Resultats de la cerca
Es mostren 7390 resultats
clúster
Música
Agregació consistent en un grup de notes adjacents a distància de 2a M o 2a m.
El clúster apareix per primera vegada, fent funcions d’acompanyament, en la composició per a piano The Tides of Manaunaun 1912, de H Cowell El mateix Cowell li donà el nom de cluster angl, "raïm" en el seu estudi teòric New Musical Resources Nova York, 1930 Molt present en la música contemporània per a piano, s’executa amb el palmell de la mà, el puny o l’avantbraç També és present, a partir dels anys cinquanta, en la música per a orquestra Es tracta d’una sonoritat molt característica de la música contemporània, l’escriptura de la qual és variable Clúster © Fototecacat/ Jesús…
Mikalojus Konstantinas Čiurlionis
Pintura
Música
Pintor i compositor lituà.
Perseguí la integració de les arts i tractà de fer una pintura més propera a la música i a la poesia el seu quadre Sonata Solar es basa en un poema d’Edgar Allan Poe Unes altres teles seves — Tempesta, Cementiri — palesen la influència del simbolisme, mentre que el seu interès per la metafísica i l’espiritisme el portaren a pintar Sonata del Mar, Preludi o Zodíac , on intentà una pintura pura que hom ha considerat precursora directa de la de Kandinskij Les seves pintures es conserven a Kaunas Com a compositor compongué poemes simfònics El bosc , 1901, cantates De profundis i peces per a…
Jean Martin Charcot
Neuròleg francès.
Creador de la clínica de neurologia i professor d’anatomia patològica a l’hospital de la Salpêtrière, a París 1862 Creador d’escola, descriví un gran nombre de malalties del sistema nerviós, entre les quals l’esclerosi lateral amiotròfica malaltia de Charcot De les seves experiències deduí que afeccions aparentment orgàniques tenen un origen psíquic, i fou un dels primers a considerar l’histerisme que tractà per mitjà de la hipnosi com una afecció nerviosa Els seus treballs posaren Freud en el camí dels seus descobriments psicoanalítics La seva obra més important és Leçons sur les maladies…
Remy Casabó
Pintura
Pintor.
Format a Perpinyà amb el pintor Paulí Macià, i a París, on estudià a l’Escola de les Belles Arts 1951 i s’establí Hi feu la primera exposició individual l’any 1958 La seva obra evolucionà del cézannisme a un expressionisme intens que s’apropà a l'abstracció Temàticament, tracta el paisatge, la natura morta, el nu femení i el retrat Durant els fets de Maig del 1968 desenvolupà una intensa activitat de muralista Des d’aquest any abandonà la feina de conductor d’autobús per dedicar-se exclusivament a la pintura Des dels primers anys vuitanta, que caigué greument malalt, entrà en una…
Jean-Baptiste Greuze
La lletera , de Jean-Baptiste Greuze
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor.
Format a Lió i a París ~1750, hi esdevingué aviat famós Fou admès a l’Académie Royale de Peinture 1755 Un viatge per Itàlia 1755-57 no tingué repercussió al seu estil Excellí en una pintura de gènere moralitzant, però aviat es passà sense gaire èxit a la pintura d’història, més prestigiosa Retratista i pintor de figura, féu un tipus femení dolç i sentimental semblant al de la pintura anglesa — El càntir trencat Louvre— El fet d’haver esdevingut acadèmic com a pintor de gènere el vexà i es retirà temporalment Caigut en un cert oblit, tractà de guanyar el prestigi perdut adherint-se a la nova…
Brian De Palma
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Després d’una primera etapa underground , The Wedding Party , 1964 s’integrà a la indústria del cinema amb films fantàstics Carrie , 1976 The Fury , 1978, inspirats en l’obra de Hitchcock Dressed to Kill , 1980 Body Double , 1984 o de caràcter cinèfil Blow Out , 1981 A Casualities of War 1988 tractà amb estil efectista el tema de la guerra del Vietman, i feu l’adaptació de la novella de Tom Wolfe The Bonfire of the Vanities 1990 També ha dirigit Raising Cain 1992, Carlito's Way 1993, Mission Impossible 1996, Snake Eyes 1998, Mr Hughes 2000, Mission to Mars 2000 i Femme Fatale 2002
roseta
Roseta de llaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element decoratiu circular situat a la boca o obertura acústica de la taula harmònica d’alguns cordòfons, principalment en llaüts i clavicèmbals.
La roseta tanca parcialment aquesta obertura, per la qual cosa també exerceix una funció acústica En els llaüts més antics es tracta solament d’una gelosia vogida directament sobre la taula harmònica, que posteriorment se substituí per una peça independent, encolada des de dins Es construeix de paper, pergamí o fullola de fusta i sol estar tallada o vogida amb formes geomètriques, amb dibuixos simètrics que poden recordar la disposició dels pètals d’una flor En molts instruments medievals i renaixentistes mostra motius d’estètica àrab En alguns instruments posteriors al segle XVI…
Doctrina moral
Literatura catalana
Obra anònima i pseudoepigràfica, escrita vers el 1440, l’autoria de la qual ha estat llargament debatuda, atribuïda per la crítica a un tal Joan, Lluís o Nicolau de Pacs (o Pax).
Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quaranta-nou capítols, els primers reflexionen sobre aspectes morals, com ara l’amistat, la pau i els pecats capitals, mentre que els darrers els configuren breus relats de caràcter històric Presentada com un adoctrinament que fa un pare als seus fills, es tracta d’un recull de màximes morals d’autors clàssics i catalans, com ara, entre d’altres, Salomó, Sèneca, Aristòtil, Cerverí, sant Pau i sant Gregori Una de les fonts més utilitzades en aquesta obra, tot i que no citada, és les Paraules de savis e de filòsofs de↑ Jafudà Bonsenyor…
La infanta Tellina i el rei Matarot
Literatura catalana
Comèdia burlesca atribuïda, amb dubtes, a Francesc Mulet.
És una paròdia de la comèdia palatina que tracta de l’estratagema ordit pel rei Matarot per aconseguir casar-se amb la infanta Tellina, filla del rei Tabalada, enemic seu El simbolisme eròtic dels noms dels personatges Tellina, Tofiu, Piula i la burla del decòrum són a la base de la comicitat de la peça Per confirmar o no l’atribució a Mulet la primera vegada que això es produeix és en una còpia del 1809, convindria fer una collació sistemàtica de tots els testimonis que la transmeten els més antics dels quals no són anteriors al segle XVIII, tenint en compte que n’hi ha dues…
Simposium Català d’Espeleologia

Cartell del Simposium Català d’Espeleologia del 1977
ARXIU FRANCESC MIRET
Espeleologia
Congrés sobre espeleologia celebrat a Catalunya entre el 1970 i el 1980.
Organitzat anualment per un club, sota el patrocini del Comitè Regional d’Espeleologia primer, i del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia i el Comitè Català d’Espeleologia després, en les vuit edicions celebrades tractà d’un tema diferent En la primera 1970, organitzada per l’Espeleo Club de Sabadell, s’abordà l’espeleologia en general Les reunions següents tractaren sobre topografia i documentació 1972, Centre Excursionista Àliga, geoespeleologia 1973, Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, bioespeleologia 1975, Agrupació Excursionista Pedraforca, l’espeleoquaternari 1976, Escola…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina