Resultats de la cerca
Es mostren 2375 resultats
espiritisme
Esoterisme
Doctrina i moviment que es fonamenta en la creença en els esperits, llur manifestació i ensenyament.
Segons la doctrina espiritista, l’home és constituït per tres elements principals l’ànima, immaterial i immortal, el cos físic, element material, i el periesperit, amb el qual s’uneix l’ànima després de la mort esperit i hom pot comunicar-se amb els esperits de la zona terrestre a través d’un mèdium L’espiritisme representa una forma actualitzada de l’antiga pràctica de l’evocació dels morts En l’espiritisme, les ‘proves’ aportades de fenòmens que contradiuen el sentit comú o les lleis de la natura formulades per la ciència són molt poc sòlides en el millor dels casos, i la suggestió o fins i…
tematització
Música
Concepte que s’aplica a aquells elements musicals d’una composició que l’oient percep com a destacats pel seu perfil detallat i, sobretot, pel tractament que reben al llarg de l’obra (especialment repeticions i variacions).
Es tracta dels mateixos procediments que fan que una melodia es converteixi en tema però aplicats a qualsevol element musical, com un motiu rítmic o melòdic, un detall tímbric, etc Tot i que el substantiu tematització i l’adjectiu temàtic derivin de tema, no s’ha de deduir que tot el que és temàtic és un tema i, encara que sembli un contrasentit, cal tenir en compte que una obra atemàtica tematisme/atematisme té, o pot tenir, molts elements temàtics
mètode
Filosofia
Manera concreta de procedir, d’aplicar el pensament, de dur a terme una investigació, etc, per tal de conèixer la realitat, de comprendre el sentit o el valor d’uns fets determinats, d’interpretar correctament les dades de l’experiència, de resoldre un problema, una qüestió.
Bé que la preocupació pel mètode és pròpia de la filosofia i de la investigació científica de tots els temps, i àdhuc resta implícita en qualsevol mena de saber, el plantejament explícit de les qüestions relatives al mètode és un fenomen específic de l’època moderna Aportació decisiva ha estat, a aquest respecte, la de RDescartes, el Discours de la méthode del qual recull dues característiques del mètode acceptades universalment la seva validesa per a ésser usat per qualsevol i la seva finalitat de possibilitar el progrés del coneixement a diferència de la simple exposició i àdhuc de la…
Biblioteca Víctor Balaguer
Historiografia catalana
Biblioteca pública de Vilanova i la Geltrú, fundada el 1884 pel polític, historiador i literat Víctor Balaguer (1824 - 1901).
Aquesta institució està considerada el centre de documentació del s XIX més important de Catalunya i un dels principals de l’Estat Balaguer cedí el seu llegat a Vilanova i la Geltrú en reconeixement a la ciutat que, des del 1869, l’elegí diputat a les Corts espanyoles Aquesta biblioteca conserva el conjunt de la documentació personal d’un dels polítics catalans més destacats i amb la carrera més llarga del s XIX i, alhora, un dels literats i historiadors claus de la Renaixença literària Aquest doble vessant públic i professional del seu fundador, juntament amb la seva…
La Veu del Canigó
Historiografia catalana
Revista cultural publicada a Perpinyà entre el 1910 i el 1914 i de la qual sortiren un total de 116 números.
Tingué un caràcter quinzenal fins al juliol del 1914 i, els darrers números, una periodicitat mensual La Veu del Canigó és presentada al primer número com una «gaseta de divulgació», adreçada al poble «que es manté al marge de les passions polítiques» Però, en filigrana d’aquesta declaració de principi, emana de la revista una concepció localista i “regionalista” de la catalanitat que s’exacerbà el 1914 « les petites patries sont fondues dans la grande Patrie française » La història, amb un centenar d’articles, més una trentena sobre fets d’actualitat, homes polítics o militars, és de fet un…
Josep Gibrat
Historiografia catalana
Prevere i historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Professor al Seminari de Prada i capellà a Prats de Molló, se li deuen un gran nombre de monografies que avui encara són referències obligades com a punt de partida d’estudis sobre certes localitats nord-catalanes del Vallespir i del Conflent També són interessants les seves petites biografies sobre personatges socials de l’Antic Règim mestre, soldat, prevere, cirurgià Òbviament, per la seva posició d’eclesiàstic, es decantà sempre per aprofundir en la història de les parròquies rurals, amb un bon nombre d’apunts i notícies breus apareguts en el Journal commercial illustré des…
Sacra di San Michele

Sacra di San Michele
topotto (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia del municipi de Sant’Ambrogio di Torino (Piemont), dins la vall de Susa, situada dalt del cim Pirchiriano (936 m).
El monestir benedictí, anomenat també La Sacra , fou construït entre els segles X i XI D’estil romànic amb elements gòtics, té una aparença de fortificació El conjunt és format per una església segle XII, des d’on s’accedeix al temple primitiu situat en un nivell inferior dues hostatgeries la gran, del segle XI les restes d’una capella de planta octogonal segle X, anomenada el Sepulcre dels Monjos perquè s’havia considerat que era un panteó una porta d’entrada amb un mur de 41 m d’alçària una escalinata mitjan segle XII que comunica l’entrada amb l’església, anomenada l’Escalinata dels Morts…
Mercè Managuerra
Teatre
Actriu i directora teatral.
Llicenciada en filologia romànica hispànica per la Universitat de Barcelona, es graduà en mim i pantomima a l’Institut del Teatre de Barcelona, d’on posteriorment ha estat professora d’interpretació S’inicià professionalment el 1975 i els anys 1985-87 amplià, becada, estudis a Nova York En 2010-17 fou directora artística del Teatre Akadèmia, molts muntatges del qual també protagonitzà o bé hi interpretà papers destacats El 2018 creà la companyia Dau al Sec, de la qual és directora Entre els títols del seu repertori teatral, part del qual també ha produït, es destaquen Revolta de bruixes , de…
Esquerra Comunista d’Espanya
Partit polític
Organització trotskista fundada a Lieja (Bèlgica) el 28 de febrer de 1930 per exiliats espanyols, antics militants del Partido Comunista de España, contraris a la política de Stalin i partidaris de les posicions defensades per Trotski en l’àmbit internacional.
Inicialment s’anomenà Oposició Comunista Espanyola OCE A Catalunya es començà a estructurar amb l’arribada d’Andreu Nin de Moscou al setembre de 1930, quan el petit nucli de simpatitzants trotskistes catalans es va afiliar al Bloc Obrer i Camperol BOC El nou collectiu marxista revolucionari defensava el caràcter democraticosocialista de la revolució espanyola i es manifestava extraordinàriament crític amb la burocràcia estalinista La seva vertebració definitiva a Espanya es produí arran de la celebració de la seva II Conferència 4 de juny de 1931, quan s’iniciaren les crítiques contra el BOC…
Horacianes
Literatura catalana
Poemari de Vicent Andrés i Estellés, que consta d’una sèrie de vuitanta poemes liriconarratius, escrits entre el 1963 i el 1970, i publicat, en versió revisada, per primer cop al segon volum de les obres completes de l’autor, Pedres de l’àmfora (1974).
Desenvolupament enciclopèdic És un dels seus llibres més destacats Hi reprèn la utilització de personatges, temes i formes de l’època clàssica grecollatina com havia fet abans i després amb les èglogues de Virgili o les figures de Catul i Ovidi D’entrada, el recull d’Estellés és una subversió de les Horacianes 1906 de Miquel Costa i Llobera, amb tota la seva càrrega de desrealització, classicisme, enyor de Grècia, noblesa, formalisme, universalitat i unitat, però el llibre d’Estellés és el contrari realista, proper, emotiu, irònic, modern, estudiadament informal, popular,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina