Resultats de la cerca
Es mostren 1542 resultats
Bibliografia sobre l’art català. Escultura
Agustí, S La portalada de Santa Maria de Ripoll , collecció Informes y trabajos del Instituto de Conservación y Restauración , vol I, Madrid, 1964 Alcolea Gil, S Alcolea Blanch, S Escultura Catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al Realisme catàleg d’exposició, Barcelona, 1989 Alcoy, R El cementiri de Lloret de Mar Indagacions sobre un conjunt modernista , Lloret de Mar, 1990 Amades, J El Pessebre , Barcelona, 1935 Arco, R del Sepulcros de la Casa Real de Aragón , Madrid, 1945 Baltrusaitis, J Les chapiteaux de Sant Cugat del Vallès , París, 1931 Bastardes i Parera, R La representació del…
Traumatisme
Tipus i gravetat Els traumatismes , és a dir, les lesions causades per l’impacte del cos contra un objecte extern o per un moviment de gran acceleració, poden afectar diversos òrgans i poden ésser de molt diversa gravetat, segons la intensitat i la localització Els traumatismes localitzats en les extremitats o els de poca intensitat, solen ésser els més lleus Els de menor intensitat, que són els més freqüents, afecten només les capes més superficials del cos i produeixen contusions i ferides Quan el traumatisme ja és més intens, la seva força es pot transmetre i afectar les estructures de l’…
Manuel (o Anscari) Mundó i Marcet
Historiografia catalana
Paleògraf i historiador.
L’any 1932 entrà a l’Escolania de Montserrat, i fou monjo d’aquesta abadia del 1939 al 1967 Cursà estudis superiors a Montserrat, Roma, París, Munic i Barcelona, es llicencià en arqueologia cristiana Roma 1955 i es doctorà en història de l’Església Roma 1950 i en història general Barcelona 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-88, on va ser catedràtic de paleografia i diplomàtica Fou també arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78, director de les biblioteques de la UAB 1970-83 i director de la Biblioteca de…
Vilamalla

Vilamalla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilamalla, a la plana empordanesa, té 8,77 km 2 i és a migdia de Figueres, a l’interfluvi del Manol N i del Fluvià El territori és accidentat per petits pujols arrodonits que caracteritzen el paisatge, i a llevant és en contacte amb el sector dels antics estanys de Siurana, avui dessecats Comprèn el poble de Vilamalla, cap de municipi, el veïnat i polígon industrial del Pont del Príncep, amb 632 h el 2005, que s’escampa també pels termes veïns de Santa Llogaia d’Àlguema, Vilafant i el Far d’Empordà, el polígon industrial Empordà Internacional, amb…
Sant Feliu de Girona
Art romànic
Situació Vista aèria de l’antiga collegiata de Sant Feliu de Girona, al peu de la catedral i davant el portal de Sobreportes TAVISA Aquesta important església és situada a la part nord del nucli històric fortificat, bé que fora d’ell, davant del gran portal de Sobreportes Es va construir al peu de l’antiga via romana sobre l’àmbit d’un antic cementiri que hom creu que s’aixecava sobre el martyrium erigit en honor del màrtir Feliu Mapa L 39-13334 Situació 31TDG 857488 Es troba a la dreta de l’Onyar, un xic enfilada i accessible per una escalinata de la seva façana principal, que no s’utilitza…
L’art romànic al Rosselló
Art romànic
L’arquitectura civil i militar Hom no pot amagar que l’estudi de l’arquitectura civil del Rosselló, als segles alt-medievals, presenta a hores d’ara un buit gairebé total, d’una banda per la desaparició, reconstrucci ó otransformació de la majoria dels edificis rurals o urbans, i d’altra banda, per la manca d’excavacions, les quals podrien ser molt instructives pel que fa a poblats desapareguts als segles XIV o XV, molt nombrosos en aquesta comarca El que es pot afirmar és que el tipus constructiu usual a les zones rurals, que ha restat vigent fins a època moderna, era l’obra de pedra i fang…
monopatí articulat
Esport
Monopatí de quatre rodes format per dues planxes articulades per una barra metàl·lica o per una altra planxa central, que permet al patinador, mitjançant el desplaçament del seu pes, avançar en ziga-zaga sense haver-se d’impulsar posant un peu a terra.
symphonion
Música
Instrument mecànic de so programat que consisteix en una capsa de música amb una pinta metàl·lica de dents afinades, que són pinçades per unes rodes dentades, accionades al seu torn per un disc metàl·lic amb pestanyes que sobresurten de la seva cara inferior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat El nom prové de l’empresa Symphonion Co, de Leipzig, que a partir del 1886 comercialitzà aquest tipus de capses de música amb disc amb pestanyes El mecanisme fou inventat per Paul Lochmann, que cercava de facilitar el canvi de les peces reproduïdes A més del mecanisme bàsic, alguns symphonions incorporaven elements de percussió, com planxes de metall Una altra marca comercial de capses de música basades en discos amb pestanyes fou Polyphon , de la companyia rival, també de Leipzig, que començà la seva producció en sèrie als Estats Units amb…
servodirecció

Servodirecció hidràulica de vàlvula giratòria per a automòbil; a dalt, esquema d’una columna de direcció de seguretat, amb la caixa de la servodirecció a l’extrem inferior; a baix, tall d’aquesta caixa, segons un pla perpendicular per A i B a l’esquerra, i secció de la vàlvula en posició de gir a la dreta
© Fototeca.cat
Transports
Servocomandament que en els vehicles automòbils permet de reduir l’esforç aplicat per a accionar les rodes directrius, mitjançant dispositius hidràulics o pneumàtics que transmeten als elements de la direcció una força molt superior a la que forneix l’arbre del volant.
La possible avaria de la servodirecció no afecta la direcció mecànica ordinària
Els comtes d’Empúries anteriors al 1300
Art romànic
Belló I de Carcassona segle IX Són ben poques les coses que sabem d’aquest comte Fou comte de Carcassona en temps de Carlemany, per tant abans de l’any 814 Tingué uns fills segurs Giscafred, que fou comte de Carcassona, i Sunifred, que fou comte d’Urgell-Cerdanya i pare de Guifré el Pelós I uns altres fills probables Oliba I, gairebé segur fill de Belló, comte de Carcassona després del seu germà Giscafred, i, l’altre, Sunyer I, comte d’Empúries-Rosselló No sabem de qui era fill ni tampoc on va néixer Tenia els béns patrimonials tocant al Vernet, al Conflent Tampoc no sabem per quin motiu fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina