Resultats de la cerca
Es mostren 90648 resultats
Saralegui

Escut d'armes de la família Saralegui
© Família Rovira de Saralegui
Llinatge noble basc originari del solar de Zirartegui, a Amezketa (Guipúscoa).
Entre els seus membres es destacà Antonio de Saralegui y Zarandona Muskiz, Biscaia, 1847 – Buenos Aires, 1907, terratinent, empresari i financer establert a l’Argentina Gran propietari rural a la província de Santa Fe, posseí, d’entre un total de 155000 ha, l’Estancia Rincón de San Antonio, model d’explotació ramadera, on fundà la localitat de Villa Saralegui Fou també cofundador del Banco Español del Río de la Plata 1887, de la Cámara Española de Comercio de la República de Argentina 1887-88, del Banco Constructor de La Plata 1888, de la indústria siderúrgica La Cantábrica 1902 i de la…
Francesc Tarafa i Savall
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia catalana
Cristianisme
Història
Historiador i arxiver.
Vida i obra Fill de Jaume Tarafa, mercader de Granollers, i Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui, fou el sisè de set germans El 1523 fou beneficiat de l’església de Sant Esteve de Granollers L’any següent fou ordenat de diaca, i el 1526 esdevingué beneficiat de la catedral de Barcelona El 1532 ja era arxiver de la catedral, d’on el 1543 esdevingué canonge Fou prior comendatari de Santa Maria de Manlleu 1544-56 El 1540 anà a Roma, i els anys 1545 i 1551 hi tornà com a representant del capítol barceloní Durant la darrera estada a Roma 1555-56, motivada molt probablement per…
, ,
Sant Julià del Llor (Torrefeta)
Art romànic
Situació Església modificada al llarg dels segles, però que conserva la primitiva estructura romànica, amb un absis molt característic, ornat per columnes semicirculars I un fris d’arquets cecs ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Julià es troba fora del portal d’entrada a la vila closa del poble del Llor Mapa 34-14 361 Situació 31TCG594232 S’hi arriba seguint el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història Tot i que és segur que existia des de molt abans, la primera referència directa de l’església de Sant Julià del Llor data de l’any 1176, en…
Sant Pere Sasserra (Biosca)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix avui dia aquesta interessant esglesiola, a desgrat d’estructures adossades que n’alteren el primitiu volum ECSA-E Pablo L’església de Sant Pere Sasserra presideix un petit llogaret situat al nord-est de Biosca És al costat de la masia anomenada el Mas Mapa 34-13 329 Situació 31TCG675379 Per a arribar-hi, cal prendre una pista que surt de Biosca en direcció nord i es dirigeix a Lloberola A uns 4 km cal desviar-se a l’est fins a arribar després d’uns 3,5 km al petit nucli de Sant Pere Sasserra XSB Història Aquesta parròquia fou una dependència del monestir de Sant…
Sant Fructuós de Rocavella (la Roca d’Albera)
Art romànic
Situació Ruïnes de l’església vistes des de la part de ponent ECSA - A Roura Aquest església és situada al despoblat de Rocavella, a migdia de la Roca d’Albera, a l’esquerra de la ribera de la Roca Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 34,2” N - Long 2° 55’ 45,6” E 1 km al sud de la Roca d’Albera, hom hi arriba per la carretera del mas del Gascó i del mas Pacó PP Història Per bé que la primera menció coneguda no sigui anterior al 1264 “ ecclesia St Fructosi de Roca Vella ”, aquesta església és una construcció del segle XI Hom ha considerat la possibilitat que aquest temple sigui en realitat la…
Pont Trencat (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista del pont, damunt el riu Fluvià A Borbonet Són les restes d’un pont que permetia de travessar el riu Llierca, poc més avall de Castellfollit de la Roca L’única part actualment conservada és a la riba dreta del riu, al costat dels camps del mas Vaquer A la riba oposada hi ha el mas ara abandonat que també rep el nom de Pont Trencat Mapa 257M781 Situació 31TDG6653742 Venint d’Olot, per la carretera que va a Besalú, hom hi pot arribar agafant la pista que surt a mà dreta, al nivell del trencall de Montagut, i porta al veïnat dels Sangles Passat el riu per una passera, cal girar cap…
Majestat Batlló
Art romànic
Talla Imatge procedent d’alguna església de la Garrotxa, actualment conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15937 Rambol Amb el núm 15937 d’inventari, el Museu d’Art de Catalunya guarda una majestat romànica, donatiu d’Enric Batlló i Batlló, procedent de la comarca d’Olot, però de localitat indeterminada Així, des de l’any 1914 en què fou dipositada al museu, se la coneix amb el nom del donant És una imatge de talla sobre fusta policromada, de 92 cm sense els peus, que hi manquen, per 97 cm comptant-hi els dits, que són destrossats però ben indicats…
Gabriel Alomar i Vilallonga

Gabriel Alomar i Vilallonga
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Assagista, poeta i polític.
Vida i obra Cursà els estudis de secundària a l’Institut Balear i el 1889 començà a Barcelona la carrera de lletres Exercí de professor d’institut a Palma, Figueres i Gijón Fou a Mallorca on s’inicià literàriament, amb articles costumistes publicats a La Roqueta amb el pseudònim Biel de la Mel i on sovint fou atacat pels sectors dirigents i per la intellectualitat local A Barcelona, fou un important, però tardà, teoritzador del modernisme — El futurisme conferència pronunciada el 1904, publicada el 1905, L’estètica arbitrària sèrie d’articles publicada el 1906, De poetització 1908— i un…
, ,
tenora

Tenora
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble, amb un paper principal, juntament amb el tible, en la cobla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan Müller, amb el…
flauta de bec

Flauta de bec contrabaixa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta amb embocadura de bisell.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de la família de les flautes amb conducte d’aire intern El so s’origina per l’acció combinada de la vibració associada a la sortida de l’aire per una escletxa -l’extrem del canal que dirigeix l’aire contra el bisell- i la vibració que, en tallar-lo, el bisell imprimeix a l’aire Aquest so inicial es produeix a la finestra, obertura situada al cap o embocadura de l’instrument, on desemboca el canal i hi ha tallat el bisell A la mateixa embocadura hi ha l’entrada del canal, situada en una secció més prima que la resta, anomenada bec El tub acústic,…