Resultats de la cerca
Es mostren 3524 resultats
Fiesole
Ciutat
Ciutat de la província de Florència, a la Toscana, Itàlia, situada dalt d’un turó, a la vora de l’Arno, al NE de Florència.
És un centre agrícola, residencial i de turisme i seu episcopal Correspon a l’antiga Faesulae etrusca, de la qual s’han conservat les muralles D’època romana fou el centre dels seguidors de Catilina resten un temple, les termes, l’aqüeducte, el fòrum i el teatre Sobre un antic temple etrusc hi ha bastida l’església de San Alessandro, paleocristiana, amb algunes renovacions posteriors La catedral, començada el 1208 i engrandida als s XIII i XIV, té a l’interior el sepulcre de marbre del bisbe Salviati, obra de Mino da Fiesole El convent de San Domenico té celles decorades per Fra…
Venosa
Ciutat
Ciutat de la província de Potenza, a la Basilicata, Itàlia, a la conca mitjana del riu Ofanto.
És un nucli de comunicacions important i un centre agrícola i comercial Antiga ciutat romana Venusia , assolí un gran desenvolupament durant el segon triumvirat Hi nasqué Horaci Seu episcopal des del segle V, fou successivament ocupada per sarraïns i normands segles IX-XI, i més endavant pels angevins i els catalanoaragonesos, i fou feu de diferents famílies fins al segle XVII Ha sofert diversos terratrèmols, el més greu dels quals fou el del 1854 Entre els pocs monuments que romanen, hi ha la segona església de l’abadia de La Trinità, del segle XII, construïda amb pedres de l’…
Valença
Ciutat
Ciutat del Delfinat, Occitània, capital del Valentinès i del departament de Drôme, França.
Situada sobre una terrassa de la riba esquerra del Roine, prop de la confluència amb l’Isère, la seva situació en un encreuament de camins ha afavorit el seu creixement i el paper de centre comercial distribuïdor dels productes de la plana, i s’ha convertit en un centre industrial molt actiu té indústries químiques, del cautxú, d’electrodomèstics i de maquinària de precisió, a més de la tradicional indústria tèxtil És port fluvial Ciutat romana Colonia Valentia i bisbat des del segle IV, fou governada pels seus bisbes del 1150 al 1456 El delfí Lluís hi fundà una universitat el 1452 Entre…
Cària
Història
Antiga regió del sud-oest de l’Àsia Menor, a la costa de la mar Egea, limitada al nord pel riu Meandre, entre Jònia i Lídia, a l’oest, i Lícia i Frígia, a l’est.
Abans de la seva colonització pels grecs, fou habitada per un poble la llengua del qual és anomenada cari foren famosos com a mariners i mercenaris Les ciutats principals foren Milasa Milâs , a l’interior, i Halicarnàs i Cnidos a la costa Al segle VI aC Cària passà sota el poder de Lídia, i després del de Pèrsia Les comunitats independents de la costa formaren part de la confederació de Delos Al segle IV aC la satrapia de Cària, governada per una dinastia autòctona, establí la capital a Halicarnàs, on Artemísia erigí el famós Mausoleu, i el país fou fortament hellenitzat…
Boltanya
Municipi
Municipi d’Aragó (Osca), capital del Sobrarb, situat a la vall del riu Ara.
L’església parroquial Collegiata de SantPere de Boltanya és un edifici del segle XVI d’estil gòtic aragonès amb nombrosos elements renaixentistes Hi destaca la volta de creueria i guarda el cadirat barroc del cor del monestir benedictí de Sant Victorià d’Assan , del segle XVII A la vila hi ha les restes del castell segle XI i de la muralla medieval Als afores hi ha el monestir de la Verge del Carme, conegut com “el Sanatorio” per haver estat un centre de recuperació per a malalts de tuberculosi al llarg del segle XX, actualment rehabilitat i reconvertit…
el Baridà
Petita regió a la vall del Segre, entre la Batllia de Bellver i l’Urgellet.
És situada entre la línia de crestes que forma la frontera d’Andorra i el Cadí, el qual correspon a un escarpament de falla que ha orientat el curs del Segre d’est a oest i ha format un llarg congost El seu nom deriva del de l’antic pagus i després sotsvegueria Actualment sota aquest nom són inclosos els termes municipals de Martinet i de Llés amb la vall de la Llosa de la Baixa Cerdanya,i del Pont de Bar i part del de Cava el Quer Foradat, a l’Alt Urgell Dedicat tradicionalment a l’explotació forestal i la ramaderia, ha sofert…
Cornellà de la Ribera
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, entre la serra que el separa de la vall de l’Aglí i la Tet, en part límit meridional.
A la plana alluvial, que en aquest sector és relativament estreta, hi ha els conreus de regadiu La vinya 606 ha ocupa els turons de la part septentrional hom produeix un dels millors vins del Rosselló vi de qualitat superior dins la zona de Corberes de Rosselló i vi dolç natural dins la de Costes de l’Aglí Hi ha un important celler cooperatiu, amb una capacitat de més de 30 000 hl El conreu de l’olivera i dels arbres fruiters complementen l’agricultura El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a 90 m…
Lindos

Part alta de l’Acròpolis de Lindos, punt més alt de Rodes
Jaciment arqueològic
Ciutat
Població de l’illa de Rodes, Grècia, situada a la part SE.
Fou sempre un gran centre religiós, fins i tot després de la fundació de Rodes 408-407 aC La seva acròpolis, que es dreça al damunt d’un penya-segat que domina la Mediterrània, conserva les ruïnes del santuari d’Atena Líndia, format per diversos edificis emplaçats en terrasses de distint nivell, comunicades per una majestuosa escala segle II aC que, partint de la columnata de la stoá inferior, dóna accés als propileus —els quals, per llur puresa de línies, recorden els de l’acròpolis atenesa— i a la plataforma superior, on hi ha l’altar i el temple d’Atena, d’ordre dòric Tot el…
institut secular
Dret canònic
Associació de fidels (laics o clergues) consagrats per la pràctica dels consells evangèlics enmig del món amb vista a realitzar un apostolat en ambients fins fa poc inaccessibles als religiosos.
Pius XII Provida Mater Ecclesia , 2 de febrer de 1947 creà aquesta forma de vida, que ja tenia una llarga prehistòria en l’evolució de les formes de la vida religiosa orde religiós, monaquisme i en els grups de laics que n'imitaven l’esperit tercer orde El seu lloc dins l’Església esdevé difícil de precisar, no sols per la progressiva inserció dels religiosos en el món i el redescobriment del paper del laïcat, sinó també pel plantejament teològic de nocions com estat de perfecció perfecció i secular en relació amb les quals han estat definits De fet, el concili II del Vaticà, tot i…
ciutadania
Història
En l’antiguitat, situació jurídica de les persones considerades membres de la comunitat política, la ciutat, i condició indispensable per a gaudir de drets polítics, de què estaven privats els homes lliures que no tenien el status civitatis
.
El sentiment de la dignitat del títol de ciutadà permeté a Roma de fer-ne un dels seus mitjans de romanització més subtils i eficaços La plena ciutadania, a Roma, implicava la possessió d’uns drets ius suffragii dret de vot a les assemblees, ius honorum dret a exercir càrrecs públics, ius connubii dret a contreure matrimoni, ius commercii dret a la possessió de béns patrimonials i a la celebració d’actes públics relacionats amb ells Els criteris que determinaven la possessió de la ciutadania eren criteri de naixença el ciutadà la transmetia al seu fill, criteri jurídic la ciutadania era…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina