Resultats de la cerca
Es mostren 2633 resultats
Enric Crous i Vidal
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf i grafista.
Després dels estudis secundaris s’inicià ja en la publicitat Fundà i dirigí, a Lleida, la revista d’avantguarda “Art” 1933, i exposà individualment a Barcelona, Madrid, etc El 1939 s’exilià a França Defensà el grafisme llatí Doctrine et action , Richesse de la graphie latine , Grace et harmonie du graphisme latin et autres remarques , etc i dibuixà caràcters i vinyetes tipogràfiques Els alfabets més importants que dibuixà són París , Flash , Ilerda i Crous Vidal
Jean Baptiste Bourguignon d’Anville
Cartografia
Geografia
Geògraf i cartògraf francès.
Fou primer geògraf reial 1719 i membre de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres i de l’Académie des Sciences La seva cartografia és el resultat de l’avaluació crítica de totes les fonts de què disposava L’obra més important d’Anville és el conjunt de mapes de la Description géographique de la Chine del jesuïta JB du Halde 1735 Publicà els seus mapes més importants en un Atlas Géneral 1737-1780
La descoberta turística dels Pirineus
Tot i que la visitaren alguns romàntics com Thiers, Mérimée, Taine o Stendhal, a mitjan segle XIX el Rosselló apareixia com una província molt excèntrica Els viatgers tenien dificultats per copsar-ne tota l’originalitat geogràfica i ètnica Balneari Pujade, els Banys d’Arles, 1851 CEDACC / JLV Amb tot, no sembla que els catalans mateixos coneguessin millor les seves muntanyes Per als habitants de la plana, la Cerdanya i el Capcir eren contrades fredes i llunyanes que, a vegades, hom estava obligat a recórrer per raó de negocis, però mai per plaer Pel que fa al Canigó, creien conèixer-lo…
Stephen Heller
Música
Pianista i compositor hongarès.
Vida Després d’estudiar amb Ferenc Bräuer a Pest, marxà a Viena per seguir treballant amb Carl Czerny i Anton Halm El 1828 feu el seu debut com a pianista a la capital austríaca amb un gran èxit, després del qual inicià una gira de concerts per Europa que durà dos anys i que acabà a Augsburg, on s’establí durant vuit anys Allí estudià composició amb el mestre de capella Hippolyte Chelard Les composicions d’aquesta època - lieder , la Introducció, variacions i finale , opus 6, i la Sonata en re menor per a piano- reberen crítiques molt favorables de R Schumann en el "Neue Zeitschrift für Musik…
Felicien -César David
Música
Compositor francès.
Vida Orfe des de petit, inicià estudis musicals com a nen cantor de Sant Salvador, a Ais de Provença Molt aviat començà a escriure obres religioses i de cambra Al collegi dels jesuïtes d’Ais descobrí el repertori sacre de FJ Haydn, WA Mozart i L Cherubini, juntament amb les opéras comiques que de vegades eren adaptades com a peces religioses Viatjà a París per ingressar al conservatori, on estudià amb Millault i FJ Fétis, i orgue amb F Benoist No sembla que reexís gaire en els seus estudis, i en acabar-los, es trobà en una situació econòmica compromesa Potser per aquesta causa mostrà simpatia…
Constantin Marinescu
Historiografia catalana
Historiador.
Fou professor a les universitats de Cluj i Bucarest, i s’exilià del seu país el 1946 per installar-se definitivament a França, on tingué un paper destacat en el Centre Nacional de Recerca Científica Deixeble de Nicolae Iorga, ja en els primers decennis del segle s’interessà per l’expansió catalana a la Mediterrània oriental, a partir dels treballs d’A Rubió i Lluch sobre aquesta qüestió Ben aviat es convertí en el principal especialista sobre la política imperial d’Alfons el Magnànim, a qui dedicà nombrosos articles al llarg de la seva vida –com “Alfonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’…
els germans Limbourg
Denominació amb què són coneguts Pol, Hennequin i Hermann Limbourg, miniaturistes francesos actius al començament del s XV.
Pol i Hennequin treballaren, des del 1402, al servei del duc Felip II de Borgonya Bíblia de la Bibliothèque Nationale de París i, juntament amb Hermann, el 1411 entraren a la cort del duc de Berry, Jean, en la qual executaren, en collaboració, les Très riches heures du duc de Berry Musée Condé, Chantilly Llur obra, que anuncia l’anàlisi naturalista del paisatge, expressa les formes en un to aristocràtic i estilitzat dins l’estil gòtic internacional
Lemoyne
Escultura
Família d’escultors francesos del s XVIII.
D’aquests, Jean-Louis Lemoyne 1665-1755 treballà als jardins de Versalles i Marly, i Jean-Baptiste I Lemoyne 1679-1731 executà l’obra Baptisme de Crist per a l’església de Saint-Roch, a París El fill d’aquest darrer, Jean Baptiste II Lemoyne 1704-1778, fou escultor de Lluís XV els seus busts excelleixen per la recerca de l’expressió momentània del retratat Réaumur 1751, Musée du Louvre, París, Montesquieu Musée des Beaux Arts, Bordeus
Librairie Larousse
Editorial
Editorial fundada a París el 1852 per Pierre Larousse i Augustin Boyer.
En els seus inicis es dedicà a la publicació de llibres de text, després emprengué la publicació d’un Grand Dictionnaire universel du XIX siècle , els primers fascicles del qual aparegueren el 1863 posteriorment seguiren nombrosos diccionaris enciclopèdics Grand Larousse encyclopédique , 1960-64 i Grand Dictionnaire encyclopédique Larousse , 1982-85, etc així com diversos diccionaris bilingües, especialitzats Larousse médical, Larousse de la musique , etc i obres generals La vie des animaux, Histoire de la France , etc
Jean-Baptiste Carpeaux
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i dibuixant francès.
Es formà al taller de François Rude i a l’École des Beaux Arts de París La seva obra revelà un canvi respecte a l’academicisme establert, i aportà un to gràcil a uns elements de naturalisme, concretats d’una manera exuberant en el polèmic grup la Danse 1869, creat per a la decoració de l’Opéra de París, en el grup escultòric Les Quatre Parties du monde 1872, i en el Jeune Pêcheur à la coquille 1857-58
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina