Resultats de la cerca
Es mostren 2969 resultats
música de Bruges
Música
Música desenvolupada a Bruges (Bèlgica).
Durant l’Edat Mitjana fou un mercat important a escala europea i també un centre financer de primer ordre Aquesta prosperitat contribuí a l’assoliment d’un moment cultural àlgid al llarg dels segles XV i XVI, que posteriorment declinà ràpidament La música religiosa d’aquest període és entre les fites més notables de la cultura europea Les principals esglésies, la de Sant Donacià, que és la catedral, la de Sant Salvador, la de Nostra Senyora, la de Sant Jaume i Sant Gil, cultivaren la polifonia, i grans compositors com ara Dufay, Heyns, Obrecht, Cordier i Clemens non Papa en foren mestres de…
música de l’Havana
Música
Música desenvolupada a l’Havana.
Les pràctiques musicals europees arribaren a l’illa amb retard, per comparació a altres països llatinoamericans Tot i això, el 1605 es té la primera notícia d’un mestre de la capella de la catedral, Gonzalo de Silva, i, de final de segle, es coneix el Colegio de San Ambrosio, que inicià l’activitat de formació musical Al segle XVIII s’hi creà la capella musical de la Real y Pontificia Universidad de La Habana i, l’any 1776, s’hi inaugurà el Teatro Coliseo, preludi de la gran importància que havia de tenir la ciutat al segle següent, amb la difusió de l’òpera El segle XIX es…
restauració

El monestir de Sant Llorenç de Sous en ple procés de restauració (2013)
© JoMV
Art
Procés o conjunt d’intervencions progressives que, de forma simple o combinadament, tenen per objectiu de prolongar l’existència dels béns culturals, millorant, fins al màxim, llurs condicions físiques.
Concepte i abast Puix que el procés d’envelliment d’una obra és irreversible i s’inicia tot seguit de la seva creació, la paraula restauració, conceptualment massa ambiciosa, es va substituint per la de conservació, ja acceptada en el món anglosaxó, que, tot i ajustant-se molt més a la realitat, inclou la idea d’una acció preventiva Actualment, i com a pas transitori vers una homologació universal de la paraula conservació, existeix una accentuada tendència, en el món llatí, a delimitar la valor de la paraula restauració a la intervenció quirúrgica en els béns culturals i a reservar al mot…
Maria Aurèlia Capmany i Farnés
Maria Aurèlia Capmany i Farnés
Literatura catalana
Escriptora.
Filla d’ Aureli Capmany i neta de Sebastià Farnés Estudià a l’Institut-Escola i cursà estudis universitaris de filosofia Per dificultats econòmiques, es guanyà la vida com a talladora de vidre i es dedicà també a l’ensenyament Els anys quaranta participà en activitats culturals clandestines, i entrà en contacte amb el grup d’intellectuals de la revista Ariel 1946-51 Després d’un any com a directora d’un institut de secundària de Badalona 1951, en 1952-53 cursà estudis, becada per l’Institut Francès, a la Universitat de la Sorbona Inicià la seva trajectòria literària en la novella, gènere…
,
Castell de Casserres (les Masies de Roda)
Art romànic
Situació Una fotografia del començament del segle XX en la qual hom pot veure encara una part de l’antiga fortificació Procedent de JM Pericas, cedida per A Pladevall L’accés al castell és el mateix que indiquem per a la situació del monestir de Sant Pere de Casserres i es troba uns 2 km abans d’arribar al cenobi Aquest castell figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full, 37-13 332 x 45,8 —y 49,5 31 TDG 458495 JVV Història El castell de Casserres es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Roda, de la qual devia ser un puntal ferm en l’estructura defensiva del terme de…
Sant Romà de Banat (Alàs i Cerc)
Art romànic
Situació Vista des del sud-est d’aquesta església, en què destaca el seu senzill i ben conservat absis ECSA - M Anglada L’església de Sant Romà de Banat és situada al camp obert que hi ha junt amb el grup de cases del Masover de Banat, en la cota dels 1 100 m d’altitud, al vessant meridional del Segre, a prop del barranc de Banat Mapa 35-10216 Situació 31TCG789893 Per anar-hi s’ha d’arribar primer a Ortedó, que queda a 8 km de la Seu d’Urgell i que és on comença una carretera sense asfaltar que va a Vilanova de Banat cal seguir-la fins a trobar la primera bifurcació a l’esquerra un quilòmetre…
Economia i societat del Pla de l’Estany
Art romànic
Introducció Com ja hem esmentat, els benedictins que arribaren pels volts del 812 escolliren un indret despoblat i erm, on era possible crear un ampli domini territorial, com succeïria als segles següents El moviment repoblador afavorí una economia dinàmica i expansiva, amb la introducció de noves tècniques productives com foren els arreus per a l’agricultura i la difusió dels molins hidràulics Un document de l’any 922 ens parla de la producció de blat, sègol, civada, mill, cànem, lli, llegums, oli i vi La butlla de Benet VIII, del 1017, confirma la propietat monacal sobre els predis, amb els…
Santa Maria de Cardedeu
Art romànic
Situació Façana nord de l’església, on és visible l’aparell romànic a la base del campanar i d’un extrem del primitiu creuer de l’església Arxiu Gavín L’església parroquial de Santa Maria es troba al bell mig del nucli urbà de Cardedeu Mapa L37-15393 Situació 31TDG465101 S’hi pot accedir per l’autopista A-17 direcció Girona, sortida de Cardedeu-La Roca, i també per la línia de ferrocarril de Barcelona a Portbou, amb estació a la mateixa població Cal demanar-ne la clau a la rectoria CBC-MRGP Història La primera notícia documental del lloc de Cardedeu apareix en una venda del 30 d’…
Santa Maria del Castell (Gallifa)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat de llevant, on s’observa l’absis amb decoració llombarda, sobrealçat en època posterior E Pablo L’església de Santa Maria del Castell és, com el seu nom indica, a l’interior del clos emmurallat del castell de Gallifa, just al cim del turó, a 642 m d’altitud Aquest puig és situat a l’extrem sud de la vall de Gallifa La capella ha estat restaurada recentment respectant, en la mesura del possible, l’aspecte original Damunt la nau hi ha un pis fortificat al qual s’accedeix per una escala de ferro volada, collada a la paret de tramuntana, des de la…
Mare de Déu de la Feixa (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Peculiar aspecte d’aquest edifici des del costat sud-oest, amb la porta d’entrada i el teulat d’un sol vessant que recolza sobre el campanar ECSA - F Parra El santuari de la Feixa es troba damunt la Vileta de Serradui, a 1 025 m d’altitud, aprofitant un contrafort i al peu del penya-segat ponentí de la serra del Cis Mapa 32-11 251 Situació 31TCG021892 L’accés a l’antiga església de la Feixa es fa des de la Vileta, per la pista que surt al cap de la caseria en direcció nord-est i s’enfila cap a la serra JBP Història L’arxiu de l’antiga catedral de Roda conservava l’acta de consagració…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina