Resultats de la cerca

Fou redactor en cap del diari “Le Roussillon” i president de l’Associació de la Premsa Política Perpinyanesa

Lluís XIV trasllada la cort a Versalles, palau d’estil clàssic francès dels arquitectes Louis Le Vau i Jules Hardouin-Mansart

Format dins el naturalisme, evolucionà posteriorment cap al simbolisme És autor de la novella cíclica Le temps et la vie 1899

Nascut en una comunitat jueva de llengua ídix i immers en la tradició hassídica , a mitjan 1944 fou deportat pels nazis al camp de concentració d’ Auschwitz  i posteriorment al de Buchenwald amb el seu pare, la mort del qual, per fam i malaltia, presencià Alliberat a l’abril del 1945, fou traslladat a França, on una organització jueva s'encarregà de la seva recuperació i reinserció Estudià a la Sorbona 1948-52 i es dedicà al periodisme El 1948, esdevingué corresponsal del diari israelià Yedioth Ahronoth  a París Encoratjat per François Mauriac, el 1958 publicà la seva memòria dels camps de…

Al capdavant del Théâtre de Sartrouville 1966, aconseguí el seu primer èxit el 1970 amb Ricard III de Gérard Desarthe, el qual li valgué una invitació del Piccolo Teatro di Milano El 1971 fou nomenat director del Théâtre de la Cité de Villeurbanne Lió Recomanat per Pierre Boulez, entre el 1976 i el 1980 dirigí la Tetralogia de Wagner al Festival de Bayreuth Del 1981 al 1990 fou director del Théâtre Nanterre-Amandiers, que li donà una gran projecció amb la posada en escena de textos contemporanis, especialment els de Bérnard-M Koltès Combat de nègre et de chiens 1983, Quai Ouest 1986, Dans la…

La seva infantesa transcorregué en l’absència gairebé permanent dels seus pares, i en els seus llibres i escrits adoptà el cognom de soltera de la seva àvia paterna, amb qui visqué llargues temporades Graduat en agronomia 1980, inicià la seva carrera literària com a poeta i amb la biografia HPLovecraft Contre le monde, contre la vie 1991, abans de treballar com a administratiu a l’Assemblea Nacional francesa Autor de l’assaig Rester vivant 1991 i dels poemaris La poursuite du bonheur 1992, Le sens du combat 1996 i Renaissance 1999, el 1994 publicà la primera novella…

Vida Inicià els estudis musicals a la seu valenciana amb el gironí J Pons, llavors mestre de capella, i algunes de les seves primeres composicions, totes elles de caràcter religiós, foren interpretades a la catedral de València Abandonà la seva ciutat natal vers el 1818 i anà a Madrid, com a director de la banda de música d’un regiment Un cop allí, però, abandonà el regiment i es guanyà la vida com a professor de cant Gomis simpatitzà amb els liberals i compongué diversos cants patriòtics, entre els quals La marcha de los diputados i l' Himno de Riego Aquestes peces li proporcionaren un cert…

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un complex tractat sobre la història i les construccions d’aquest monestir que inclou un catàleg de les seves relíquies i un sermó dirigit als seus germans No se sap res de cert sobre l’autor, excepte que, ateses les característiques literàries de l’epístola sermó, havia de ser format a l’escola del monestir de Ripoll per a redactar el sermó final, l’autor copià fragments de sermons d’Oliba que li lliurà el bisbe en persona o que tragué de l’arxiu de l’abadia La finalitat de l’obra és commemorar l’aniversari de la consagració de l’església del monestir…

Vida i obra Professor al Seminari de Prada i capellà a Prats de Molló, se li deuen un gran nombre de monografies que avui encara són referències obligades com a punt de partida d’estudis sobre certes localitats nord-catalanes del Vallespir i del Conflent També són interessants les seves petites biografies sobre personatges socials de l’Antic Règim mestre, soldat, prevere, cirurgià Òbviament, per la seva posició d’eclesiàstic, es decantà sempre per aprofundir en la història de les parròquies rurals, amb un bon nombre d’apunts i notícies breus apareguts en el Journal commercial illustré des…

Vida i obra Fill d’un advocat al Consell Sobirà de Rosselló, obtingué a vint anys, amb dispensa especial, la càtedra de dret canònic a la Universitat de Perpinyà Jurisconsult de primera fila al Collegi d’Advocats nord-català, en la dècada del 1750 fou degà de la Facultat de Dret i rector de la mateixa universitat A part dels coneixements profunds del dret eclesiàstic, fou un erudit de la història de la Catalunya del Nord El 1738 actuà d’advocat de la noblesa rossellonesa en el llarguíssim judici contra la burgesia honrada de la vila, que volia ser reconeguda com a part de la noblesa, i que…