Resultats de la cerca

Professor de la Universitat Rovira i Virgili, d’on era catedràtic des del 1992 Començà conreant la poesia i és autor de diversos llibres com Llibre de sonets 1978 i Els dies durs 1979 Especialitzat en el segle XIX català i, en particular, en els estudis sobre el carlisme i els orígens del catalanisme És autor de les obres La burgesia reformista Reus en els fets de 1868 1980, Economia i societat al Baix Camp a mitjan del segle XIX 1982, Propaganda política i processos electorals al Baix Camp, 1869-1873 1985, Comportament ideològic i actituds polítiques al Baix Camp, 1808-1868 1983, A bodes em…

Intèrpret d’una trajectòria densa prop d’un centenar d’estrenes i unes 7000 representacions, s’inicià en el teatre el 1963 i aquest mateix any, amb Santi Sans, fundà GogoTeatre Experimental Independent Debutà professionalment el 1965 amb la companyia de Núria Espert en A Electra le sienta bien el luto , d’Eugene O’Neill Tot i ser contractat pel Teatro Español 1970, al cap d’un any abandonà la companyia El 1973 anà a Veneçuela, on treballà primer a la televisió i, més tard, com a sotsdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, de l’Ateneo de Caracas En aquest país guanyà dos premis nacionals de…

Estudiant de filosofia i lletres a la Universitat de València, el 1957 fou nomenat director de la secció del Teatre Espanyol Universitari TEU i el 1958 director del TEU en el districte universitari de València, que dirigí fins el 1966 Durant aquest període fundà i dirigí també altres grups de teatre independent Després d’una etapa com a professor a l’ensenyament secundari a Terol, el 1971 es traslladà a Barcelona, on fou nomenat professor titular de l’Institut del Teatre i fundà 1977 el Teatro Fronterizo , que ha representat totes les seves obres També fundà i dirigí l’Associació Cultural…

Era fill dels comtes de Cerdanya i Besalú, Oliba Cabreta i Ermengarda En retirar-se el seu pare a Montecassino 988, sembla que Ermengarda i els seus fills governaren tots els comtats indivisament A la mort de la mare 994, Bernat heretà en exclusiva els comtats de Besalú, Vallespir i Fenollet, i el seu germà segon, Guifré , heretà els de Cerdanya i Conflent Bernat es casà vers el 992 amb Toda, filla del duc de Gascunya, Guillem Sanç, i d’Urraca de Pamplona Fou un governant ben dotat, polític un poc intrigant i bon guerrer, però de temperament impetuós i ambiciós com el seu pare…

Professora de música i de català, es donà a conèixer com a poeta en el recull collectiu La dotzena de frares 1976 Guanyà la flor natural als jocs florals de Lausana del 1977 amb Botons de tiges grises 1977, i fou proclamada mestre en gai saber als Jocs Florals del Retrobament del 1978 La seva obra poètica continuà, entre d’altres, amb Clau de blau 1978, Llençol de noces 1979, Bergmanianes  dintre del recull Tramada , 1980, del grup de poetes L’espiadimonis,  Preparo el te sota palmeres roges 1981, Llavis que dansen 1987, premi Carles Riba, La pluja sobre els palaus 1990, La muralla 1990, …

Conegut per Fortunio Bonanova De jove es dedicà al periodisme, on fou redactor de “Tempo” Format a Barcelona, estudià dret a la Universitat de Barcelona i música al Conservatori Reial Com a cantant, debutà a l’Òpera de París, i actuà per tot Espanya, Itàlia i Moscou En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños 1921 Defensor teòric de l’avantguardisme signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra 1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda Estrenà a Barcelona el Socrate d’Erik Satie El 1923, anà a Buenos Aires, on representà Doña Francisquita,…

Vida Rebé les primeres lliçons de música solfeig i piano a l’escola dels franciscans de Balaguer amb el mestre Francesc Pàmies Ingressà a l’orde franciscà, i fou organista al monestir de Guadalupe i als santuaris de Nuestra Señora de Regla, a Chipiona, i d’Aránzazu, a Guipúscoa, on preparà els exàmens lliures al Conservatori de Madrid Més tard completà la seva formació a Barcelona, amb E Toldrà, J Zamacois, H Anglès i J Suñé i Sintes A Barcelona fou organista titular de Sant Antoni 1944-58, professor d’harmonia a l’Escola de Música 1946-50 i membre de la Comissió de Música Sagrada Fundador…

Fill de pare basc i mare catalana, estudià empresarials a l’Escola Superior de Tècnica Empresarial ESTE de Sant Sebastià Tanmateix, entre el 1971 i el 1983 es dedicà sobretot a impulsar la cultura basca Aprengué basc i fou molt actiu en diverses iniciatives professor a la ikastola Olabide de Vitoria-Gasteiz i professor de ciències 1974-77 Influït per Xabier Lete i per la Nova Cançó, fou cantautor professional i actuà al País Basc, Europa i Llatinoamèrica Ha publicat els discs Araba kantari 1974, Nik nahi dudana 1975, Txalaparte 1976, Herri bat gara 1978, Gutunak 1980 i Arimaren zubia/Pont de…

Periodista de professió, treballà en el diari Mediterráneo de Castelló 1979-81, i posteriorment a Ràdio Popular i a Antena 3 Ràdio Fou diputat autonòmic i responsable de cultura a la Diputació de Castelló 1983 Dimití aquests càrrecs en ser nomenat responsable de cultura i educació de la comissió executiva del Partit Socialista del País Valencià  PSPV Des d’aquest any fou successivament reelegit regidor a l’Ajuntament de Morella, i el 1995 n’esdevingué alcalde, càrrec que també revalidà en les successives convocatòries municipals, i al qual renuncià el juny del 2012 Els anys 1986-95 formà part…

Els seus orígens es remunten al taller artesanal d’Isaac Carasso, un jueu d’origen búlgar que el 1919 inicià la producció de iogurts El 1923 es construí la primera fàbrica a Barcelona i el 1927 a Madrid Dos anys després fou creada la Société Danone a París En 1941 el fill del fundador, i successor des del 1939 d’ambdues empreses, Daniel Carasso, anà als Estats Units, on fundà Dannon —venut el 1959 i recomprat el 1981—, i el mateix any es constituí a Barcelona Danone , empresa amb capital majoritàriament català dirigida per Lluís Portabella fins al retorn de Carasso, qui el 1951 retornà a…