Resultats de la cerca
Es mostren 11914 resultats
Joan Bassegoda i Nonell
Arquitectura
Arquitecte i historiador de l’art.
Vida i obra Membre d’una família barcelonina d’arquitectes, és fill de Bonaventura Bassegoda i Musté i net de Bonaventura Bassegoda i Amigó Es llicencià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB l’any 1956 i el 1966 fou elegit president de l’Associació d’Amics de Gaudí Titular de la càtedra d’història de l’arquitectura càtedra Gaudí de l’Escola de Barcelona des del 1968, posteriorment fou nomenat director de la Reial Càtedra Gaudí-UPC, càrrec que va ocupar fins a jubilar-se l’any 2000, que en fou designat conservador vitalici i el 2010 director honorari Es…
,
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític republicà.
Fill d’un veterinari de l’exèrcit, fou redactor i director, a Madrid, d' El País , òrgan zorrillista, i després fundà i dirigí El Progreso 1897 Intentà una aproximació a certs sectors de l’exèrcit i alhora als obrers i acceptà de fer, des del seu periòdic, propaganda de la campanya revisionista del procés de Montjuïc Formà part de la candidatura comuna republicana de Barcelona —en representació dels progressistes— en les eleccions per a diputats a corts del 1901 Sorprenentment, aconseguí de guanyar i d’ésser reelegit el 1903 i el 1905, gràcies, sobretot, a la seva demagògia…
Édouard Lalo
Música
Compositor francès d’origen castellà.
Vida Començà els estudis musicals el 1832 al Conservatori de Lilla Decidit a dedicar-se a la música malgrat l’oposició paterna, deixà la seva ciutat natal el 1839 i marxà a París Allà entrà al conservatori per estudiar violí amb FA Habeneck, mentre privadament estudiava composició amb J Schulhoff i JE Crèvecoeur Encara que el 1849 ja havia publicat algunes obres, les seves primeres composicions importants són els dos trios amb piano, del 1850 i el 1852 respectivament, que segueixen els models de L van Beethoven i F Mendelssohn Fou membre fundador, el 1855, del Quartet Armingaud El 1859…
,
Sant Tirs (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Les primeres notícies que es coneixen de la parròquia del Pla de Sant Tirs són dels anys 977 i 978, en què el monestir de Sant Climent de Codinet rebé diverses donacions de terres situades al terme de Sant Tirs del Pla L’any 986 el comte Sunyer de Pallars, amb el seu fill Ramon, donava a Santa Maria de la Seu la vila de Sant Tirs, dins del terme del castell de Sas, com a possessió del monestir de Sant Genís de Bellera, motiu de la donació La vila de Sant Tirs restà unida a la canònica d’Urgell fins a la fi de les senyories L’any 1046 Arnau Mir de Tost feia escriptura de…
Sant Pere d’Osor
Art romànic
Situació Extrem del braç meridional de l’antiga església romànica de Sant Pere d’Osor, ornat amb una filada d’arcuacions llombardes que continuen els vessants del teulat fou descoberta el 1977 J Recarens Es tracta de l’església parroquial de la vila d’Osor que presideix el nucli antic o sagrera, situada a la part alta de la població, en un indret protegit per la riera d’Osor i la de Noguerola o de Font de Borrell, les dues amb petits ponts medievals que les creuen i que foren refets després dels terratrèmols del 1427 Mapa L38-13333 Situació 31TDG440634 APF Història L’any 860, l’indret on més…
Sant Joan Baptista de Borgonyà (Cornellà del Terri)
Situació Església parroquial, ampliada amb capelles laterals, que conserva un absis romànic ornat d’arcuacions llombardes dividides en sèries de quatre arquets, separats per lesenes F Tur El nucli de Borgonyà és situat en un turonet a la vora esquerra del Terri, dins el municipi de Cornellà El nucli figura al mapa Mapa 238-12295 Situació 31TDG839613 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Girona, a 2,5 km del nucli de Banyoles A mà esquerra surt la carretera comarcal de Camallera un cop agafada aquesta, cal girar immediatament a mà dreta on una petita carretera senyalitzada i…
Castell de l’Arbull (Tremp)
Art romànic
Situació Castell de formes arrodonides, d’un tipus que trobem en altres zones de frontera, datat d’època preromànica ECSA - J Bolòs Castell situat a la serra de Montllobar, que separa la conca de la Noguera Pallaresa de la Noguera Ribagorçana, prop de la carena, a la banda de ponent, en un lloc força pla i obert, amb molt bona visibilitat Mapa 32-12289 Situació 31TCG172665 Cal seguir la carretera que va de Tremp a Fígols i al Pont de Montanyana Abans d’arribar a la carena, surt a mà esquerra una pista de terra que porta al Meüll i a l’Arbull En arribar a un collet es bifurca cal girar a la…
Sant Martí de Campelles
Art romànic
Situació Un fragment de mur en el qual hom pot veure encara elements romànics M Pagès L’església de Sant Martí de Campelles es troba situada al centre de la població, on s’arriba per una carretera que surt a mà esquerra de la N-152, abans d’entrar a Ribes de Freser, prop de l’estació Mapa 255M781 Situació 31TDG290831 APF-JAA Història El lloc de Campelles apareix documentat a partir de l’any 918 en una venda que Gamisà i la seva dona Virgília feren a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, d’una casa amb cort i horta en el “ locum que dicitur Engelados … infines de Ville…
Santa Maria de Vallsanta (Guimerà)
Art romànic
Monestir cistercenc femení del qual resten importants ruïnes a ponent de la vila, al peu de la carretera que uneix Guimerà amb Ciutadilla Es tracta d’un conjunt d’estil gòtic El monestir de Vallsanta va néixer de la necessitat de la comunitat de monges del proper monestir —ara santuari— de la Bovera de trobar un lloc millor on viure, amb l’aigua que els mancava al capdamunt de la Bovera Es creu que les obres del monestir començaren el 1235, per bé que la comunitat no va rebre l’autorització papal per al trasllat fins el 1237, en la mateixa butlla del papa Gregori IX que autoritzava el…
Sant Esteve de la Doma (la Garriga)
Art romànic
Situació Primitiva parroquial del terme, ara dins l'àmbit d'un cementiri, molt transformada i fortificada en època gòtica M Anglada L’antiga església parroquial és dins el cementiri de la Garriga, al costat esquerre vers ponent de la carretera N-152, davant del quilòmetre 37 que correspon al tram de l’autovia de l’Ametlla Mapa L37-14364 Situació 31TDG399154 Per entrar al cementiri cal agafar l’autovia en sentit contrari, és a dir des de la sortida nord de la Garriga cap a Barcelona al cap de poc menys de 2 km es troba el trencall, a mà dreta cap a ponent MAB Història La primera notícia de…