Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del Diario de Gerona  i germà del pedagog  Narcís Masó i Valentí Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al Diario de Gerona  i fou un dels fundadors de Vida  1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres A Girona, amb Xavier Montsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà en altres publicacions com Armonia ,  L’Enderroc , Lletres  o Lo Geronès , i, a…

Doctor en filosofia i dret, fou cronista d’Alacant, ciutat sobre la qual publicà Privilegios y franquezas de Alfonso X el Sabio, a Alicante 1959, La iglesia de san Nicolás de Alicante 1960, Alicante monumental 1963, Archivos y bibliotecas de la ciudad de Alicante 1971 i Alicante desde “La Gloriosa” hasta la Restauración 1868-1874 1972 i altres obres Era germà de l'escriptor Francesc Martínez i Morellà

Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits Daniel i Jesús Ernest Martínez , estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de València Seguidor del pensament de Prat de la Riba, fou un dels impulsors del ressorgiment del nacionalisme valencià en la segona dècada del segle XX, durant la qual tingué un gran protagonisme polític El 1908, juntament amb un sector radical del Centre Regionalista de València, fundà l’agrupació política Joventut Valencianista, primer grup declaradament nacionalista del País Valencià, del qual fou membre de la junta directiva el 1920 ocupant el càrrec de…

Format a Tolosa, a la Sorbona i a Roma, fou professor d’història de la litúrgia, degà de la facultat de teologia de l’Institut Catòlic de Tolosa, codirector del Centre de Pastorale Liturgique de París i director del “Bulletin de littérature ecclésiastique” Fou convocat com a expert al concili II del Vaticà Es féu conèixer com a historiador de Bossuet i del gallicanisme, però es destacà principalment en el camp de la ciència litúrgica, fomentant el renovellament de la pastoral sacramental en un coneixement molt sòlid de l’evolució històrica de la litúrgia La seva obra més coneguda feta amb la…

Vida i obra Fill del jurista Francesc Martí , es traslladà quan tenia un any a Barcelona, on es doctorà en drets el 1634 Els mesos previs a la revolta del juny del 1640 menà una campanya d’agitació, repartint fullets que denunciaven el govern del comte duc d’Olivares Seguidor de la política del seu pare, el desembre del 1640 publicà semianònimament Noticia universal de Cataluña ed 1995, un allegat per a legitimar la rebellió contra Felip IV i reafirmar la lleialtat catalana als Àustria, que li valgué, l’any següent, el càrrec d’advocat fiscal de la batllia general de Catalunya Durant la…

El 1907 ingressà per oposició al cos de telègrafs, i posteriorment estudià a Barcelona, on es llicencià en ciències Fou cap de la secció tècnica de telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, i el principal collaborador del director, Esteve Terradas i Illa El 1923 dirigí la installació, a Balaguer, de la primera central automàtica de telèfons dels Països Catalans, i el 1925 creà la primera escola tècnica de telefonia de l’Estat espanyol Contractat pel monopoli Compañía Telefónica Nacional de España que el 1925 absorbí els telèfons de la Mancomunitat, dirigí la implantació de la telefonia…

S’inicià en l’equip del Malgrat i des del 1963 jugà amb el Joventut de Badalona fins el 1974 que abandonà l’esport actiu per una lesió coronària Amb aquest equip aconseguí una Lliga 1967 i una Copa del Generalísimo 1969 Formà part de la selecció estatal amb la qual disputà 136 partits, i participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i els de Munic 1972 Disputà també cinc Campionats d’Europa i aconseguí la medalla de plata a Barcelona 1973 Els seus germans Narcís Margall i Tauler Malgrat 1948 i Josep Maria Margall i Tauler  també s’han dedicat al basquetbol, en els equips del Malgrat i Badalona…

De primer galant de films de caire romàntic, aviat encarnà personatges més complexos, on demostrà la seva flexibilitat dramàtica Obtingué l’Oscar a la millor interpretació masculina el 1932 i el 1946, per Dr Jekyll and Mr Hyde i The Best Years of Our Lives , respectivament El 1952 fou premiat a Venècia per Death of a Salesman Altres films seus són Anna Karenina 1935, A Star is Born 1937, Middle of the Night 1959 i Seven Days of May 1964

Estudià magisteri i exercí de mestra després d’un parèntesi a la postguerra Aquests anys assistí a vetllades poètiques, on coincidí amb els escriptors Carles Sindreu i Aurora Bertrana, entre d’altres Es donà a conèixer com a poeta amb  La creu dels vents 1959, premi Ciutat de Barcelona 1957 i La ciutat i les hores 1960, poemaris centrats en la gent i el paisatge de Barcelona A partir dels anys seixanta es dedicà al conreu de la narrativa, entre realista i costumista, amb Dues cases 1961, premi Joan Santamaria 1960, i de la novella, amb una marcada orientació realista…

Membre de l’Oratori 1660, intentà de conciliar i de sintetitzar el cartesianisme i l’augustinisme La seva primera obra, De la recherche de la vérité 1674-78, suscità objeccions teològiques per part d’Antoine Arnauld, al qual respongué Malebranche amb el Traité de la nature et de la grâce 1680 Deixeble molt lliure de Descartes, intentà de relacionar la raó i la fe, que Descartes havia separat Segons ell, així, la raó humana, emanació de la raó divina, és constantment aclarida per aquesta, i la veritable filosofia s’identifica amb la religió Sostingué la teoria de la visió de les coses en Déu,…