Resultats de la cerca
Es mostren 90646 resultats
Guillem August Tell i Lafont

Guillem August Tell i Lafont
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Literatura catalana
Advocat, notari i escriptor.
Vida i obra Publicà diversos poemes en els volums dels Jocs Florals de Barcelona que el premiaren entre el 1894 i el 1900 —any en què fou nomenat mestre en gai saber— i en els d’altres certàmens Collaborà en les revistes L’Avenç , Joventut , Pèl & Ploma , Semanario de Mataró 1883 i Catalunya, entre d’altres La seva poesia, tot i perpetuar alguns trets renaixentistes en ple modernisme, se situà a l’avantguarda de l’època tot defensant una artificiositat contraposada a l’espontaneisme maragallià Per això molt sovint els seus poemes prengueren forma de sonets com Enfilall , entre d’…
,
Josep Lluís Sureda i Carrion
Economia
Economista.
Llicenciat en dret a Barcelona 1943 i doctor a Madrid 1948 L’any 1953 guanyà la càtedra d’economia política i finances públiques de la Universitat de Barcelona En aquesta universitat impulsà llavors l’establiment d’una facultat de ciències econòmiques i s’encarregà de la seva organització i posada en funcionament 1954-56 Advocat del financer mallorquí Joan March, formà part de l’equip legal que defensà els interessos de l’Estat espanyol en el cas de dret públic internacional sobre l’abús de drets de la Barcelona Traction, Light and Power Co Ltd del 1970 Cal esmentar entre els…
Santa Maria la Vella (Vallbona de les Monges)
Art romànic
Amb aquest nom es coneix la primera església monàstica de Santa Maria de Vallbona Es trobava a la part exterior del recinte emmurallat de la vila, a tocar de la carretera que va a Rocallaura, prop de la casa de cal Romeret La construcció d’aquesta església data del 1171, pel compromís contret per l’abat Hug del monestir de Poblet 1166-81 amb la comunitat encapçalada per l’eremita Ramon de Vallbona, el fundador de Vallbona Per la documentació conservada, sabem que era una construcció feta en fusta, pedra i ciment, coberta amb teules i rajols, i de reduïdes dimensions De ben segur que amb els…
Castell de Montalbà (Vilagrassa)
Art romànic
L’antic lloc de Montalbà s’emplaça a l’extrem sud-oest del municipi, assentat damunt un petit pujol Una de les primeres referències del termine de Monte Albano data del 1080, any en què és esmentat com a afrontació territorial del castell de Valerna en la donació que feren d’aquesta fortalesa Arnau Company i la seva muller Guisla als esposos Ponç Duran i Ermengarda i a altres particulars El castell és mencionat el 1082, any en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda donaren a Miró Riculf ipso castro de Monte alba amb tots els seus termes i les seves pertinences, el qual era…
Necròpoli de Malacara (Estaràs)
Art romànic
Situació Cista sepulcral ben conservada que, amb altres lloses disperses, indica l’existència en aquest lloc d’un grup d’antics enterraments ECSA-I Estany Als marges del rierol o rasa de Malacara, uns 500 m a ponent del casal que rep el mateix nom, hi ha dues tombes que pertanyen al tipus cista La tomba situada al marge dret del rierol és a sota mateix de la casa anomenada cal Cintet, al peu del corriol que va parallel al petit curs d’aigua Mapa 34-14 361 Situació 31TCG654200 Per a accedir-hi, a la sortida de Sant Ramon en direcció a Ferran es pren la pista que mena a Malacara Passat cal…
Sant Salvador de Tarroja de Segarra
Art romànic
L’església parroquial de Sant Salvador és al centre del poble de Tarroja de Segarra Aquest indret és documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040 En aquells moments el castell i el terme de Tarroja es consideraven part de l’antic terme de Guissona La parròquia de Sant Salvador de Tarroja no és esmentada fins al segle XII La seva primera referència directa és de l’any 1176, en què Pere, capellà de Tarroja, es lliurà amb tots els seus béns a l’església de Sant Salvador de Tarroja i es comprometé a no abandonar-la si no tenia el permís…
Sant Pere de Sant Domí (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
El poble de Sant Domí és situat, aproximadament, 1 km al nord de Sant Guim de Freixenet, prop de la carretera que mena a Sant Ramon Sant Domí constitueix un hagiotopònim que no ha perviscut en el titular de l’església actual, sant Pere Aquesta antiga parròquia, tanmateix, estigué dedicada primitivament a sant Domí i així consta en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb el nom de Sancto Domi o Sancto Dominio Cal cercar els orígens d’aquesta parròquia a mitjan segle XI, quan es procedí a repoblar tot el sector al voltant de Cervera…
Castell de Brufaganyes (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Es desconeix exactament on era situat aquest castell, tot i que és probable que es trobés entre la Manresana i les Oluges, dins la marca del comtat de Berga Apareix documentat per primera vegada entre el 1072 i el 1095, en què el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera prestà jurament de fidelitat als comtes de Cerdanya Guillem Ramon I i la seva esposa Sança pels castells de Castellnou, la Manresana, Brufaganyes i l’Oluja En el testament de Ramon Miró del 1079 hom constata que tenia béns a Bufa grannes En el seu testament del 1105, Ferrer, fill del vescomte Guerau II Ponç de Cabrera, deixà a la…
Castell de Palou de Torà (Massoteres)
Art romànic
El poble de Palou de Torà, dit també Palouet o Palou de Massoteres, és a llevant del terme municipal La similitud del seu topònim amb el de Palou de Sanaüja Torrefeta fa que sovint els esments documentals d’aquest darrer indret s’hagin atribuït a Palou de Torà i viceversa Tenint en compte, doncs, aquesta consideració que pot induir a algun error, segons indica CBaraut, el castell de Palou de Torà és esmentat en el testament de Pere Ponç de l’any 1116 aquest personatge, abans de pelegrinar al Sant Sepulcre, dictà les seves disposicions testamentàries, i entre moltes altres deixes llegà al seu…
Castell palau d’Aspa
Art romànic
Aquest edifici és a l’extrem de ponent de l’esperó on s’assenta la població d’Aspa, a migdia del riu Set Després de la conquesta, el lloc d’Aspa fou atorgat al bisbe i al capítol de la seu de Lleida, que en conservaren la senyoria fins a la fi de l’antic règim A l’inici del segle XIII el bisbe hi féu construir un castell palau, on sovint residiren els bisbes fins al segle XIX Aquest palau ja és esmentat l’any 1215 en un document del Llibre Verd de la catedral Patí moltes reformes i modificacions posteriors XEC L’actual construcció és de planta trapezoidal i té un marcat caràcter gòtic El…