Resultats de la cerca
Es mostren 5065 resultats
Juan Carlos Onetti
Literatura
Novel·lista i contista uruguaià.
Autor existencial obsessionat per l’envelliment, la pèrdua de la innocència, l’aparent o real absurd de la vida quotidiana, la rutina i la inèrcia Novellà vides ofegades de solitaris fracassats El pozo 1939 interessa com a manifest del que serà la seva obra total més que no pas com a obra de creació entre la realitat i l’imaginari mostra el doble aspecte del món onettià De les novelles es destaquen Tierra de nadie 1941, La vida breve 1950, El astillero 1961, Juntacadáveres 1964, Los adioses 1967, Para esta noche 1967, última edició, Tiempo de abrazar 1974, Dejemos hablar al…
Estònia 2014
Estat
El boicot internacional als productes russos va fer augmentar les exportacions d’Estònia © J Nilson / Estonian Wild Life Tours Durant l’any 2014 Estònia va continuar reforçant la seva vocació europeista i va manifestar diverses vegades el desig de formar part de la comunitat de països nòrdics Al mateix temps, va condemnar les accions de Rússia sobre Ucraïna Des del punt de vista econòmic, el país va evitar els efectes negatius de les sacsejades financeres i va escapar-se d’una nova recessió que hauria estat greu per a les fràgils estructures del país, gràcies a un inesperat increment de les…
Jordi Flaqué i Freixa
Natació
Waterpolo
Nedador i entrenador de waterpolo.
Format al Club Natació Catalunya, s’especialitzà en proves de braça Fou doble campió d’Espanya d’hivern en 100 i 200 m braça 1961, 1962 i campió d’Espanya d’estiu en 200 m braça 1960, 1961 El 1961 establí la primera plusmarca espanyola de 100 m braça, rècord que millorà el 1963, mentre que el 1962 establí el rècord estatal dels 200 m braça Entre el 1961 i el 1963 fou dinou vegades recordista estatal i onze vegades recordista català En l’àmbit internacional participà en el Campionat d’Europa 1962 El 1963 rebé la placa d’honor de la Federació Espanyola de Natació i la medalla al…
,
savart
Música
Unitat additiva per a mesurar els intervals musicals proposada per Félix Savart (1791-1841).
La manera més habitual de definir un interval és mitjançant un quocient Així, una octava es representa mitjançant la raó 21, perquè la freqüència de l’8a d’una nota és el doble de la d’aquesta última una 5a J correspon a una raó 32, i una 4a J, a una raó 43 Si es vol fer l’addició d’un interval de 5a J i un de 4a J, el nou interval que és una 8a s’obté fent la multiplicació de les dues raons associades, és a dir, 3/2 per 4/3 Amb el savart s’aconsegueix que l’operació que cal fer entre les dues quantitats representatives dels intervals d’origen sigui una suma Es defineix de manera…
gir melòdic
Música
Conjunt de trets melòdics que, de manera relativament independent d’altres factors com el ritme, el metre o l’harmonia, són prou definits per a tenir una identitat pròpia.
Aquesta independència d’altres paràmetres musicals fa del gir melòdic un concepte més general, més abstracte que el de motiu Tot i que es tracta d’un tema poc estudiat, seria possible establir-ne una classificació Aquesta podria seguir criteris molt generals basats en moviments concrets dins l’escala diatònica, tot acostant-se, per una banda, a les categories de brodadura, doble brodadura, appoggiatura , etc però sense les implicacions harmòniques i mètriques que tenen, i, per l’altra, a les classificacions dels ornaments mordent, grupetto , etc, o bé criteris més concrets que…
trota
Música
Instrument musical rústec.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta, de perforació cònica Es tracta d’una mena d’oboè popular fet d’escorça tendra d’avellaner o de freixe, tallada en espiral i cargolada en forma de paperina que queda subjectada al tram més ample per una petita estella de fusta o espina d’arç Per l’altre extrem s’insereix una inxa que pot ser feta de la mateixa escorça, o bé s’aprofita la primera volta de l’escorça, que ha d’estar ben ajustada, per a fer-ne una inxa prement-la fins que quedin dues làmines planes sense separar-les de la resta d’escorça Habitualment no…
Josep Miquel Sobrer i Barea
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Es llicencià a la UB 1966, l’any 1968 es tralladà als Estats Units i es doctorà a la Universitat d’Oregon amb una tesi sobre la Crònica de Ramon Muntaner 1972 Fou professor a les universitats d’Oregon, Puget Sound, Michigan i, des del 1981, a la d’Indiana, d’on fou catedràtic 1992 De la seva primera etapa medievalista cal esmentar L’èpica de la realitatl’escriptura de Desclot i Muntaner 1978, La doble soledat d’Ausiàs March 1987 i La poesia dramàtica de Josep Maria de Sagarra 2011 Posteriorment s’especialitzà en la literatura catalana dels segles XIX iXX, sobre la qual tingué…
Eines
Historiografia catalana
Revista de l’Institut d’Ensenyament Secundari Pare Eduard Vitoria apareguda a Alcoi l’any 1983.
A partir del número 17 1999, el subtítol de Revista interdisciplinar se substituí pel de Revista de cultura i ensenyament Del núm 1-2 1983 al 9-10 1986, presentà una periodicitat anual i una doble numeració Entre el núm 11-12 1990 i el 15-16 1995 aparegué irregularment, i des del núm 17 1999 reprengué la regularitat anual, però amb numeració única, i es canvià el format, la maquetació i l’organització dels continguts Fins al núm 15-16 1995 inclogué una secció d’Humanitats, amb articles d’història comarcal Als darrers números, els articles d’història s’han repartit entre seccions…
ordre
Música
En els instruments cordòfons, conjunt d’una, dues o més cordes que es toquen simultàniament per a produir una determinada nota.
Quan l’ordre inclou una sola corda s’anomena ordre senzill si en té dues, ordre doble si en té tres, triple, etc En els instruments d’encordat senzill, el nombre d’ordres correspon al nombre de cordes Aquest recurs de multiplicar les cordes que donen la mateixa nota té com a objectiu l’increment de la sonoritat de l’instrument, així com l’obtenció d’un color sonor més ric Els parcials de cada corda, pel fet de no coincidir exactament, produeixen petites interferències que enriqueixen el timbre resultant Les cordes de cada ordre solen afinar-se a l’uníson o a l’octava En molts…
Siurana de Prades
Vista aèria de Siurana de Prades amb el castell, en primer terme
© Fototeca.cat
Poble
Poble (737 m alt.) del municipi de Cornudella de Montsant (Priorat).
Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de total…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina