Resultats de la cerca

Aquesta torre o castell és en realitat un gran desconegut, tot i que la seva primera referència és de l’any 956 Era inclòs dins el terme del castell d’Olèrdola, tal com constaten diversos documents del segle XI En una de les afrontacions de la torre Dela de l’any 1066 apareix esmentat precisament Castellmós Hom pensa que aquest topònim ha de tenir l’origen en un nom personal, potser en el de la persona que el feu aixecar Tenia una capella dedicada a sant Jaume, avui desapareguda com el castell La localització d’ambdues construccions és problemàtica Hom creu que es trobaven a la muntanya de…

La vila de Bellmunt de Mesquí s’emplaça damunt un tossal de 661 m d’altitud, a l’interfluvi del riu de Mesquí i el barranc de les Escodines El lloc fou conquerit l’any 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, al mateix temps que la ciutat d’Alcanyís Formà part del senyoriu de Mont-roig, que el 1185 fou donat a l’arquebisbat de Tarragona Consta que l’any 1209 passà a l’orde de Calatrava La primera referència documental de l’església parroquial de Bellmunt es troba en una carta de poblament de l’any 1232, i també consta en les relacions d’esglésies i parròquies que satisferen la dècima…

La vila de Puifel, situada a migdia del terme d’Areny, fou lliurada per la comtessa Valença de Pallars Jussà a Santa Maria de Mur 1100 i després recuperada pel seu fill el comte Pere Ramon I en canvi de les franqueses dels homes de Castissent 1108 L’any 1112 l’esmentat comte vengué en alou a Sicarda i al seu fill Roger un pui , al comtat de Pallars, dins el castell de Montanyana, pel preu d’una mula valorada en tres-cents sous i d’un mul de cent sous, amb la condició expressa que hi bastissin una fortificació, per la qual cosa va fitar els termes i establí el dret d’empriu Segurament es…

El castell de Sant Llorenç es vincula a la família del mateix nom, coneguda des del segle XI i estretament relacionada amb la família comtal El primer membre documentat és Ponç Adalbert de Sant Llorenç, fiador d’un acord entre Ramon Berenguer, senyor de Canet, i el comte Gausfred II entre el 1014 i el 1074 La referència més reculada sobre el castell de Sant Llorenç és de l’any 1192, en què Ramon de Sant Llorenç concedí el dret d’alberga que ell tenia en els castells de Sant Llorenç i Sant Hipòlit L’any següent donà aquests dos castells al rei Alfons el Cast, per bé que Pere el Catòlic els…

Fou canonge i després arxidiaca a la catedral de Santa Croce a Forlì, càrrec que abandonà quan el 1430 fugí a Ferrara en accedir al poder el bàndol dels gibellins Romangué a Ferrara la resta de la seva vida, i en fou arxiprest de la catedral des de vers el 1435 fins al 1440 És autor de la Declaratio musice discipline , dividida en cinc llibres, que és un dels darrers tractats especulatius de la música en les disciplines del Quadrivium La Declaratio fou també coneguda pels teòrics musicals del segle XV, i serví de punt de referència a Bartolomé Ramos de Pareja i a Franchino Gaffurius Diversos…

Durant la seva joventut fou cantor en el cor de la cort del príncep elector Lluís V, a Heidelberg Home d’interessos variats, en aquesta mateixa ciutat cursà els estudis de llengües antigues a la universitat i, parallelament, seguí estudiant música El 1531 es desplaçà a Ingolstadt i inicià la carrera de medicina, estudis que prosseguí a Wittenberg entre el 1534 i el 1539 A partir del 1539 exercí de metge a Amberg i començà la seva tasca d’editor amb la publicació de Frische teutsche Liedlein , la seva obra més notable, que ha servit de referència per a conèixer la música vocal alemanya del…

Serví com a organista de la capella reial de Madrid entre el 1734 i el 1745, any en què li fou conferit el càrrec de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, tasca que exercí fins a la seva mort S’han conservat diverses composicions litúrgiques seves, especialment a la catedral de Santiago, entre les quals destaquen lamentacions de Setmana Santa i diversos motets per a vuit veus A la biblioteca del duc dhi ha una referència a una obra de Cifuentes que es representà al Coliseo de la Cruz el Melodrama armónica intitulada ’La fineza acreditada vence el poder del destino' La…

S’inicià en la trompeta a onze anys, i el seu primer contracte important fou amb Willie Bobo, el 1963 També tocà i gravà amb Eric Dolphy El 1964 s’establí a París, on treballà sobretot amb el grup de Nathan Davis Novament als Estats Units, entrà al grup d’Horace Silver i més tard treballà al costat dels millors solistes de l’època, entre els quals destaquen Larry Young, amb qui enregistrà Unity 1965, Art Blakey i Bobby Hutcherson A partir del 1970 començà a gravar amb el seu nom Entre els enregistraments d’aquesta època cal esmentar The Moontrane 1974 i United 1981 Formà una banda amb la qual…

Rebé les primeres lliçons de cant privadament a Dresden en 1955-56, i més tard prosseguí la seva formació al conservatori d’aquesta ciutat, on el 1961 debutà al teatre d’òpera Quatre anys més tard cantà a Berlín Especialitzat en WA Mozart, ha estat intèrpret de referència de papers com Fígaro Les noces de Fígaro , Leporello Don Giovanni o Don Alfonso Così fan tutte Tanmateix, també ha destacat en òperes franceses, com ara les de G Bizet, i del Romanticisme alemany, especialment de R Wagner Ha actuat arreu d’Europa i el 1980 obtingué un gran èxit amb la producció de Don Giovanni ,…

Quan era un infant intervingué en diverses representacions operístiques com a membre del cor del Teatre an der Wien Posteriorment emigrà als EUA, i no tornà a Viena fins el 1922 per a debutar a la Volksoper com a Mefistòfil de l’òpera Faust Entre el 1925 i el 1933 actuà a la Wiener Staatsoper, tasca que combinà amb aparicions al Covent Garden de Londres i Berlín i als festivals de Salzburg 1931-35 i Bayreuth 1933 Forçat a deixar Alemanya i Àustria amb l’adveniment del nazisme, tornà als Estats Units, on el 1933 es presentà al Metropolitan de Nova York El 1950 tornà a Berlín, i el 1952, a…