Resultats de la cerca
Es mostren 1842 resultats
diàleg
Filosofia
Literatura
Religió
Forma discursiva caracteritzada per l’intercanvi d’idees —si no és en casos de simple exposició o conversa— i personalitzades generalment en dos subjectes.
Com a composició literària, en prosa o en vers, l’alternança de les intervencions hi afavoreix l’amenitat i el contrast Hom l’empra amb finalitat expositiva, com en el Coloquio de los perros de Cervantes, o amb efectes purament literaris, com en certes composicions de San Juan de la Cruz En escrits filosòfics i religiosos el diàleg és utilitzat per tal d’arribar a un enriquiment mutu i, si és possible, a una nova i més amplia comprensió de tema en qüestió, que sintetitzi les posicions anteriors Per la seva mateixa forma, el diàleg estableix una comunicació interpersonal i un reconeixement de…
Santa Maria o la Nativitat de Paüls
Art romànic
Situació Façana sud de l’edifici, amb la porta original i un campanar d’espadanya de dos ulls ECSA - J Colomé Aquesta església, antiga parròquia de Paüls, és situada prop de les ruïnes del castell, al capdamunt del turó per on s’estén el poble Mapa 31-19 496 Situació 31TBF810336 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent VAB Història Malgrat que el lloc i el castell de Paüls són coneguts des de l’any 1168, l’esment més antic d’aquesta església es troba en la dècima papal del 1279, any en què el capellà de Paüls pagà 40 sous Hom ha escrit que l’…
cavalleria
Història
Literatura
Institució medieval que constituïa una de les divisions, un orde (ordo militiae), de la societat feudal europea; era una organització paramilitar i independent que comprenia el conjunt de cavallers que hi havien ingressat mitjançant una cerimònia, la d’armar cavaller.
A l’inici s XI era oberta a tot home lliure, mentre fos cristià De fet, però, era requerit de posseir els suficients recursos econòmics per a mantenir l’armament i el cavall Cap a mitjan s XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals, vers la meitat del s XIII, ja s’havien imposat, i impedien l’ingrés dins l’orde principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat de si hi havia concessió expresa del sobirà No existia un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals s’adheria per jurament ni una jerarquia de títol, grau o edat L’…
La premsa en català: vint anys d’interinitat
Del 1959 ençà, es produïren a Catalunya uns tímids moviments cap a la revitalització cultural En el camp de la premsa, la segona etapa de la revista “Serra d’Or” fou un punt de partida essencial, ja que aquesta publicació mensual, promoguda pel monestir de Montserrat, esdevingué la primera revista catalana de qualitat i de difusió general Portada de “Ressorgiment”, núm 631, febrer del 1969, Buenos Aires Coll R Surroca / GS Tanmateix, però, en la nòmina de la premsa clandestina o comarcal el desert no era total “Ressorgiment” des de Buenos Aires, “Pont Blau”, editada a Mèxic, o “Cultura”, que…
Maria del Mar Bonet i Verdaguer
Música
Cantautora.
Trajectòria i obra Entrà a formar part d’ Els Setze Jutges l’any 1967, poc després d’haver-se traslladat a Barcelona, i es convertí en un dels integrants de la Nova Cançó de trajectòria més sòlida i més dilatada Posseïdora d’una veu de registre mitjà, plena i de gran expressivitat, i que perfeccionà fins a aconseguir-ne un gran domini i una gran expressivitat, la seva música mostra un profund arrelament a la cultura de les Balears, especialment de Mallorca Tot i que el seu primer èxit fou la reivindicativa Què volen aquesta gent 1968, amb lletra de Lluís Serrahima, en general ha defugit la…
,
Sant Bartomeu de Bajande (Estavar)
Art romànic
Situació Església en posició dominant sobre el petit nucli del mateix nom, que té a la façana de ponent un campanar d’espadanya tardà ECSA - A Roura L’església de Sant Bartomeu és situada a la part alta del llogaret de Bajande, que és a prop del torrent que baixa de la Balladosa, 1 km a llevant del poble d’Estavar i a 3 km de Sallagosa Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 9” N - Long 2° 2’ 2” E Per a arribar-hi cal anar fins a la part superior del poble de Bajande, des d’on surt un carrer que porta fins a l’església El recorregut és aproximadament d’uns 150 m LICS-JCR-ERR Història L’església de…
Sant Moi o Sant Mus (Santa Maria de Besora)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capella des del costat de migjorn M Anglada Aquesta petita capella, adjunta al mas de Sant Moí, és situada a l’extrem nord-occidental del terme municipal, sobre el riu Ter i prop de la Farga de Bebiè Mapa 294M78Í Situació 31TDG348653 El camí més curt per a arribar-hi cal fer-lo a peu, tot començant a la Farga de Bebiè, des del punt quilomètric 96,500 de la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà, per on passa un corriol que mena a una escala que accedeix al pont de ferro de la via del tren, per on cal travessar el riu Ter fins a arribar a una caseta ferroviària…
Sant Sadurní de Salelles (Sant Salvador de Guardiola)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església, actualment molt reformada i mig tapada per altres construccions modernes A Mazcuñan-F Junyent L’església parroquial de Sant Sadurní presideix el petit nucli poblacional de Salelles, estès a la banda nord-oriental del terme Long 1°47’14” - Lat 41°42’10” Hom hi va per la carretera de Manresa a Montserrat per Can Maçana Prop del quilòmetre 3 i una mica abans d’arribar a una gasolinera, cal desviar-se a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter, degudament senyalitzat, que amb poca estona uns 500 m mena al llogarret de Salelles, on hi ha la…
Santa Maria de Besan (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Edifici molt transformat, de planta allargada vers ponent i que es troba precedit d’un modern campanar amb un pas inferior que permet l’accés al temple J Tous L’antiga església parroquial de Santa Maria de Besan és situada al poble de Besan, abandonat des del 1967, al qual s’arriba per un corriol que surt des de Can Felip, un gran casal situat entre Araós i Ainet de Besan, a peu de la carretera MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH583117 Història L’església de Santa Maria de Besan, situada a la Vall Ferrera, va patir unes vicissituds històriques comunes als altres pobles de la vall, les…
Mare de Déu de la Guia o capella d’en Marcús (Barcelona)
Art romànic
Situació Aspecte exterior d’aquesta capella fundada pel burgès barceloní Bernat Marcús al segle XII ECSA - M Catalán L’antiga capella de la Mare de Déu de la Guia, també coneguda com a capella d’en Marcús, es troba en el centre històric de la ciutat de Barcelona, en la placeta de Marcús, situada en la cruïlla dels carrers Carders i Montcada JAA Història Aquesta capella fou bastida vers mitjan segle XII gràcies a un llegat del burgès barceloní Bernat Marcús Tingué al principi un caràcter d’església cementerial, ja que un temps abans de la seva construcció, el mateix Marcús havia donat unes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina