Resultats de la cerca
Es mostren 7053 resultats
Ramon de Rosselló i Donato
Genealogia
Genealogista.
Fill de l’advocat Pere de Rosselló i Puig Es dedicà a la investigació genealògica i el 1924 aconseguí que li fos rehabilitat el comtat de Vilanova, sembla que aportant una documentació no gaire fidedigna, i es cognomenà de Vilanova de Rosselló Fou mort en iniciar-se la guerra civil Publicà treballs sobre llinatges catalans i deixà una collecció de notes manuscrites procedents de documents conegudes com Els papers del comte de Vilanova
Joan Plaça
Botànica
Metge i botànic.
Catedràtic de botànica a la Universitat de València 1567-83 i corresponsal del botànic francès Charles de Lécluse autor de Rariorum aliquot stirpium per Hispaniae observatarum historia, 1576, on inclogué descripcions i dibuixos realitzats per Plaça Deixà inèdit un manuscrit de botànica mèdica In Dioscoridem annotationes i d’altres obres avui potser perdudes H Ruiz i J Pavón li dedicaren un gènere de plantes andines, Plazia , de la família de les compostes
Jaume Botelles i Bisbal
Història
Literatura catalana
Teatre
Cristianisme
Autor dramàtic, poeta i cronista.
Eclesiàstic, publicà la comèdia en vers El prodigio en ambos amores 1701, sobre la vida de Ramon Llull, una notícia en castellà sobre unes festes gremials de Mallorca 1706 i una Doctrina cristiana 1732 i 1746, que tradueix al català el catecisme de Gaspar Astete Deixà inèdits una Història de la invenció miraculosa de la imatge de la Mare de Déu de Lloseta , El patrocinio universal del Reino de Mallorca 1728 i alguns poemes llatins
,
Bernardo de Bolea y de Portugal
Història
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa (1562-81), de nom de naixement Bernardo Abarca de Bolea y de Portugal.
Noble, succeí el seu germà Jerónimo en els estats de la família Fou visitador de l’estat de Milà i acompanyà el futur Felip II de Castella a Flandes 1548 havia estat regent del consell d’Aragó, governador de Portugal i virrei de Nàpols, i s’havia casat amb Jerònima de Castre-Pinós, senyora de Siétamo Deixà escrita una Instrucción sobre la cequia imperial de los reinos de Navarra y Aragón 1566
Lev Davidovič Landau
Física
Físic soviètic.
Deixeble de Bohr, fou professor a les universitats de Khàrkov i Moscou Després d’un accident que el deixà invàlid, s’incorporà al centre d’investigacions de Dubna Féu estudis fonamentals sobre ferromagnetisme, baixes temperatures heli líquid i física nuclear Desenvolupà la teoria einsteiniana del camp unificat, i és autor, amb E M Lifšic, d’un monumental tractat de física teòrica en nou volums El 1962 rebé els premis Lenin i Nobel de física
Antoni Bordassar d’Artazu
Historiografia catalana
Impressor i escriptor.
Fill del també impressor Jaume Bordassar, tingué una formació en gran part autodidàctica i s’interessà per la matemàtica, la gramàtica i la història Es vinculà a personatges de la cultura valenciana de finals del s XVIII, els novators Falcó de Belaochaga, Tosca, Coratxà i d’altres amb els quals fundà l’Acadèmia Matemàtica Més endavant mantingué amistat amb Gregori Maians, a qui, en morir, deixà els seus manuscrits En el camp de la historiografia redactà diverses obres, impreses als seus tallers, en les quals no figurà el seu nom Tanmateix, el bibliògraf Ximeno les hi atribueix en l’obra…
art sicilià
Art
Art desenvolupat a Sicília.
Bé que inserit dins l’art italià, per les seves característiques té una importància prou considerable per a ésser tractat d’una manera particular El Paleolític superior és ben representat a San Teodoro, a Trapani i a l’illa de Lavanzo, on han estat descobertes pintures rupestres d’estil francocantàbric també hi figuren l’Aurinyacià superior i mitjà, el Mesolític i el Neolític, sobretot a Stentinello, amb una cultura i una producció de ceràmica àmpliament difoses Poques són, en canvi, les restes conservades dels primitius sículs i sicans Un dels moments definitius per a l’art sicilià es…
Castell de Barruera (la Vall de Boí)
Art romànic
Barruera, a l’entrada de la vall de Boí i en el camí transversal del port de la Gelada, tingué castell o alguna mena de fortificació romànica Hom estima que pot ésser un vestigi del castell de Barruera la gran torre quadrada, d’època indefinida, que es dreça damunt el poble de Barruera, adossada a la casa dita del “Pubill” El primer esment d’aquesta fortalesa és de l’any 1174, en què Arnau Mir I, comte del Pallars Jussà, deixà a Santa Maria de Mur el capmàs que tenia Pere Ramon al castell de Barruera Consta documentalment que Barruera pertanyia als senyors d’Erill ja a la primeria del segle…
Joan Ribó i Canut

Joan Ribó i Canut
© Coalició Compromís
Política
Polític i enginyer.
Diplomat en enginyeria agrònoma per la Universitat Politècnica de València i doctor per l’Institut Agroquímic de València, ha alternat l’activitat com a docent amb l’activitat política Els anys seixanta fou membre actiu del socialisme cristià i, durant la transició, ingressà al Partit Comunista del País Valencià, partit del qual fou secretari general 1992-97, càrrec que deixà per ser coordinador general d’ Esquerra Unida del País Valencià fins el 2003 Diputat per aquest partit del 1995 al 2007, del qual fou cap de llista en les eleccions del 1999 i del 2003, fou el síndic del grup…
Sant Martí d’Urús (els Hostalets de Pierola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins del terme del castell de Pierola, en el lloc anomenat Uruz Sempre fou una capella per al culte dels habitants de la quadra d’ Uruz Depengué del monestir de Santa Maria de Montserrat per venda dels seus propietaris El terme de Pierola es documenta a partir de l’any 945, que el comte Sunyer i la comtessa Riquilda donaren diversos béns situats al castell de Bonifaci la Guàrdia de Montserrat, els quals afrontaven amb el terme de Pierola L’església i el lloc es troben esmentats per primera vegada l’any 1205 en el testament de Ramon de Guàrdia, en el qual el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina