Traumatisme

Tipus i gravetat

Els traumatismes, és a dir, les lesions causades per l’impacte del cos contra un objecte extern o per un moviment de gran acceleració, poden afectar diversos òrgans i poden ésser de molt diversa gravetat, segons la intensitat i la localització.

Els traumatismes localitzats en les extremitats o els de poca intensitat, solen ésser els més lleus. Els de menor intensitat, que són els més freqüents, afecten només les capes més superficials del cos i produeixen contusions i ferides. Quan el traumatisme ja és més intens, la seva força es pot transmetre i afectar les estructures de l’aparell locomotor, i produir fractures, luxacions o esquinços. Generalment, aquestes lesions de la pell o de l’aparell locomotor no ocasionen greus trastorns generals, almenys quan són úniques i es localitzen a les extremitats. Els primers auxilis d’aquests traumatismes simples es basen en el tractament local de les lesions.

Són potencialment més greus els traumatismes intensos localitzats en altres parts del cos, on poden afectar òrgans interns o poden causar lesions irreversibles, sobretot si alteren les funcions vitals, és a dir, l’estat de la consciència, la respiració o la funció càrdio-circulatòria. Poden causar aquests trastorns els traumatismes abdominals, els traumatismes facials, i els traumatismes vertebrals. Els més greus solen ésser els traumatismes toràcics i els traumatismes crànio-encefàlics.

En qualsevol cas, la gravetat dels traumatismes s’incrementa quan són múltiples, és a dir, quan es produeixen diverses lesions al mateix temps. En aquest cas, la suma dels trastorns produïts per cada una de les lesions, com ara dolor o hemorràgies, pot ocasionar un trastorn general greu, com ara el xoc.

Els primers auxilis d’aquests traumatismes que per la localització o per ésser múltiples són potencialment greus, no poden restringir-se al tractament local. En aquests casos, és fonamental una orientació global de l’assistència, dirigida principalment a mantenir les funcions vitals i a evitar seqüeles irreversibles, que fins i tot poden ésser produïdes per una manipulació inadequada de l’accidentat.

Frqüència, causes i conseqüències dels traumatismes greus

La freqüència dels traumatismes greus és particularment elevada en les societats desenvolupades, com la nostra, on s’utilitzen habitualment mitjans tècnics molt potents, pesants o que produeixen grans acceleracions. Els errors en la utilització o en el funcionament de mitjans tècnics comuns, com l’automòbil o la maquinària industrial, poden produir fàcilment accidents que ocasionin traumatismes greus. Una part d’aquests accidents pot ésser atribuïda a errors tècnics, però molts d’ells són deguts al fet de no observar les precaucions i mesures de protecció necessàries. Entre les imprudències que augmenten el risc de sofrir accidents destaca el consum de begudes alcohòliques, ja que l’alcohol dificulta les funcions mentals i motores.

Per bé que en qualsevol mena d’activitat es poden produir accidents, la incidència de traumatismes potencialment greus és particularment elevada en els accidents produïts a conseqüència d’activitats laborals o de la circulació de vehicles. Així, en el territori de l’estat espanyol es produeixen anualment més de mig milió d’accidents laborals i més de 100 000 accidents de trànsit causants de traumatismes. Els darrers anys, la incidència dels accidents laborals amb víctimes tendeix a reduir-se, gràcies a l’adopció de mesures protectores a les empreses. Tanmateix, el nombre de víctimes produïdes per accidents de trànsit no s’ha modificat de manera significativa i fins i tot sembla que va en augment.

Les lesions que poden produir-se com a conseqüència d’aquests accidents són nombroses, i algunes d’elles poden ocasionar complicacions molt greus i fins i tot mortals. Qualsevol tipus d’accident pot ocasionar traumatismes greus, que arribin a alterar les funcions vitals, però la principal causa de mort per traumatismes greus és l’accident de trànsit. Com a conseqüència de lesions produïdes en accidents en general, es produeixen cada any més de 16 000 defuncions a l’estat espanyol, i més de 6 000 són degudes a accidents de trànsit.

Els accidents de trànsit causen la mort principalment per hemorràgies, per traumatismes crànio-encefàlies i per obstrucció de la via aèria, que pot ésser produïda per la pròpia llengua en cas d’inconsciència.

Les conseqüències dels accidents són especialment greus entre la població més jove. Així, entre els 10 i 19 anys d’edat, els accidents són la principal causa de mortalitat, ja que provoquen el 50% de les morts en aquesta edat, més de la meitat de les quals són degudes a accidents de trànsit. A més, la tercera part de les persones mortes en accidents de trànsit tenen menys de 25 anys, i dins d’aquest grup d’edat, el 60% tenen de 18 a 24 anys i el 15%), de 15 a 17 anys. Les víctimes de molts d’aquests accidents són conductors o passatgers de vehicles de dues rodes, sovint de poca cilindrada, que no adopten les mesures de protecció necessàries, per exemple l’ús del casc.