Resultats de la cerca
Es mostren 3388 resultats
Gòtia
Nom donat pels francs a l’antiga província visigòtica de la Gàl·lia Narbonesa o Gòtica, anomenada també Septimània.
Comprenia des de l’Albera a Nemze Nimes, tenia Narbona com a capital i incloïa Carcassona, Besiers, Magalona, Agde, Usès, Elna, Llívia, etc Algun cop s’hi comprenen també alguns comtats catalans del sud dels Pirineus Hom troba usada aquesta denominació des de la primera meitat del segle IX fins a la primera meitat del segle X, amb alguna allusió isolada, almenys fins al començament del segle XII El governador de Gòtia dugué el títol de marquès El primer que hom troba ostentant-lo és Sunifred, pare de Guifré el Pelós, comte de Cerdanya-Urgell, de Barcelona i de Narbona 844-48
pellofa

Pellofa de llautó de Vic del segle XVIII
Museu Frederic Marès
Numismàtica i sigil·lografia
Als Països Catalans, plom o peça de metall que servia en les catedrals per a pagar els canonges les hores de cor.
Eren generalment de llautó i menys sovint de llauna, marcades d’una sola cara, per la primor del metall, amb lletres o símbols d’identificació i marques de valor en sous i diners El seu ús, conegut almenys des del s XV, es generalitzà en alguns moments com a moneda local a conseqüència de la manca de diners i malles de les encunyacions oficials a Vic el 1470 i poc després a Manresa a Perpinyà al començament del s XVII A Mallorca són generalment de plom i tenen anvers i revers, fabricades amb motlles i metall fos
Aturada de protesta dels veremadors
Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya JARC i l'Associació de Vinicultors del Penedès convoquen una aturada en la verema pels baixos preus del raïm Els cellers de les grans marques del cava Freixenet i Codorniu proposen pagar 30 cèntims el quilo de raïm, mentre que els viticultors sostenen que, per sota dels 40 cèntims, la collita entra en pèrdues Queden al marge de la protesta els cellers com els de l’associació d'elaboradors i viticultors Corpinnat, que paguen 60 cèntims per quilo de raïm Les protestes van començar el 14 d’agost
llet de soia

Llet de soia
Alimentació
Emulsió obtinguda de la soia remullada i estovada.
Preparada a base de faves de soia i aigua, es pot comercialitzar també afegint-hi altres ingredients, com per exemple calci, sucre i saboritzants a més d’additius espessidors, reguladors d’acidesa, etc És un aliment amb un elevat contingut en proteïnes de bona qualitat, sense lactosa ni colesterol i, si s’enriqueix amb calci, també és una font d’aquest mineral Conté menys greix que la llet sencera i el tipus de greixos són predominantment insaturats Algunes marques comercials hi afegeixen calci i vitamines A, D i B12 per tal de fer-la més semblant a la llet de vaca
Josep de Pueyo i Pueyo
Literatura catalana
Escriptor.
Fill i successor de Nicolau Pueyo i Rossinyol, fou tercer marquès de Campofranco Amic de Bonaventura Serra, mantingué correspondència, entre d’altres, amb Gregori Maians El 1764 fou nomenat regidor perpetu de Palma i el 1779 ingressà a la Societat d’Amics del País Té publicats els poemes en francès L’éloquence des Baléares restaurée Palma 1847 i Sur l’entreprise d’Alger Palma 1838 el poema en castellà Rasgo métrico o invocación Palma 1753, i, en llatí, el poema Parnassidos Palma 1773, 1868 i una heroida en estil ovidià titulada Linceus Procne Palma 1868 Deixà manuscrites diverses…
,
Joaquín Ponce de León-Cabrera y de Láncaster
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Setè duc d’Arcos, de Maqueda, de Terranova, de Ciudad Real, d’Aveiro i de Torres Novas, marquès d’Elx i de Zahara, comte de Bailèn i baró de Patraix i de Planes Net del quart duc d’Arcos i de la vuitena duquessa de Maqueda Filipista, fou nomenat lloctinent de València per Felip V en el moment que el País Valencià s’havia adherit a la causa austriacista, motiu pel qual el seu càrrec fou nominal i es limità a dirigir l’exèrcit filipista del front valencià fins que fou rellevat en el càrrec 1706
Ignasi Pérez de Sàrrio i Palavicino
Història
Erudit.
Fou marquès consort d’Algorfa i senyor de Formentera de Segura Escriví Disertación sobre las medallas desconocidas españolas 1800, Disertación segunda sobre las medallas desconocidas españolas y navegación antigua en el mar Océano 1802 i diverses memòries sobre temes agronòmics, jurídics, astronòmics i econòmics Aplegà una notable collecció numismàtica El seu fill, Ignasi Pérez de Sàrrio i Ruiz-Dávalos Alacant 1777 — Montpeller 1836, fou militar i escriptor Llegà la seva biblioteca a l’església de Sant Nicolau d’Alacant i continuà la història genealògica de la seva família, sobre…
Joan de Margarit i de Biure
Història
Militar
Militar.
Fill tercer de Josep de Margarit i de Biure i de Maria de Biure Tercer marquès d’Aguilar El 1645 publicà a Barcelona un Retórico epítome latino y castellano , que dedicà al seu pare, amb el qual restà a Barcelona fins a la capitulació del 1652 Passà amb ell al Rosselló i lluità en l’exèrcit de Lluís XIV El 1675 es casà amb Rafaela de Negrell de Cruïlles i de Bas, baronessa de Castellfollit i de Mosset i comtessa de Montagut, i per això també fou conegut com a Joan de Cruïlles i de Margarit
Manuel de Llupià i de Ballaró
Història
Vicegovernador de Catalunya.
Fill de Gabriel de Llupià i de Pagès-Vallgornera Passà a Barcelona després de la presa de Vilafranca de Conflent 1652, i els béns del Rosselló li foren confiscats 1653, i foren lliurats a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar El 1674 comandà un cos de tropes, a les ordres del lloctinent de Catalunya, duc de San Germano, i participà en la conspiració de Vilafranca de Conflent Fou general d’artilleria i cavaller de l’orde d’Alcántara Pledejà la baronia de Conat contra Maria Àngela Fontanella d’Alemany i fou baró contestat de Sales i senyor de Saderres, Entreperes i Gitarriu
Josep de Selva i Mergelina
Història
Política
Polític.
Setè marquès de Villores Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit Fou cap legitimista de València i, arran de l’escissió de Vázquez de Mella 1919, que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comunió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya Alfons Carles de Borbó 1931 el ratificà en el lloc Treballà en la formació d’una aliança de les forces dinàstiques, carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República Pertangué a la Mestrança de València i a diverses…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina