Resultats de la cerca
Es mostren 6135 resultats
Sant Cugat del Racó

Vista del nucli de Sant Cugat del Racó
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Navars (Bages), entre els nuclis de Castelladral i de Navars.
El poble de Sant Cugat del Racó tenia 30 h el 2001 La festa major s’escau el diumenge més proper al 25 de juliol L’església romànica de Sant Cugat del Racó , o Salou, és un temple d’estil romànic llombard del segle XI, en el qual es manifesta una certa influència oriental perquè té la planta de creu grega —poc usual en terres catalanes— i és coronat per un airós cimbori cilíndric Al N de l’església de Sant Cugat del Racó hi ha l’anomenat pla de Sant Pere, lloc que presenta vestigis d’ocupació ibèrica i on hom ha trobat diferents restes arqueològiques tombes excavades a la roca i…
Muntanyola
El poble de Muntanyola amb l’església parroquial
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Estès al sector de ponent de la Plana de Vic, al límit entre el Moianès i les primeres serralades del Lluçanès, és un municipi de muntanya mitjana Limita al N amb el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer i amb una llenca que s’escola de les terres de Vic, a l’E termeneja amb Malla, al SE amb Tona, al S amb Collsuspina i Moià, a l’W amb els termes de l’Estany i Santa Maria d’Oló El municipi de Muntanyola, que havia comprès els antics termes de Múnter, Malla, Sentfores, Santa Eulàlia de Riuprimer i Gurb, conserva com a reminiscència d’aquestes antigues municipalitats un…
Una pagesia dividida: diferències jurídiques i desigualtats econòmiques
Poc després de l’any mil, l’antiga frontera que separava l’home lliure de l’esclau, pròpia dels temps antics i de l’alta edat mitjana, donà pas a una nova divisió social que enfrontava senyors i camperols, les dues noves classes socials característiques de la societat feudal El canvi social trobà ben aviat expressió i legitimació ideològica en la teoria dels tres ordres, una divisió tripartida i trifuncional de la societat elaborada pels intellectuals i teòrics del nou sistema, per als quals la gran majoria de la població es confonia en l’ordre obscur i a penes diferenciat dels laboratores…
Ecumene i anecumene
El mapa mostra la distribució de la població respecte al territori que ocupa, és a dir, d’acord amb les diferents densitats, expressades en habitants per km 2 Predominen unes àrees poblades permanentment, dites ecumèniques –del grec οἰκέω, ‘habitar’–, però no deixen de ser sorprenents les extenses terres anecumèniques, és a dir, inhabitades, com és el cas de gran part de Grenlàndia i de l’Antàrtida El ventall de densitats dins del món habitat, l’ecumene, és ben divers des de terres amb poblacions nòmades, que poden abraçar espais molt extensos, fins a àrees…
Llangardaix ocel·lat
Morfologia El saure més gros de les nostres contrades, el llangardaix comú Lacerta lepida , és fàcilment identificable pel reticulat groc sobre fons fosc i pel seu cap enorme Els individus joves són, en canvi, coberts d’ocelles clars vorejats de fosc Lluís Solé És el lacèrtid més gros que existeix i el saure més gros a casa nostra El cap i el tronc poden superar els 20 cm de longitud, fins i tot en les femelles, sempre més petites, i la cua és d’1,5 a 2 vegades més llarga, de manera que, en total, arriba correntment als 60 cm Hom n’ha trobat individus de 80 o 90 cm de llargada El cap és…
Vistabella del Maestrat
Vistabella del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, a l’extrem septentrional de la comarca, que constitueix una zona de transició vers el Maestrat, del qual el separa el curs, fortament encaixat i tortuós, del riu de Montlleó, flanquejat dins el terme per les boscades serres del Bovalar (1.301 m alt.) i del Boi (1.271 m).
Aquest riu, en el seu curs més alt ja constitueix el límit entre el municipi i el regne d’Aragó Puertomingalbo i Mosquerola El límit meridional del terme és constituït per les serres de la Batalla 1507 m i del Carbó 1623 m, pel cim de Penyagolosa 1814 m i pels tossals de les Pomeres 1407 m, l’Albagés 1481 m i la Nevera 1195 m A l’E, més enllà de la profunda i deserta vall d’Usera, tributària del riu de Montlleó, el tossal Pelat, la serra de Penya-roja 1063 m i el morral Blanc 1021 m formen el límit amb el terme de Benafigos Al sector central, entre les…
Capdepera
Capdepera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al NE de les serres de Llevant.
És separat del d’Artà per la serra des Racó 385 m i del de Son Cervera per la serra de son Jordi 315 m Drenen el terme els torrents de sa Mesquida i de Canyamel La costa s’articula en caps rocallosos amb espadats com el cap des Freu talaia de son Jaumell, 273 m, la punta de Capdepera l’antic Cap de Pera , el punt més oriental de Mallorca, on fou construïda als s XVII o XVIII una torre de defensa i, el 1861, un far, el cap Vermell la talaia Vella, 185 m, on hi ha les coves d’Artà , i el cap des Pinar Entre aquests caps es disposen platges de sorra com les de sa Mesquida, cala…
Ares del Maestrat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, situat en plena zona muntanyosa de la ratlla d’Aragó, on són típiques les formes de moles (tossal d’Orenga, 1.144 m; mola del Vilar, 1.315 m; mola d’Ares, 1.321 m; tossal de la Marina, 1.231 m).
El terme és drenat per la rambla Carbonera termenal, en bona part, amb Benassal i Vilar de Canes i la rambla de la Belluga límit amb Morella i Catí, a la conca del Millars, i per la canada d’Ares, a la conca de l’Ebre Hi ha 8500 ha de terres sense conrear amb alzines, roures i pasturatges de propietat privada Tot el conreu és de secà hom destina 1500 ha a cereals i 400 a tubercles i llegums Les terres de conreu, força repartides, són explotades el 40% pels propietaris, el 38% per arrendament i el 17% per parceria La ramaderia és molt important i compta amb 7000 caps de bestiar…
l’Alcora

Vista general de l’Alcora i del castell d’Alcalatén
Aureliano (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alcalatén, en la zona de transició cap a la Plana, estès en un territori més aviat pla, i en part quaternari.
Comprèn la conca baixa del riu de Llucena o riu de l’Alcora , en el curs del qual ha estat construït el pantà d’Alcora , amb una capacitat de 2200000 m 3 a l’W, inclou també un petit sector de la conca del Millars l’antic terme d’Araia, fins a la vora del pantà del Sitjar Els pasturatges són utilitzats tant pel bestiar local oví i cabrum com pels ramats transhumants de la muntanya de Terol que hi baixen a passar l’hivern Les terres de secà són dedicades a blat, oliveres, garrofers, ametllers i vinyes Les terres són explotades directament pels propietaris Les activitats industrials són cada…
Aiguaviva de Bergantes
Municipi
Municipi del Matarranya, Franja de Ponent, situat a la confluència dels rius Guadalop i Bergantes, al límit històric dels regnes d’Aragó i de València.
La població, estable fins el 1930, ha disminuït en més de la meitat des d’aleshores El conreu de regadiu 400 ha aprofita les aigües del Guadalop a través de séquies administrades per una comunitat de regants El secà vinya, cereals i oliverar ocupa unes 820 ha, i a les terres no conreades 2800 ha, cobertes en part de romaní i de carrasca, hi pasturen més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum Al segle XVIII tenia importància el conreu de moreres als marges de les feixes, les fulles de les quals eren destinades a la cria dels cucs de seda Les terres de conreu estan força…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina