Resultats de la cerca

Jesuïta 1921, després de doctorar-se en filosofia l’any 1930 al Collegi Màxim de Sarrià Barcelona, cursà estudis de teologia a Aalbeet Holanda i San Remo Itàlia Posteriorment es doctorà en història a Madrid 1945 i fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma i de la Monumenta Historica Societatis Iesus 1947-54 i 1957-64 Es dedicà a estudiar i documentar la figura de sant Ignasi, i publicà entre el 1943 i el 1965 els quatre volums fonamentals sobre Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola et de Societatis Iesu initis Ulteriorment escriví dues biografies…

Després d’estudiar a la Universitat de Liverpool, el 1889 entrà a treballar com a oficinista al Banc de Liverpool Durant els catorze anys que hi treballà, estudià i s’anà formant en moltes disciplines, com ara la música Des del 1889 collaborà en diferents publicacions amb articles de filosofia, literatura i, posteriorment, música Fou el crític musical anglès més cèlebre de la primera meitat del segle XX Destacaren les seves aportacions en el "Birmingham Daily Post" 1906-18, on apareixen les seves crítiques més brillants i intuïtives Alguns dels seus nombrosos escrits estan recollits en…

Estudià piano, composició i direcció a Stuttgart 1923-28 El 1933 es doctorà en musicologia a la Universitat de Heidelberg, on fou alumne de Heinrich Besseler Visqué una temporada a Holanda 1933-39, i a partir del 1940 s’establí als Estats Units a causa de la seva oposició al règim nazi Fou professor en nombroses escoles i universitats nord-americanes i editor general dels volums Monuments of Renaissance Music , que publicà la Universitat de Chicago 1964-77 La seva tasca com a editor i estudiós, tant de tractats teòrics com de partitures musicals, el portà a plantejar-se els…

El grup exercia la seva activitat en dos aspectes, un de nacional txec, en el sentit de combatre el purisme excessiu que s’introduïa a la llengua després del temps d’influència alemanya l’òrgan d’aquest moviment era la revista Slovo a slovesnost ‘Llengua i literatura’ L’aspecte en què es basa la fama internacional del Cercle és el moviment estructuralista, i principalment fonològic, expressat en els vuit volums 1929-39 dels Travaux du Cercle Linguistique de Prague Juntament amb els membres txecs, dos russos exiliats, N S Trubeckoj i Roman Jakobson, tingueren un paper decisiu en…

Entrà al convent de Jesús de ciutat de Mallorca 1553, d’on fou enviat al collegi de Santa Maria del Pi Gandia S'ordenà de sacerdot a València, on inicià la seva tasca de predicador De tornada a Mallorca, fou professor de filosofia, teologia, Sagrada Escriptura i d’hebreu Fou tres triennis provincial de l’orde 1578-81, 1591-93 i 1604-06 Proposat per a diversos càrrecs, entre els quals per a bisbe de Mallorca, hi renuncià sempre per humilitat Fou molt famós com a predicador i se li atribuí el do de profecia S'instà el seu procés de beatificació Deixà obres manuscrites de Sagrada Escriptura i…

El 1911 es doctorà en matemàtica per la Universitat de Gant i aviat inicià els seus treballs en el camp de la història de la ciència El 1912 fundà la revista Isis , la primera publicació rigorosa d’aquesta temàtica, que dirigí durant més de quaranta anys, i el 1956 Osiris , on introduí els temes de filosofia de la ciència Arran de la invasió de Bèlgica pels alemanys 1914, anà a Anglaterra i als EUA, on obtingué la ciutadania nord-americana el 1922 Collaborador de la Carnegie Institution 1918-48 i professor de la Universitat de Harvard 1940-51, publicà un gran nombre de treballs i sobretot una…

Es naturalitzà libanès en traslladar-se 1956 a Beirut Un dels homes clau del moviment intellectual àrab contemporani, fundà i collaborà 1956-64 en la revista avantguardista Ši ‘Poesia’ i dirigí després la bimensual Mawāqif ‘Posicions’ És autor de quatre reculls de poesia Qasā’ id ulā ‘Primers poemes’, 1957, Awrāq fī-l-rīh ‘Fulls al vent’, 1958, Agānī Mihyar al-Dimašqī ‘Cançons de Mihyar el de Damasc’, 1961 i Kitāb al-taḥawwulat wa-l-hiǧa fī aqālīm al-nahār wa-l-layl ‘Llibre dels canvis i de la fugida en els climes diürns i nocturns’, 1965 i de diversos volums —entre els nou…

Rebé les primeres nocions musicals del seu germà Josep, i posteriorment amplià els seus coneixements amb Mateu Ferrer, amb qui estudià composició i orgue El 1857 marxà a Puerto Rico, on treballà com a professor, i el 1871 retornà i s’establí una temporada a la Selva del Camp En una data que es desconeix, abandonà la Selva per establir-se a Barcelona, on es dedicà principalment a tasques pedagògiques, i vers el 1887 fundà una acadèmia musical Desenvolupà probablement el tractat de solfeig  Método de solfeo , en tres volums El 1888 presentà aquesta obra a l’Exposició Universal de…

Fill del doctor en dret Bonaventura Tolrà, ingressà al seminari 1745 i s’ordenà de sacerdot 1758 Nomenat arxipreste de Prada i vicari del bisbe d’Elna, intentà de reformar l’administració eclesiàstica, però davant l’oposició sorda que hi trobà optà per passar a Molig com a vicari 1762-73 més tard ocupà càrrecs a Vinçà, Prada i Espirà de Conflent El 1790 es negà a jurar la constitució civil del clergat i hagué d’exiliar-se Probablement s’establí a Barcelona Redactà dos volums en català, titulats Conferències sobre la religió i Conferències sobre la constitució de l’Assemblada o…

Es doctorà a la Columbia University 1905, i fou professor a les universitats de Northwestern 1907-09, Western Reserve 1909-24 i a la Columbia University 1924-50 Es dedicà a l’estudi de la història medieval, i sobretot a la recerca, l’estudi i l’edició de texts i manuscrits de màgia i ciència medievals i contribuí granment a fomentar l’interès per aquestes matèries Fou un dels fundadors de la History of Science Society, que també presidí 1928-29 Entre les seves obres cal destacar History of Magic and Experimental Science 1923-56, en vuit volums, encara fonamental, Catalogue of…