Astronàutica
Generació d’una força destinada a actuar artificialment sobre l’estat de moviment d’un cos, bé per variar-ne la velocitat en mòdul o en argument, bé per mantenir-la en un medi que oposa resistència al moviment.
les Comunitats de Castella
Història
Alçament que esclatà a Castella en 1520-21, després de la partença de Carles I cap a Alemanya.
Fou conseqüència d’unes causes de fons la crisi que experimentava el regne de Castella des de la mort d’Isabel la Catòlica el 1504 i d’unes causes immediates la decepció provocada pels primers mesos del regnat personal de Carles I Des del 1504, l’equilibri aconseguit a Castella pels Reis Catòlics es veié amenaçat des de diverses posicions En l’aspecte econòmic, cal tenir presents les diverses males collites i les epidèmies seguides de grans mortaldats que s’havien produït des de començament de segle, i les fortes fluctuacions dels preus en 1510-21 Els petits industrials i els mercaders de les…
simbolisme

El dia (1907), de Gaetano Previati (Cambra de Comerç, Milà)
© Corel
Art
Moviment artístic, essencialment pictòric, del darrer terç del segle XIX.
Presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d’intuir Arnold Böcklin, simbolista, diu que la pintura ha d’explicar alguna cosa, fer pensar l’espectador com una poesia i impressionar-lo com una peça musical Moviment artístic plàstic amb connotacions literàries, fou influït tant pels artistes idealistes del principi del segle XIX com pels prerafaelites inclosos també per algú entre els simbolistes El materialisme científic del segle XIX accentuà, com a reacció, l’idealisme,…
f
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Sisena lletra de l’alfabet català, anomenada efa [pl efes].
La F llatina deriva gràficament de la digamma etrusca i grega no pas de la Φ, forma passada a través dels alfabets itàlics prellatins La F clàssica romana consisteix en un primer traç vertical i en dos traços horitzontals a dalt i al mig, cap a la dreta Presenta reforços estètics als extrems dels tres traços en l’escriptura d' inscripcions monumentals romanes L’escriptura comuna clàssica només manté el reforç base interior de la F , que es desenrotlla notablement, alhora que els altres dos traços, mitjà i superior, ultrapassen també a l’esquerra el traç vertical Per evitar la confusió amb la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina