Resultats de la cerca

Començà la seva formació musical a Estrasburg com a nen del cor catedralici El 1776 s’establí a París, on tingué gran èxit en els salons de la noblesa, especialment com a intèrpret dde vidre El seu opus 1, unes sonates per a teclat, el dedicà a Maria Antonieta, esposa de Lluís XVI Arran de la Revolució Francesa s’exilià a Londres, on es guanyà la vida com a professor i clavecinista Tota la seva producció musical se centra en obres per a clavicèmbal o piano, vint-i-una de les quals són sonates amb violí opcional o obligat Les primeres obres, els opus 1 a 11, es publicaren a París…

Inicià els estudis a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Nàpols, on fou alumne de Leonardo Leo durant quinze anys El 1747 obtingué el lloc de mestre de capella a la catedral de Milà, càrrec que ocupà fins la seva mort Segons documentació conservada sembla que, a més, Fioroni exercí aquestes mateixes tasques en altres esglésies de Milà, com ara la de San Marco o la de Santa Maria della Visitazione i que la seva música seguia essent interpretada durant els oficis a la seu molt després de la seva mort Leopold i Wolfgang Amadeus Mozart conegueren Fioroni el 1770 i…

Estudià al Conservatori de Bilbao i posteriorment continuà la seva formació amb Maria Kliegel, a Colònia, i a l’Escola Reina Sofia de Madrid Fou alumne de Natalia Gutman i Mstislav Rostropovič en diversos cursos de perfeccionament Ha estat distingit amb primers premis de violoncel i música de cambra en el concurs organitzat per Joventuts Musicals d’Espanya El pianista Edelmiro Arnaltes, acompanyant habitual d’Alfredo Kraus, el descobrí en un concert i el mateix Alfredo Kraus el convidà a actuar en diversos recitals al seu costat Amb Edelmiro Arnaltes ha enregistrat un disc…

S’inicià en la música com a nen de cor i després fou cantor a Sant Marc de Venècia Durant la seva formació, fou deixeble de Gioseffo Zarlino S’ordenà de sacerdot i la major part de la seva vida treballà a l’església de Santa Maria Formosa de Venècia Cap al 1590 esdevingué mestre de capella assistent a Sant Marc i el 1603 en fou nomenat titular Fou un compositor molt prolífic i molt respectat pels seus contemporanis, i està considerat com un dels més destacats de l’Escola Veneciana Conreà tant la música religiosa com la profana Dins el primer grup, en el qual mostrà una actitud molt més…

Es formà al Conservatori de Sant’Onofrio de Nàpols amb N Porpora, entre altres mestres, i en sortí especialment preparat per a la composició d’òperes, tot i que l’any 1724 fou mestre de capella de Santa Maria la Nova a la mateixa ciutat L’any següent compongué la seva primera obra lírica, Il trionfo dell’amore, ovvero Le nozze tra amici , una opera buffa , que fou el gènere en què més destacà De fet, només se’n coneixen tres opere serie , cas poc corrent en una època en què aquest era el gènere més preuat i que donava més prestigi als compositors La seva opera buffa més famosa…

Germà del també compositor Giovanni Francesco Anerio Es formà a Roma on, entre el 1568 i el 1580, fou escolà de cant i després cantor assalariat Formà part dels cors de Santa Maria Maggiore i de la Cappella Giulia, i fou mestre de capella al Collegio degli Inglese En morir Palestrina el 1594, el papa Climent VIII el nomenà mestre de capella del cor papal Els anys 1611 i 1612 participà amb Francesco Soriano en la reforma del gradual romà Abans d’ocupar el càrrec papal cultivà la música profana en llengua vernacla, i publicà diversos reculls de madrigals, alguns dels quals…

Un primer intent del capítol de la collegiata de Santa Maria de Daroca de nomenar-lo organista, el 1628, feu fallida a causa de la migradesa del sou i no fou fins el 1631 que accedí al càrrec Des d’aquesta ocupació desenvolupà una intensa activitat professional i docent i assolí un gran prestigi arreu de la Península El 1639, el capítol del Pilar de Saragossa li oferí la plaça d’organista, que rebutjà El 1669, el capítol de Daroca el nomenà mestre de capella i concedí al seu nebot, Diego Xaraba, el dret de succeir-lo com a organista Bruna fou confirmat…

Realitzà estudis d’harmonia, història de la música, piano i solfeig al Conservatori Superior de Música de València, on obtingué els premis extraordinaris de les dues darreres matèries Pensionat per la Diputació de la ciutat, completà la seva formació musical a París De retorn a València feu compatibles els concerts, com a solista o bé interpretant música de cambra amb el violinista Juan Alós, amb la docència a l’esmentat conservatori, on es feu càrrec de la càtedra de piano des del 1940 fins que es jubilà, el 1984 En aquest centre, que dirigí en 1963-66, ensenyà a més música de cambra i…

Vida Estudià al Conservatori de Música de València, amb M Palau, i amplià els estudis a París amb Ch Koechlin Fou catedràtic de música de l’Escuela Experimental de Magisterio de Madrid i collaborà en els instituts de musicologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques i d’Alfons el Mag nànim, institució aquesta darrera que li publicà estudis sobre el folklore del País Valencià També exercí la crítica a la revista "Arbor" Entre la seva obra, segons ell adscrita a l’impressionisme i inspirada en la música popular, destaquen peces com la música per a orquestra Homenaje a Albina , Tres…

Quan l’oli medicinal és aplicat per via parenteral és un injectable oliós Els procediments més emprats per a llur preparació són la dissolució, la digestió i la decocció La dissolució és emprada per a l’obtenció d’olis el principi actiu dels quals és totalment soluble en l’oli n'és un exemple l’oli camforat La digestió és emprada amb plantes seques que tenen un principi actiu soluble aquest és el cas de l' oli de camamilla i l' oli de ruda La planta, en pólvores grolleres, és mesclada amb l’oli i escalfada una o dues hores al bany maria després hom la passa per una tela i, finalment, la…