Resultats de la cerca

L’església de Sant Pere de Milany degué ésser en els seus primers anys d’existència, la capella del castell de Milany, que esdevingué centre jurisdiccional dels termes de Vallfogona i Vidrà amb llurs parròquies El castell és esmentat ja l’any 962, en una donació que Miró, levita, féu al monestir de Sant Joan de les Abadesses, d’un alou que per llevant limitava amb “ ipso Rigato qui discurrit de Castro Melango ”, encara que la “ serra de Metano ” apareix esmentada ja l’any 918 Posteriorment, l’església de Sant Pere de Milany actuà com a parroquial, i com a tal consta a les llistes…

Situació Un aspecte del cementiri És constituït per sis tombes, en una de les quals encara l’any 1976 hom hi trobà un esquelet F Baltà Aquest cementiri de cistes és situat en un planell dalt un serradet, prop del nucli de Santpedor Long 1°51’40” - Lat 41°46’55” Per arribar-hi cal sortir de Santpedor pel camí dit de Lluçà al cap de mig quilòmetre hom troba l’oratori d’en Lluçà Un cop aquí cal desviar-se a la banda dreta i a pocs metres, enmig d’un bosquet hi ha les sepultures Necròpoli El fossar consisteix en sis tombes, de les quals sols en una hom recuperà l’esquelet en bon estat, que fou…

Situació Es troben a uns dos quilòmetres del nucli urbà de Cardona en direcció sud-oest Malauradament no en podem en aquesta ocasió exposar l’itinerari puix que ens és del tot desconegut Ben segur que una bona part de les cistes ja deuen ser destruïdes i ningú no ens n’ha sabut donar raó Necròpoli Les tombes de la Vinya del Giralt formen part d’una troballa esdevinguda ja fa molts anys L’any 1917, Joan Serra i Vilaró excavà un sepulcre, bessó per cert, de cronologia neolítica i aleshores s’adonà que a una vintena de metres de distància hi havia diverses tombes de lloses cistes Ell les descriu…

Situació Petita església de nau i absis llis, vista des del costat nord-est ECSA - A Roura Aquesta església és al veïnat quasi despoblat de Llúgols, al nord-oest de Rià, a la riba esquerra del riu Callau, a 730 m d’altitud Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 16” N - Long 2° 22’ 34” E Per a arribar-hi, cal prendre a Rià la D-26 en direcció a Conat A mig camí, a uns 2,5 km, s’ha de prendre a mà dreta una sendera que travessa el Callau, davant del còrrec de Llúgols, i en uns 2 km a peu mena a l’església Història El lloc és esmentat per primera vegada en un document del 18 de juliol de 977, en què…

Mapa de les esglésies de l’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Agramunt Santa Maria d’Agramunt Sant Ot d’Agramunt Sant Salvador o Sant Vicenç d’Almenara Sant Llorenç de Mafet Sant Roc de la Donzell Sant Salvador de Rocabertí Sant Jaume de Montclar Anglesola Sant Pau d’Anglesola Santa Creu d’Anglesola Santa Maria d’Anglesola Santa Trinitat d’Anglesola Sant Pere de Paganell Santa Maria de Montargull Belianes Sant Jaume de Belianes Església de Castellsalvà Sant Agustí d’Eixaders Bellpuig Sant Nicolau de Bellpuig Santa Maria del castell de Bellpuig Sant Bartomeu de Bellpuig Sant Miquel de Seana…

L’església parroquial de Santa Eulàlia centra el conjunt de cases que formen el barri de la Sagrera El temple apareix documentat l’any 932, quan en l’acta de consagració de Sant Genís de l’Ametlla, figura com a afrontado territorial el terme de Santa Eularia Així mateix, entre la darreria del segle X i l’inici del segle XI són nombroses les escriptures de vendes i donacions de béns immobles situats dins els límits territorials de Santa Eulàlia de Ronçana Segons un document datat el 1059, els comtes Ramon Berenguer i Almodis feren donació de tot el feu comtal que tenien en el terme de la…

Les primeres notícies del terme de Lliçà són anteriors a l’any 1000 El 946 s’esmenta ja un lloc anomenat “Liciano Subteríore” Quant al castell, no surt documentat fins el 1094, que Arbert Bernat en fa donació al seu fill, Bernat El 1109 Bernat Arbert el traspassarà al seu fill Ponç No és, però, fins a mitjan segle XII que en els documents surt el llinatge dels Lliçà Així, la primera notícia que en tenim és de l’any 1058, quan Pere Arbert, cognomenat de Lliçà, successor d’Arbert Bernat i de Bernat Arbert, encomana l’esmentat castell al seu germà, donant-li a més en feu la meitat…

Situació Vestigis d’aquesta església, amb el que resta de la volta i del mur de ponent ECSA - JA Adell Les restes de l’església de Montessor són al costat dels vestigis del castell del mateix nom, al lloc conegut com els Castellassos, o els Picons d’Os, on hi ha altres restes de poblament medieval Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que en la monografia precedent JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG045445 Història Aquesta església estigué, a l’edat mitjana, sota el domini de l’abadia d’Àger Consta, per una escriptura de donació datada el 1104, que els vescomtes Guerau…

Situació Basament de l’extrem oriental d’aquest casal, avui totalment ensulsiat V Roca Construcció situada al costat nord de l’església de Santa Eulàlia de Pomanyons Podem pensar que tant l’església com la casa forta segurament estaven en relació amb un conjunt d’habitatges propers Aquesta construcció restarà colgada per les aigües del pantà de Rialb Mapa 34-13329 Situació 31TCG510481 Per a anar-hi, cal prendre la pista que surt de Gualter cap a Polig i la vall del Rialb En arribar a Sòls de Riu, cal prendre la pista que segueix el curs del riu pel marge dret i a 1, 5 km, al costat mateix de…

Possiblement el lloc de la Sentiu fou conquerit a la darreria del segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell Tanmateix, sembla que aquest indret no fou definitivament colonitzat fins l’any 1143, quan el comte Ermengol VI d’Urgell i la seva esposa Elvira el cediren a Pere i Arnau Bernat, a fi que el restauressin Una vintena d’anys més tard, concretament el 1166, hom té notícia que Rossa de Tarabau, la seva filla Anglesa i Ramon, fill d’aquesta darrera, feren donació a Arnau de la Guàrdia i a la seva muller Ermessinda del “ kastrum de la Sentiz ”, però especificaven que la donació no es faria…