Resultats de la cerca
Es mostren 3145 resultats
processador de senyals digitals
Electrònica i informàtica
Microprocessador especialitzat a processar en temps real i a alta velocitat senyals digitals producte de la conversió de senyals analògics.
Per a fer un processament digital de senyal cal subministrar al processador la variable digital a processar, generalment per mitjà d’un convertidor analògic-digital Tot seguit es processa la variable i després es torna a l’exterior, per mitjà d’un convertidor analògic-digital El camp d’aplicació dels DSP es troba en àrees en què s’hagi de sotmetre unes certes variables a un processament per mitjà d’un microprocessador, com poden ésser el tractament de la parla, instruments de mesura intelligents, sintetitzadors de música, joguines, etc Els DSP són processadors digitals amb una…
explosió
Química
Alliberament brusc i violent d’una certa quantitat d’energia química deguda a una transformació molt ràpida de l’equilibri fisicoquímic d’una substància o d’un conjunt de substàncies i que es manifesta en la producció d’una gran quantitat de calor i de gasos.
Aquest procés, que té una durada de microsegons o de desenes de microsegon, és efectuat en quatre fases en la iniciació , una petita font d’energia una guspira, una flama, una percussió, etc provoca una descomposició local la fase de propagació de la reacció química és la més important, car s’hi produeix la transformació de l’explosiu en una mescla de gasos a pressió i temperatura molt elevades transformació de l’energia química en energia mecànica segons la velocitat de la propagació de la reacció hom parla de deflagració velocitats de l’ordre dels m/s o de detonació velocitats…
neutró
Física
Partícula fonamental, del grup dels hadrons, de càrrega elèctrica nul·la, massa molt similar a la del protó, i spin 1/2.
És un barió ja que és un hadró amb spin semisenar i, en concret, és un nucleó ja que, amb el protó, forma part dels nuclis atòmics amb nombre de massa més gran que 1 En estat lliure és inestable amb una vida mitjana d’uns 12 min, experimenta desintegració β - tot donant lloc a un protó, un electró i un antineutrí La seva massa en repòs és m n = 1,67495 × 10 - 2 7 kg Els neutrons són produïts mitjançant diverses reaccions nuclears que consisteixen, generalment, en la desintegració o fissió d’un nucli pesant els feixos més intensos són aconseguits en reactors nuclears d’investigació Segons llur…
concentració industrial
Economia
Reunió en un mateix establiment dels diferents processos de fabricació.
Nascut amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, el fenomen de concentració és condició indispensable i el tret més destacat de l’actual organització industrial, puix que amb la revolució tecnològica s’encareix el cos d’adquisició de l’equip industrial, hom utilitza maquinària de grans dimensions i la indústria requereix una gran massa de capital en actiu, un augment de mà d’obra i una producció a gran escala Amb la concentració industrial s’alteren els trets més destacats del sistema capitalista és incomplerta la llei de la lliure competència, desapareix la indústria de tipus familiar,…
enrotllament
enrotllament de l’estator d’un alternador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conjunt de conductors aïllats, enrotllats al voltant d’un nucli magnètic o disposats en ranures, que constitueix el circuit elèctric de certs aparells, i especialment de les màquines elèctriques.
Solen ésser subdividits en bobines connectades convenientment Els conductors són correntment de coure electrolític o bé d’alumini, en forma cilíndrica o de barres trefilades L’aïllament pot ésser de diverses menes cotó, seda, mica, esmalt, etc, i és classificat d’acord amb la temperatura que pot suportar Els enrotllaments reben diferents noms, segons llur constitució, forma o missió Així, segons que rebi o forneixi corrent, hom parla d’enrotllament inductor o induït, respectivament Segons llur distribució espacial, hi ha enrotllaments concentrats i distribuïts , emprats segons la…
sibil·la
Religions de Grècia i Roma
Dona, generalment anciana, que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.
El nom fou aplicat especialment a diverses profetesses, sempre verges, de temperament esquerp i apassionat, en les quals els antics reconeixien una inspiració divina, procedent d’Apollo, i, per tant, la virtut d’emetre oracles Llur història és una de les més obscures i complexes de l’antiguitat hom no en parla fins a les acaballes del segle VI aC, però gaudiren aviat, gairebé arreu, d’un gran predicament social i polític Hom en coneix fins a deu, localitzades en diversos indrets Al món oriental i grec, les més famoses eren la de Marpessos, a l’Àsia Menor, al SE de Troia la d’…
ritu
Religió
Norma que regula l’execució d’una acció sacra, d’un sagrament, les cerimònies del culte religiós.
Tota acció sagrada pressuposa un ordenament preexistent, que pot arribar al mateix ordre còsmic i social, com és ara el ṛta del Veda la seva eficàcia depèn de l’execució exacta del ritu De la seva transmissió minuciosa, en té cura la mateixa comunitat transmissió oral en ocasió de les iniciacions tribals o les castes sacerdotals De cara a l’execució no calen sempre sacerdots en l’hinduisme, com també en el primitiu judaisme, n'era encarregat sovint el cap de casa Els ritus determinen el temps, el lloc, les persones, els costums, els objectes, els gests, les paraules, etc, de l’acció sagrada…
Riambau de Relhana
Cristianisme
Arquebisbe d’Arle (1030-65).
Era monjo de Sant Víctor de Marsella La seva activitat com a bisbe fou intensa Al concili de Narbona 1031 o 1032, on es parlà de Sant Martí del Canigó, féu coneixença amb el bisbe Oliba de Vic, sens dubte el promotor d’aquell concili En altres reunions conciliars, com a la de Niça del 1041 on feia costat al cèlebre Odiló, abat de Cluny, Riambau difongué la pau i treva de Déu promoguda ja abans pel seu amic Oliba per mitjà de decrets i de cartes als bisbes italians Tornà a ocupar-se'n en un altre concili narbonès del 1043, on també comparegué Guifré de Narbona, l’arquebisbe simoníac i guerrer…
Manuel Raventós i Domènech
Manuel Raventós i Domènech
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Viticultura
Agronomia
Agricultor i escriptor.
Germà de l’enginyer i publicista Jaume Raventós El 1885 interrompé la carrera de ciències per la mort del seu pare, es posà al capdavant de la finca familiar de can Codorniu i fundà l’empresa Raventós i Codorniu Durant la plaga de la filloxera que es detectà a Sant Sadurní el 1887, orientà la replantació dels ceps, fundà la revista Resumen de Agricultura 1889, amb Marc Mir, i edità Agenda Agrícola 1893, defensant els interessos dels agricultors També fundà i dirigí els setmanaris populars de Sant Sadurní d’Anoia L’Àpat 1904-18 i Bon Seny 1919-21, continuador del primer, que es presentaren…
Sant Nicolau de la Riba
Art romànic
La referència directa més antiga del lloc de la Riba pertany a l’any 1159, en què el comte Ramon Berenguer IV donà a Guillem de Vilagrassa i a la seva muller un molí que era al terme de la Riba, sota el collum de Cotzs La parròquia de la Riba és consignada per primera vegada en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194, on es parla de l’“ ecclesiam de Ripa et coeteras ecclesias de Montana Siuranae ” A partir de la dècada del 1440 l’església de la Riba quedà sota l’autoritat única del rector de Vilaverd sufragània de Vilaverd, al final del segle XV era de collació de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina