Resultats de la cerca
Es mostren 41630 resultats
Atles català

Atles català
Cartografia
Mapamundi dibuixat el 1375 i conservat a la Bibliothèque Nationale de París, enganxat sobre fustes.
Consta de 6 fulls de pergamí 50 x 64 cm, illuminats amb set colors i amb els texts explicatius i les llegendes en català Dos fulls són introductoris el primer conté texts cosmogràfics distribuïts en quatre columnes el segon, un gran “calendari” circular inscrit en un quadrat Els fulls restants són quatre mapes traçats seguint el sistema de rumbs marítims, que, posats l’un al costat de l’altre —bé que la coincidència no sigui exacta—, donarien la representació del món llavors conegut Europa, Àfrica i Àsia, des del meridià de les Canàries fins a la mar de la Xina i des del tròpic…
Amitābha Amida [Amitābha]
Uns dels principals bodhisattva del budisme mahāyāna.
Una altra interpretació el considera un dels dhyāni-buddha El seu nom significa en sànscrit ‘llum infinita’ Segons la tradició, Amitābha ha promès de no accedir a la beatitud final fins la salvació de tots els éssers D’origen probablement iranià, regna a l’Occident en un paradís o país pur sànscrit sukhāvatī xinès quingtu japonès jōdō per entrar al qual cal solament la fe i el lliurament a Amitābha Aquesta fe és suficient per als pitjors pecadors que recorden i repeteixen el seu nom abans de morir no són, per tant, necessàries les bones obres Aquesta doctrina, que…
Aliança per al Progrés
Programa de desenvolupament per a Amèrica Llatina, per a 1961-70, elaborat per l’administració Kennedy i aprovat a Punta del Este, Uruguai (agost del 1961), pels EUA i per la resta dels membres de l’OEA, amb l’exclusió de Cuba.
El seu objectiu principal era d’un creixement substancial de la renda per habitant —2,5% anual—, capaç d’assegurar el desenvolupament autosostingut per mitjà d’una formació suficient del capital Entre els altres dotze objectius, cal destacar la diversificació de la producció, l’acceleració de la industrialització, programes de reforma agrària global i integració econòmica La ideologia política de l’Aliança per al Progrés, que volia afavorir els règims democràtics, no solament no es plasmà en fets, sinó que resultà contradita pels esdeveniments en aquells anys, a la majoria de…
Frédéric Bastiat
Economia
Economista francès de l’escola «optimista».
Fou membre de l’assemblea constituent el 1848 Publicà el seu primer article el 1844 a “Journal des Économistes”, i, traslladat a París, publicà molt en poc temps Destaquen Cobden et la ligue 1845, Sophismes Économiques i, sobretot, Les Harmonies Économiques 1850 Fou l’impulsor, a més, de l’Association du Libre Échange La seva concepció del món és basada en una harmonia deista que evita tota tensió entre els diversos sectors econòmics Aquesta visió l’enfrontà alhora amb l’economia clàssica anglesa, amb el proteccionisme i amb el socialisme La seva teoria bàsica és la del valor-servei,…
Sant Esteve (Calonge)
Art romànic
La capella de Sant Esteve no es pot identificar pas amb la parròquia de Sant Esteve “ subappendicio ” de Sant Martí de Romanyà que s’esmenta en l’acta de reforma de la canònica de Girona de l’any 1019, com algú havia apuntat Aquesta parròquia, en canvi, coincideix amb la de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro, que tenia dues advocacions Tanmateix, el culte a sant Esteve permet de continuar mantenint la hipòtesi d’un possible origen medieval per a la capella del terme de Calonge, situada en una vall del massís de Ruàs, prop dels masos Artigues i Rosselló Un camí hi porta des de la carretera de…
Sant Amanç de Montorró (Sant Boi de Lluçanès)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, però aviat s’independitzà i quedà inclosa en el petit terme del castell de Montorronell, on s’aixecava l’església de Sant Amanç i el mas Montorró que li donà nom Sempre degué ser una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès i vinculada al mas i al castell del petit terme de Montorró El terme del castell de Lluçà es documenta l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria, situada als peus del castell de Lluçà El castell de Montorronell es documenta a partir de l’any 1297, quan aquesta…
Santa Maria de Vilaplana
Art romànic
Bé que d’aquesta església no se’n tenen referències fins després de l’any 1300, la consignem aquí perquè podria ésser d’origen romànic El 1297 hom esmenta el lloc per primera vegada Villam Planam Com tot el rodal, formà part del comtat de Prades des del 1324 En el llibre de la collecta del subsidi de l’arquebisbat dels anys 1570-74 es té notícia de la parròquia de Vilaplana En canvi, no apareix pas en les dècimes papals del segle XIII A mitjan segle XVIII tenia com a sufragània l’església de Sant Salvador de la Mussara L’església actual fou encarregada l’any 1736 als mestres de cases Tomàs…
Sant Pere d’Alós (Alt Àneu)
Art romànic
El primer esment conegut de l’església de Sant Pere d’Alós és de l’any 1090, en què el comte Artau II amb la seva muller Eslonça i el seu germà Ot, amb el consentiment del seu cosí Tedball Guitard de Vallferrera, donaren al monestir de Gerri un excusatum a cada una de les viles comtals d’Àneu, entre les quals s’esmenta la vila d’Alós Sobirà i la vila d’Àlós Jussà amb tots els seus plets i serveis, i el receptum comtal del pa, carn i civada, i les esglésies de Sant Pere i Sant Lliser del lloc d’Alós Jussà, amb els delmes i les oblacions El 1105 s’esmenta de nou de l’església de Sant Pere,…
Sant Sadurní de Gramenet (la Torre de Cabdella)
Art romànic
En la butlla del papa Joan XIII de confirmació de béns a favor del monestir de Gerri de l’any 966, consta l’església de Sant Martí a la vall d’Estaon, l’actual Sant Martí de la Torre de Cabdella, amb les esglésies de Santa Coloma i Sant Sadurní esment que ens porta a suposar que aquest Sant Sadurní pot correspondre amb Sant Sadurní de Gramenet L’any 1224 l’abat Frèdol de Gerri signà un acord amb Guillem de Miralles sobre les qüestions que tenien els seus vassalls respectius, de Gramenet i Ancs Desconeixem en quin moment Gramenet deixà de pertànyer al monestir de Gerri, però l’any 1314 …
Ermites de Tordera
Art romànic
L’antic municipi i terme parroquial de Tordera disposa d’un conjunt notable d’ermites, a més de les ja detallades de Sant Andreu i de Sant Vicenç, que deuen respondre a un antic moviment eremitic o a algun altre fenomen no estudiat D’algunes d’elles, com la de Sant Ponç , molt característica per la seva estructura, amb un bonic atri de dotze columnes fet el 1729 i altres notícies gravades a la capella dels anys 1615 i 1737 i per l’aplec que s’hi fa cada any el dia 11 de maig, es creu que deuen tenir un origen a l’època medieval o romànica, però no es pot comprovar ni…