Resultats de la cerca
Es mostren 1747 resultats
Josep Grau i Garriga

Josep Grau i Garriga
Grau-Garriga
Pintura
Art
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Pintor i tapisser, conegut professionalment com a Grau-Garriga.
De família pagesa, s’interessà per l’art en conèixer les colleccions d’art romànic i gòtic del Museu d’Art de Catalunya actualment Museu Nacional d’Art de Catalunya Format a les escoles d’Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona, el 1943 començà a treballar en una agència de publicitat, activitat que podia compaginar amb les seves inquietuds artístiques Inicialment treballà en pintura mural Presentà la seva obra pictòrica en exposicions individuals i collectives i també realitzà frescos per a esglésies, com ara els de l’ermita del Sant Crist de Llaceres de Sant Cugat del Vallès 1956 o del…
música de Filadèlfia
Música
Música desenvolupada a Filadèlfia (Estats Units d’Amèrica).
Fundada el 1682, només un segle més tard ja era la ciutat més gran i el principal centre econòmic i cultural del país És lògic, doncs, que ja hi hagi notícies dels primers concerts públics el 1757 Al principi del segle XIX a la ciutat treballaven els compositors Raynor Taylor 1747-1825, un dels fundadors de la Musical Fund Society, entitat que entre el 1820 i el 1858 organitzà molts concerts Benjamin Carr 1768-1831, que promogué la publicació del "Musical Journal", dedicat a la difusió de la música anglesa i americana de l’època i Alexander Reinagle 1756-1809, autor de les primeres sonates…
Vicenç Guarner i Vivancos
Militar
Militar.
Féu els seus estudis militars a l’Academia de Infantería de Toledo i rebé formació d’Estat Major a Madrid Fou tinent 1911, capità 1917 i diplomat d’estat major 1919 Entre el 1918 i el 1925 participà en la guerra del Marroc Fou professor de l’Academia Militar de Infantería de Toledo i el destinaren al Sàhara 1927-30 i en el mateix període fou cap segon en el territori de Cabo Juby Fou professor de tàctica a l’Escuela Superior de Guerra de Madrid Proclamada la República, tornà a Catalunya i, el 1933, féu cursos per a oficials a l’exèrcit francès i participà en el Salisbury Plain…
Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI)
Historiografia catalana
Institució creada el 16 de març de 1942 per la Diputació Provincial amb la finalitat de promoure la cultura i la investigació a les comarques lleidatanes, a iniciativa d’un grup de lleidatans addictes al franquisme, interessats i compromesos amb la cultura local i provincial.
Desenvolupament enciclopèdic La Diputació de Lleida li concedí l’edifici gòtic de l’antic hospital de Santa Maria per a ubicar-hi la seu social La primera junta la integraren Josep M de Porcioles president de la Diputació, com a president Josep Antoni Tarragó i Pleyan, com a secretari general, i Josep Sol i Ballespí, com a primer promotor En els estatuts fundacionals 1942, reformats el 1965, es definí com un centre promotor i impulsor de la investigació i l’estudi en el marc de la província de Lleida i les seves comarques que, buscava l’exaltació i l’increment dels valors espirituals,…
Rossinyol
El rossinyol Luscinia megarhynchos , en contrast amb allò que el seu cant fort i musicat podria fer creure, és un ocell poc vistent, petit no supera els 16,5 cm i de plomatge uniformement bru-vermellós al dors i blanquinós al dessota Destaca l’ull gros i negre, el bec llarg i, sobretot, la cua, llarga, rogenca i ampla És solitari i difícil de veure Els joves es diferencien dels immaturs de pit-roig i de la cotxa cua-roja precisament per la cua Al nostre país és un bon exemple d’ocell estival nidificant Tony Tilford/Index El rossinyol és un dels ocells estivals més característics de la nostra…
Merla d’aigua
Àrea de nidificació de la merla d’aigua Cinclus cinclus als Països Catalans Maber, original dels autors Característicament muntanyenca, la merla d’aigua és sedentària, encara que durant els mesos d’hivern baixa per fugir del gel en moviments que la duen, fins i tot, a la plana Àmpliament estesa al N del Llobregat, resta cantonada al S en unes poques serres de la Serralada Prelitoral i el Sistema Ibèric, i arriba fins al Túria en el sector de Titagües, límit meridional conegut de l’espècie a casa nostra És absent de les Illes Aquesta espècie camina sota l’aigua, capturant plecòpters i d’…
el Tec
el Tec al seu pas pels Banys d’Arles
© Fototeca.cat
Riu
Riu del litoral mediterrani, al Vallespir.
Neix a les fonts del Tec , que brollen a 2 300 m alt, al vessant oriental de Rocacolom, al S, les esquerdes de Rojà, al N, que envolten la coma del Tec , extrem occidental i capçalera del municipi de Prats de Molló i de la comarca del Vallespir Després de travessar el bosc de l’Ullat, tot davallant ràpidament, arriba a 1 100 m als banys de la Presta, a partir d’on comença a obrir-se a l’ampla vall de Prats de Molló, on rep els primers afluents importants, les rieres d’Agrefull, de la Percigola i de la Figuera, per l’esquerra, i la de la Comedella, per la dreta Passat el congost del balç de l’…
Albocàsser
Vista de la vila d’Albocàsser
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Maestrat, entre la rambla Carbonera i la rambla Morellana o de la Valltorta.
Comprèn un petit altiplà, a l’esquerra del primer d’aquests cursos d’aigua, envoltat de muntanyes al N, el tossal de la Barbuda al S, la serra de Sant Joan Els conreus de secà ocupen la major part de les terres productives cereals, 1 737 ha oliveres, 991 ha vinya, 65 ha a les terres més planes hom hi conrea arbres fruiters 99 ha i cereals 32 ha, regats amb aigua del subsol Hi ha bestiar oví El 79% de les terres de conreu són explotades per llurs propietaris la resta, principalment per arrendataris La població augmentà fins el 1900, que aconseguí 3 663 h, però a partir d’aquesta data ha anat…
Dominique de Courcelles

Dominique de Courcelles
Literatura catalana
Literatura francesa
Historiadora de la literatura catalana i catalanòfila francesa.
Llicenciada per l’École Nationale des Chartes 1980, en 1983-86 fou membre de l’École des Hautes Études Hispaniques et Ibériques Casa de Velázquez, Madrid i residí a Barcelona i Vic El 1988 obtingué el doctorat en lletres i ciències humanes per la Sorbona amb la tesi L’écriture dans la pensée de la mort en Catalogne les joies goigs des saints, de la Vierge et du Christ de la fin du moyen âge au XVIIIe siècle 1714 És professora i directora de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique École Normale Supérieure de Lió i École Nationale des Chartes de París Titulada en ciència i…
Bernat Joan i Marí
Política
Sociolingüista, escriptor i polític.
Llicenciat en filologia catalana 1982, durant els anys d’estudiants participà en la creació de l’Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat i en el Seminari de Sociolingüística de Barcelona, on realitzà els primers treballs d’investigació Professor d’institut 1983, de 1984 a 1987 en fou director Des del 1982 fou també professor de l’Institut de Ciències de l’Educació dels cursos de reciclatge de Llengua Catalana per a professors a les Balears Fou cofundador del Moviment de Defensa de la Terra MDT a Eivissa el 1984, on formà el grup vinculat Grups de Defensa de la Llengua i, el 1994…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina