Resultats de la cerca

Advocat de professió Influït per la nova mentalitat revaloradora de l’art medieval introduïda pels natzarens, es dedicà a la recerca documental d’aquest tema i d’història general Fou sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867 i més tard cap de l’arxiu fou també vocal i després secretari de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1861, corresponent de San Fernando 1866 i president de l’Associació Artística i Arqueològica de Barcelona, a la qual donà un important impuls Publicà treballs a El Museo Universal i en altres revistes…

Republicà de signe lerrouxista, fou membre del Partit Republicà Radical des de la seva fundació Regidor des del 1905, diputat provincial en 1907-11 i de nou regidor en 1912-15 fou en diverses ocasions alcalde accidental, el 1919 passà a presidir la Cambra de Propietat Urbana El 1918 fou senador i el 1919 elegit diputat a corts per Gandesa El 1915, amb el nom de J Pich, entrà al món de la distribució amb la creació de l’empresa La Flecha de Oro, amb Giuseppe Miraglia i Fernando Dessy com a directors de la secció cinematogràfica i un primer material adquirit a la J G Seix y Barral…

Establert a Barcelona, començà dibuixant en revistes underground El Rrollo enmascarado , Víbora , Cairo , Raw , etc Amb el muntatge Gran hotel 1977 s’apropà a la creació artística Al final dels anys setanta obtingué renom internacional amb el disseny d’estampats i mobles tamboret dúplex , cadira autopista , llum impossible i ha participat en les activitats del grup italià Memphis El 1982 féu la primera exposició de pintures i el 1986 en féu una altra d’escultures El 1989 obrí estudi propi Ha collaborat amb arquitectes, entre els quals cal citar Arata Isozaki i Alfred Arribas En un dels…

Sacerdot 1945, doctor en història eclesiàstica 1950 per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i bibliotecari del seminari i de la Facultat de Teologia, de Barcelona 1964-71 Diplomat per l’Arxiu Vaticà 1947 i canonge, amb l’ofici d’arxiver, de la seu barcelonina 1965-96, reordenà la documentació capitular Feu una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica en l’àmbit de l’edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d’investigació, 3 catàlegs i…

Estudià dret a Barcelona i Madrid, ciutat on el 1879 inicià la carrera com a advocat Retornà a Palma el 1882 Des del 1885 collaborà al diari  La Última Hora  amb el pseudònim  Espinilla , que posteriorment dirigí 1896-99 A finals de la dècada dels noranta es preparà la llicenciatura i el doctorat en Lletres Exercí com a catedràtic de literatura a instituts de Sòria 1902, Cadis 1903 i Palma 1910-23 i publicà Apuntes de preceptiva literaria y composición ajustados al programa del catedrático 1904,  Programa de elementos de historia general de la literatura 1907 i Don Vicente Rubio y Díaz,…

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, on es graduà 1954 Anà als EUA, on es graduà a la Julliard School of Music 1960 i al New York College of Music 1961-62 i fou deixeble, entre d’altres, d’A Copland Estudià també a la Instrumental Walden School de Nova York 1962-63 i fou cap del departament de Música de l’Escola Internacional de les Nacions Unides 1963-1970 Professor de composició a la Carnegie-Mellon University 1970, és membre de l’American Music Center i de la Hispanic American Society Entre les seves obres cal esmentar les òperes Botxí, botxí 1982, posada en escena al 2007,…

El primer director fou Antoni Mestre i Sanchis que, en la presentació del primer número, exigí dues condicions per a l’acceptació de treballs rigor històric i respecte amb els discrepants Des del número 4 el contingut passà a ser monogràfic, essent els temes “Libros, libreros y lectores”, “El País Valenciano”, “Municipios y poder en el Antiguo Régimen valenciano”, “Reformismo y crisis del reformismo en la España del siglo XVIII”, “Aspectos de la vida cotidiana en la España Moderna I y II”, “Jurisdicción y señorío en la España Moderna”, “Aspectos de la administración…

De formació autodidàctica, la seva recerca s’orientà bàsicament a l’estudi de la història de la Valldigna i en especial al monestir cistercenc de Santa Maria, als quals dedicà la major part dels articles que integren la seva obra historiogràfica però també s’interessà per la història local de Burjassot o per la història dels correus valencians De fet, fou funcionari de correus i el treball a ciutats com Barcelona, Madrid o València li permeté escorcollar en arxius com l’ACA, l’AHN o el del Regne de València Mantingué relacions amb historiadors i bibliòfils com Mateu i Llopis, Martínez i…

El seu pare, un metge jueu, fugí d’Alemanya el 1936 Educat en una escola anglesa de Lima i més tard a Anglaterra, cursà estudis de música a Suïssa, i posteriorment filosofia i economia a la Universitat d’Oxford, on es graduà el 1959 Després de cursar un màster en economia a la Universitat de Princeton EUA, el 1963 inicià la trajectòria professional al Banc Mundial, on participà en programes de desenvolupament en diversos països de l’Amèrica Llatina El 1966 tornà al Perú, cridat pel govern de Fernando Belaúnde , i treballà d’assessor del Banc Central en un moment de greu crisi…

des del 1902 És l’esdeveniment esportiu internacional més antic que es disputa a Barcelona Entre els seus impulsors destacà un grup d’aficionats integrat per Ramon Rodríguez de la Encina, de la baronia de Benimuslem, i Romà Macaya La primera edició, disputada del 12 al 15 de juny de 1902, tingué lloc a la plaça d’Armes del parc de la Ciutadella i esdevingué el concurs hípic més important d’Europa aquells anys S’hi disputaren diverses proves de modalitats eqüestres com la doma d’alta escola de cavalls de sella, que guanyà el genet Rivera, el concurs d’enganxos de cotxes de lloguer, en què…