Resultats de la cerca
Es mostren 5085 resultats
La Novela Ideal
Col·lecció de novel·letes socials que publicà La Revista Blanca del 1925 al 1937.
Primerament d’aparició quinzenal i després setmanal, n'aparegueren sis-centes, i assoliren un gran èxit en els medis obrers, especialment en els anarcosindicalistes, de tot l’Estat espanyol arribaren a tiratges de 50 000 exemplars Rèplica de les colleccions similars qualificades de “burgeses”, hom pretengué de donar-los un caràcter ideològic militant, amb una exemplaritat moral revolucionària, sovint propera a arguments melodramàtics i de fulletó Hi collaboraren, entre molts d’altres, Adrián del Valle, Frederica Montseny, Federico Urales, Fortunat Barthe, Antonia Maymón, Àngela Graupera,…
Upton Beall Sinclair
Literatura
Escriptor nord-americà.
Treballà de periodista per tal de pagar-se els estudis a la Universitat de Columbia Assolí l’èxit amb la novella The Jungle 1906, obra mestra del naturalisme nord-americà, inspirada en un reportatge que féu per a un diari socialista a les fàbriques de conserves de Chicago Socialista fins el 1933, intervingué activament en política i fou candidat a governador de Califòrnia pel partit demòcrata De la seva producció, concebuda en bona part com a suport de les seves idees polítiques, cal destacar Oil 1927, Boston 1928, inspirada en el cas dels dos anarquistes Sacco i Vanzetti, i The Dragon's…
Élisabeth-Louise Vigée-Lebrun
Madame Élisabeth , d’Élisabeth-Louise Vigée-Lebrun
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintora francesa.
Retratista, expressà una sensibilitat derivada de la de JJ Rousseau i molt dintre l’esperit i el gust del retorn a l’antiguitat de la fi del s XVIII Fou retratista de Maria Antonieta des del 1779, la qual retratà nombroses vegades Maria Antonieta i els seus fills 1787, Musée National de Versailles et des Trianons Exiliada des de l’any 1789, tingué un gran èxit com a retratista de l’aristocràcia arreu d’Europa Entre els seus retrats cal esmentar Mme Vigée-Lebrun i la seva filla 1789, Musée du Louvre i Corina 1808, retrat de Mme de Staël, castell de Coppet, Vaud
Jaume Torrents i Gutiérrez de Pando
Ràdio i televisió
Periodisme
Música
Compositor, periodista i radiofonista.
Formà part de l’orquestra que actuà en el primer concert retransmès per ràdio, des del Teatre Grec de Barcelona 1923 L’any següent ingressà a la primera emissora dels Països Catalans, Ràdio Barcelona, on treballà fins el 1971 Fou també collaborador de La Vanguardia Recopilà dades sobre les poblacions del món que duen el nom de Barcelona o un dels seus derivats, fet pel qual el govern francès li atorgà el títol de Chevalier des Arts et des Lettres També fou premi Ondas de la Sociedad Española de Radiodifusión 1970 Compongué sardanes de gran èxit popular, com La pepa maca 1959 i Princesa de…
Pietro Gori
Història
Anarcosindicalista italià.
Advocat, fundà a Milà “L’Amico del Popolo” 1891 acusat d’inspirar l’atemptat contra el president de la República Francesa, Sadi Carnot a Lió, el 1894, s’exilià i fou expulsat de diversos països Escriví poemes i cançons revolucionàries anarquistes A l’Argentina 1898 afavorí l’ingrés dels anarquistes dins els sindicats i la creació de la FORA Tornà a Itàlia el 1902 i fundà “Il Pensiero” Alguns dels seus fullets tingueren un gran èxit a Espanya, especialment La anarquía ante los tribunales i Las bases morales y sociológicas de la anarquía , editats a Barcelona per “Tierra y Libertad…
Joan Francesch i Serret
Història
Militar
Militar.
Lluità a favor dels moderats a Madrid 1856 i participà en la guerra d’Àfrica 1859, però, ferit en un genoll, passà al cos d’invàlids Defensà Isabel II en la revolta del 1866 i ascendí a tinent coronel El 1869 s’oferí al pretendent carlí Carles de Borbó amb uns 400 homes ocupà Tivissa 1872, passà a l’Hospitalet de l’Infant, on segrestà un ferrocarril i es feu conduir a Salou amb la tropa, des d’on envaí Reus per sorpresa i intentà, sense èxit, que l’alcalde, Felip Font i Trullàs, li lliurés una contribució de guerra Un contraatac liberal el ferí mortalment i en dispersà les forces
Isabel d’Aragó
Història
Comtessa d’Urgell, filla de Pere III de Catalunya-Aragó i de Sibil·la de Fortià.
Fracassat el projecte de matrimoni amb el duc Joan de Neuburg, fill segon del rei Robert I de Germània 1401, es casà 1407 amb Jaume d’Urgell, que el 1408 esdevingué sobirà del comtat Jaume II En produir-se la revolta d’aquest 1413, adoptà, sense èxit, una actitud conciliadora obtingué que Ferran I no el condemnés a mort Els seus béns, però, entre els quals el dot, de 50000 lliures, li foren confiscats 1413 Des del 1414 residí a Saragossa, Sixena i Alcolea de Cinca, població que li fou lliurada 1417 per Alfons IV en retornar-li els béns que hom li havia segrestat
Jean-Baptiste Greuze
La lletera , de Jean-Baptiste Greuze
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor.
Format a Lió i a París ~1750, hi esdevingué aviat famós Fou admès a l’Académie Royale de Peinture 1755 Un viatge per Itàlia 1755-57 no tingué repercussió al seu estil Excellí en una pintura de gènere moralitzant, però aviat es passà sense gaire èxit a la pintura d’història, més prestigiosa Retratista i pintor de figura, féu un tipus femení dolç i sentimental semblant al de la pintura anglesa — El càntir trencat Louvre— El fet d’haver esdevingut acadèmic com a pintor de gènere el vexà i es retirà temporalment Caigut en un cert oblit, tractà de guanyar el prestigi perdut adherint-se a la nova…
Teresa Cunillé i Rovira
Teatre
Actriu.
Amb el seu marit, Domènec Vilarrasa, formà companyia i actuà per tot Catalunya Obtingué un gran èxit amb La dama enamorada , de Puig i Ferreter 1964, La Pepa maca 1959 i Princesa de Barcelona 1960, de CA Màntua Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, L’hort dels cirerers 1991, de Čekhov, Revisió anual mai no és tard 2000 de M Cornet, El maniquí 2005 de M Rodoreda i El jardí abandonat 2007 de S Rusiñol Ha treballat en més de 100 obres de teatre i ha rebut nombrosos premis com la creu de Sant Jordi 1996, el premi Margarita Xirgu 1986 i la medalla centenària de la Generalitat
Samuel Cunard

Samuel Cunard
© Fototeca.cat
Navilier anglocanadenc.
Iniciador de la navegació transatlàntica de vapor Començà la carrera com a operari en unes drassanes de Halifax posteriorment, dedicat a activitats comercials, es creà una sòlida reputació com a armador de vaixells de vela Per iniciativa seva, al mes de febrer del 1840 hom llançà a la mar el “Britannia”, que, salpant del riu Mersey el 4 de juliol del mateix any, després d’embarcar 63 passatgers, arribà 14 dies més tard a Boston, on fou rebut triomfalment Vençudes les primeres dificultats, l’èxit l’acompanyà i en deu anys la seva flota sumava nombrosos vaixells de vela i vuit navilis de vapor
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina