Resultats de la cerca

El municipi s’estén per la vall de Nyer , sector més baix de la vall de la riera de Mentet que fins prop del poble de Nyer s’obre pas a través de les gorges de Nyer , i, al sud-oest, pel vessant de la dreta del sector mitjà de la vall de Carançà, fins al cim de la serra Gallinera 2 628 m alt Bona part del terme, especialment al sud i a l’oest bosc d’Entrevalls, és boscada Les terres conreades s’estenen a la part septentrional del municipi i aprofiten, en part, l’aigua de la riera de Mentet a través del canal de Nyer , que pren l’aigua al sector meridional del terme,…

És cobert de bosc pins i avets i de prat natural, en el qual el riu forma una sèrie de meandres i d’illes, en una de les quals es troba la petita capella, moderna, del Sant Esperit Té l’origen en un antic llac reblert per les aportacions de sediments procedents del barranc de Morrano Al final del pla hi ha una presa que desvia les aigües del riu de Sant Nicolau cap a la central de Caldes, a través d’una galeria a pressió de 5746,6 m de longitud Els seus valors paisatgístics han estat protegits amb la declaració de parc nacional a favor de la zona on es troba inclòs aquest indret parc…

Situació i presentació El terme d’Ullastrell, d’una extensió de 7,22 km 2 i situat a la part ponentina de la comarca, limita al N pel torrent de Gaià amb el municipi de Viladecavalls i pel Torrent Fondo amb una part de Terrassa entremig de camps i muntanyes, a l’E amb Rubí i al S amb Castellbisbal i a l’W amb Abrera del Baix Llobregat Per la banda d’Abrera, el terme es prolonga en una faixa de terra, fins a arribar a les aigües de la riera del Morral L’ondulació del terreny fa que les terres de conreu tinguin molts desnivells els pendents, que arriben fins a les fondalades de la riera de Gaià…

Situació i presentació Limita amb el municipi d’Albanyà N i E, de la comarca de l’Alt Empordà, amb el de Beuda E, Sant Ferriol SE, Argelaguer SW, Tortellà W i Montagut i Oix W i N El terme s’endinsa en la zona muntanyosa de l’Alta Garrotxa, al sector accidentat per la presència de la serra de Gitarriu 1196 m, els cingles d’Entreperes 1079 m i de Monteia o Montella Aquest sector muntanyós, on hi ha les antigues parròquies rurals de Gitarriu, Sadernes, Entreperes i Monteia, s’allarga al SE per les terres baixes properes a la vall del Fluvià, on hi ha l’antic castell i la parròquia de Sales de…

Situació i presentació Emplaçat en plena depressió vallesana, prop de Granollers, el municipi és envoltat pels de Lliçà de Vall N, Granollers NE, Montmeló E i Mollet del Vallès S-SW La riera de Tenes travessa el terme, poc abans de desguassar al riu Besòs per la dreta Bé que aquesta riera no és gaire cabalosa, les seves aigües s’havien usat per a regar A ponent del cap de municipi passa la Riera Seca, de cabal molt escàs El terme comprèn el poble i cap de municipi de Parets del Vallès, els barris de Can Cerdanet, Can Massot, Can Riera i l’Escorxador, les caseries de Can Pepet i Can Gosc i el…

Format en 1952-60 per blocs d’habitatges dits Grup Ègara , ha donat nom a una zona més extensa, mixta d’habitatge 60% de la superfície edificada, amb edificis plurifamiliars i indústria 37,9%, aquesta darrera al costat de la carretera Hi predominen els edificis d’una planta 89,5% La població, en gran part immigrada, és obrera en el 89% El barri ha estat afectat periòdicament per les inundacions de la riera de les Arenes L’equipament urbà és deficitari L’empresa AEG 1 800 treballadors és una de les més importants de la zona

La parròquia de Santa Maria d’Horta té tot el seu passat lligat a la història d’Artés, com a part integrant de l’antiga baronia episcopal El 1553 tenia només 15 masos que formaven la feligresia de la seva parròquia de Santa Maria d’Horta , situada en un pla, a 330 m, al S del terme i a l’esquerra de la riera Gavarresa i a poca distància de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès El seu cens era només de 18 masos el 1686, però a la fi del segle XVIII creixé, segurament a causa del conreu intensiu de la vinya així, es formaren petits grups de cases o carrers molt separats entre si, com el…

Situació i presentació El terme municipal d’Argentona limita amb Mataró E, Dosrius NE, la Roca del Vallès NW, Òrrius W i amb Cabrils i Cabrera de Mar, al sud Se situa als vessants sud-est de la Serralada Litoral i a la vall mitjana de la riera d’Argentona, formada al terme de Dosrius per la unió de les del Far i de Canyamars que davallen de les serres del Far i del Corredor i que desemboca a la mar després de fer durant un tram de divisòria entre els termes de Cabrera de Mar i de Mataró La riera travessa el terme de N a S i rep diverses torrenteres, com les rieres de Riudameia i de Clarà o el…

Al vessant meridional del puig Madrona 342 m alt un dels contraforts septentrionals de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès, hi ha l’església romànica de Sant Pere de Madrona primitivament, Santa Eulàlia de Madrona , amb tres absis, que fou la parroquial del Papiol fins el 1315, convertida al s XVIII en santuari de la Salut del Puig Madrona

L’església parroquial Sant Cristòfol és a la dreta de la riera