Resultats de la cerca

L’abadia fou fundada per Guifré, vicari comtal de la Portella, que juntament amb la seva mare Doda li feu importants llegats vers l’any 1000 El monestir tenia comunitat pròpia el 1003 i el seu abat Cesari obtingué una butlla papal de protecció i confirmació de béns el 1016 El bisbe i abat Oliba hi envià dos monjos de Ripoll per ordenar la vida monacal el 1018 Els senyors de la Portella es reservaren el dret de presentació de l’abat 1031 El 1035 es consagrà l’església del monestir, i el bisbe Ermengol hi fundà una confraria Tenia abat i dotze monjos A la fi del segle XIII estava en decadència…

Hom aplica tradicionalment aquest nom al tractat dogmàtic sobre l’ésser de Crist i la unió en ell de les natures humana i divina, i anomena soteriologia l’estudi de la seva missió redemptora El desenvolupament teologicodogmàtic dels cinc primers segles, sobretot amb els concilis de Nicea 325, de Constantinoble 381 i de Calcedònia 451, conreà una doble problemàtica cristològica A remolc d’especulacions diverses adopcionisme, docetisme, nestorianisme, monofisisme, etc, hom abordà ensems la interpretació de la filiació divina de Crist, la qual donà peu a l’elaboració de la teologia trinitària, i…

Hom no coneix res de la primitiva música turca anterior a la conquesta musulmana i a l’arribada dels seljúcides a Anatòlia Teòrics com al-Fārābī i Avicenna segles IX-XI estudiaren la música grega i bizantina i l’adaptaren als usos de l’islam Gràcies a ells hom coneix nombrosos instruments antics, com el kanūn instrument de corda, el mizmar mena d’oboè, etc A partir del segle XIII, per influència de Safieddin Abdul Mumin, es generalitzà l’ús de l’octava l’escala pentatònica grega, tot i ésser reconeguda com a tradicional, pràcticament desaparegué, que hom dividí primer en 17 graus…

El poble del Pont de Vilomara es formà aigua avall del pont, en un pendent esglaonat fins a tocar del riu Modernament s’ha anat estenent pel sector de la car-retera de Rocafort, on hi ha l’antiga església de Santa Magdalena, i també, amb una zona residencial, en direcció al Marquet Paradís La primera referència documental de Villa Amara és del 902 La vila rural, les seves terres i el molí depengueren sempre dels senyors de Rocafort Cal destacar l’església de Santa Magdalena del Pla —avui capella del cementiri—, construcció romànica tardana, de la qual abunden les notícies de llegats…

Situació Vista del costat nord-est, la part més genuïna de l’edifici, que conté la porta primitiva i la que es va obrir més tard a l’absis de llevant ECSA - JA Adell Singular església, formada aparentment per dos absis enfrontats, bé que de distinta època ECSA - JA Adell L’ermita de Sant Bartomeu es dreça al sud-oest del poble del Torricó, als afores de la vila i vora la carretera local que du a la Melusa, per on passa la N-240 de Lleida a Osca i la línia de ferrocarril Mapa 31-14 358 Situació 31TBG841306 S’hi accedeix per una pista, en uns 2 km, que surt a ponent del Torricó JBP…

Situació Vista de l’església des del sector de ponent on es fa visible l’escapçament de la nau primitiva per un mur, alçat al centre, que ara configura l’actual façana occidental ECSA - JA Adell L’església de Sant Sebastià és situada enmig del bosc, al cim del turó que domina el mas Cerdanyès situat al caire d’una collada pel sud, al costat de les ruïnes d’altres edificacions alt-medievals, avui molt arranades Mapa 34-12291 Situació 31TCG474611 Per a anar-hi, cal prendre la carretera d’Artesa de Segre a Tremp pel coll de Comiols En arribar al km 23, poc abans del coll, a l’indret…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del nord-oest De l’edifici romànic primitiu es conserva la nau, rectangular, i a terra encara hi ha vestigis dels fonaments de la capçalera F Baltà La capella o santuari de Sant Grau es troba, aïllat, al sector occidental del terme d’Albons Es dreça al cim d’un puig 65 m d’altitud, cobert de bosc de pins i alzines, a la serra de Sant Grau Prop de l’església, al vessant de tramuntana del pujol, hi ha la Font de Sant Grau Mapa 296M781 Situació 31TEG050621 Per arribar a Sant Grau cal situar-se a l’indret de la Creu d’Albons, on s’agafa un camí de…

Situació Part de l’absis primitiu, visible enmig de les ampliacions sofertes en època gòtica ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Llorenç és situada al centre de la ciutat de Lleida, a ponent del nucli antic, entre la plaça de Sant Josep i la plaça de Sant Llorenç JAA-CPO Mapa 32-15 388 Situació 31TCG019099 Història La primera vegada que s’esmenta l’església de Sant Llorenç és en l’ Ordinatio de l’església de Lleida promulgada pel bisbe Guillem Pere el 1168, on s’estipulava l’organització parroquial de Lleida i el funcionament de la canònica Sant Llorenç apareix com a parròquia que…

Hom té notícia de l’existència de l’església de Sant Vicenç el 980, però l’edifici romànic que ha perdurat fins avui prové de la iniciativa de restauració de la canònica impulsada per Bermon  a instàncies de l’abat Oliba La construcció de la basílica s’inicià poc abans de la mort de Bermon 1029 i fou consagrada el 1040 pel seu germà, el vescomte d’Osona i bisbe d’Urgell Eribau El 980 hi vivien diversos clergues comunitàriament, però les intromissions dels vescomtes d’Osona-Cardona en desbarataren la primitiva organització religiosa, que fou refeta el 1019 pel vescomte Bermon, aconsellat per l…

Situació Un dels exemplars més ben conservats d’església preromànica rural del Vallespir ECSA - A Roura En el petit nucli de Riunoguers, al sud de Morellàs, cap del municipi, s’erigeix l’església parroquial de Sant Miquel, situada al costat del cementiri Aquest poblet es troba a una altitud de 332 m, al vessant de tramuntana de l’Albera A la dreta corre la riera de Coma Boquera, tributària de la Roma Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 27′48″ N - Long 2° 49′14″ E Per a anar-hi, des de la carretera N-9, cal agafar la D-618 que porta fins a la vila de Morellàs, que cal travessar, i agafar la D-13 en…