Resultats de la cerca
Es mostren 3034 resultats
Francesc Ferrer i Pastor
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf, escriptor i activista cultural.
Combatent durant la Guerra Civil de 1936-39 al front de Castelló, durant aquests anys començà a redactar fitxes lexicogràfiques dels parlars de les comarques valencianes Acabada la guerra, des del 1941 treballà en diverses publicacions del País Valencià Jornada , Levante , Las Provincias , i al mateix temps es dedicà intensament a l’ensenyament del valencià, que inicià als cursos de Lo Rat-Penat Collaborà molt activament en l’editorial Sicània 1954-71, una de les primeres que publicà en valencià a la postguerra Publicà Diccionari de la rima 1956, en collaboració amb Josep Giner, Vocabulari…
,
Molí d’en Ribé (Santa Coloma de Gramenet)
Art romànic
Són molts els antics molins del Barcelonès, especialment al llarg del Rec Comtal i el curs del Besòs És impossible anomenar-los tots Fem esment, però, d’aquest molí perquè ha estat objecte d’estudis arqueològics recents La seva construcció es pot datar al final del segle XIII o l’inici del segle XIV, sota el domini i empara de la torre Baldovina, molt propera al molí Es té coneixement que al segle XVI tots els molins de la localitat eren propietat dels canonges de la seu de Barcelona segons consta en un document datat el 1584 pel qual el Consell de Cent municipal recriminà als…
Miquel Llobet i Solés
Música
Guitarrista.
Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Magí Alegre fou el seu primer mestre de guitarra, instrument que perfeccionà amb Francesc Tàrrega, de qui esdevingué el millor alumne Començà a fer concerts a Barcelona quan tenia disset anys, i al principi del segle XX inicià una sèrie de gires per la península Fou a París on es donà a conèixer internacionalment Durant el període 1904-14 visqué a la capital francesa i entaulà amistat amb I Albéniz, R Viñes, M Ravel, C Debussy, F Mompou i M de Falla,…
Josep Evangelista i Cabrera
Música
Compositor valencià.
Deixeble de V Asencio, compaginà els primers anys de la seva formació musical amb els estudis de física El 1970 es traslladà al Canadà i fixà la seva residència a Montreal Fou allí on decidí dedicar-se exclusivament a la música i estudià amb A Prévost i B Mather El seu interès es decantà progressivament cap a la música del sud-est asiàtic i estudià especialment el gamelan, conjunt orquestral característic de Java Indonèsia A partir del 1972 començà a impartir classes d’anàlisi de músiques d’arreu del món en diferents universitats canadenques Aquest coneixement de la música no…
canviador
Història
El qui es dedicava a canviar monedes per altres de valor equivalent, alhora que solia tenir diners en dipòsit, feia operacions de préstec i negociava lletres de canvi.
Originàriament només es dedicava al canvi de monedes canviador de menuts, operació que tenia lloc sobre una taula de canvi L’habilitat de certs canviadors en el tràfic de les monedes féu, a la darreria del s XIII, que els clients acostumessin a deixar-los en dipòsit part de llurs cabals, sobretot per la facilitat amb què podien ordenar-los pagaments per llur compte a un altre client, per mitjà d’una senzilla anotació en els llibres de comptes dita de taula Però els dipòsits eren també utilitzats pels canviadors per a operacions de préstec amb un interès més o menys palès, a llur risc o…
William James Entwistle
Historiografia catalana
Filòleg escocès.
Especialista en llengues i literatures hispàniques, fou professor a Manchester, Glasgow i Oxford La seva primera obra històrica important fou The Arthurian Legend in the Literatures of the Spanish Peninsula 1925, on analitzà, en consideració d’igualtat, les quatre grans tradicions literàries peninsulars la castellana, la catalana, la portuguesa i la basca Aquesta concepció plural dels estudis hispànics la desenvolupà també en l’article “El concepte d’historiografia espanyola” 1936, publicat en EUC , on defensà el criteri que cal considerar historiografia espanyola tots els textos històrics…
Josep Maria Marquès i Planagumà
Historiografia catalana
Eclesiàstic, historiador i arxiver.
Estudià al Seminari de Girona i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i professà al seminari, al Collegi Universitari de Girona i a la Facultat de Teologia de Barcelona Es doctorà en història de l’Església amb una tesi sobre les relacions Església-Estat a l’Espanya de la segona meitat del segle XVII És també llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i membre corresponent de la Real Academia de la Historia Director de l’Arxiu Diocesà de Girona des del 1980, n’ha confeccionat nombrosos inventaris, i ha editat fonts i repertoris documentals del fons del mateix…
Edmond Jabès
Literatura francesa
Poeta francès.
De família jueva benestant establerta a Egipte, cresqué i s’educà en la comunitat francòfona cairota De molt jove adquirí un gran coneixement dels poetes simbolistes francesos, especialment Baudelaire i Mallarmé i, més endavant, Paul Éluard i Max Jacob , amb qui tractà epistolarment durant uns quants anys A la Segona Guerra Mundial fou traslladat a Palestina pels anglesos Acabada la guerra tornà a Egipte i es dedicà a treballs editorials i collaborà, entre d’altres, a la Nouvelle Revue Française El 1956 la crisi de Suez forçà la seva marxa d’Egipte i el seu establiment a França, on es…
Jordi Baiget i Cantons
Política
Polític.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya i, des del 1996, ho és de Convergència Democràtica de Catalunya CDC, des del 2016 Partit Demòcrata Europeu Català, partit al comitè executiu del qual s’incorporà el 2008 Membre del servei d’estudis del grup parlamentari català de Convergència i Unió CiU i secretari del grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats, del 2004 al 2015 fou coordinador tècnic dels grups parlamentaris de CiU a Catalunya i a les Corts espanyoles Fou director general de Coordinació…
Cartago
Ruïnes de la ciutat de Cartago
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat antiga situada a 17 km de la Tunis actual.
Fou la capital de l’estat cartaginès fins a l’any 146 aC, i després ciutat romana important Originàriament fou una colònia fenícia fenici, fundada, segons la tradició, l’any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir Deixant de banda la llegenda, no hi ha cap dubte que Cartago fou filla de Tir Entre el 1972 i el 1992 s’hi desenvolupà, sota el patrocini de la UNESCO, una campanya internacional Alemanya, Canadà, Dinamarca, França, Gran Bretanya, Itàlia, EUA, Suècia, Tunísia d’excavació de la ciutat púnica i romana, seriosament amenaçada per l’expansió de la ciutat de Tunis…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina