Resultats de la cerca
Es mostren 90652 resultats
Eslovàquia 2011
Estat
A l’octubre, el clima polític al país es va enrarir per la negativa del Parlament a ratificar l’augment del Fons Europeu d’Estabilitat Financera FEEF impulsat des de la Unió Europea per fer front a la crisi de deute que va afectar Europa i, especialment, la crisi de Grècia Aquest fons, emmarcat dins d’una estratègia comuna a tots els països de la Unió Europea, havia de ser ratificat pel Parlament eslovac per poder ser desenvolupat, però l’oposició eslovaca s’hi va negar per fer caure el Govern de la primera ministra Iveta Radicová, que va convocar eleccions anticipades per al març del 2012…
Ucraïna 2011
Estat
L’arribada a la presidència ucraïnesa del prorús Víktor Ianukóvitx, el 2010, va obrir una fase d’estabilitat per al país dins unes premisses de cooperació estreta amb Moscou, que van portar a signar diversos acords entre els dos països eslaus, amb la voluntat de llimar les tensions d’altres temps Tanmateix, el 2011 va portar a un cert desencís en aquest apropament que en principi havia d’afavorir tota la regió caucàsica D’una banda, Ucraïna va participar en la construcció de la unió duanera que, segons molts analistes, reconstruirà un espai de cooperació a l’antiga URSS De l’altra, van…
Indonèsia 2010
Estat
La vida política del país va estar marcada pel descobriment de nous casos de corrupció i pel fràgil equilibri entre la lluita contra el radicalisme i la protecció efectiva dels Drets Humans Pel que fa als primers, nombrosos ciutadans de Jakarta van sortir al carrer al principi d’any per manifestar-se contra la incapacitat del president Susilo Bambang Yudhoyono per posar fre als favoritismes i les pràctiques clientelars dins el seu Govern, mentre que una comissió parlamentària va posar de manifest que els ajuts que van concedir alguns membres de l’executiu l’any 2008 al Bank…
Algèria 2010
Estat
El terrorisme va seguir fent estralls en un país que ha estat el principal objectiu i base de reclutament de la branca magribina d’al-Qaida El Govern algerià va multiplicar l’esforç en la lluita antiterrorista, especialment al sud del país i en coqaboració amb altres governs No obstant això, no va poder evitar que un coqaborador en plena crisi de demència assassinés al febrer el cap de la policia algeriana i home clau de la política antiterrorista, Ali Tounsi En parallel, el país va patir atacs menys convencionals contra els seus interessos com el boicot a diversos web algerians, que van…
Irlanda 2014
Estat
Al mes de gener va entrar en vigor la nova reforma sobre l’avortament en un dels països de tradició catòlica més restrictius de l’Europa occidental Malgrat que es continua prohibint la interrupció de l’embaràs en casos de violació o malformacions del fetus, s’incorpora el risc de mort de la mare –inclòs el risc de suïcidi– com a supòsit legal per a l’avortament D’altra banda, també al gener, el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg va condemnar l’Estat irlandès per la manca de protecció als menors víctimes d’abusos sexuals en collegis religiosos als anys setanta Un fet que va…
Teatre Romea
L’escenari i part de la sala del Teatre Romea
© Fototeca.cat
Teatre
Sala d’espectacles construïda a Barcelona, el 1863, al carrer de l’Hospital, a l’indret on hi havia hagut l’antic convent de Sant Agustí.
Rebé el nom en honor de l’actor castellà Julián Romea y Yanguas És un teatre de tres plantes, amb capacitat per a uns 660 espectadors El 1867 prengué el nom de Teatre Català Romea i esdevingué el local més important de teatre en català, etapa que s’inicià amb l’estrena de La rosa blanca , de Frederic Soler Aquest hi assolí èxits reiterats que li valgueren la incorporació al teatre com a coempresari i director artístic 1870-95 El 1913 sofrí una reforma que en renovà la maquinària i la sala El 1939 hagué de cessar totalment l’activitat teatral en català i oferí, per tant, només…
Mário Soares

Mário Soares
© Comissió Europea
Política
Polític portuguès.
Fill d’un antic ministre republicà, es graduà en filosofia i en història 1951 i en dret 1957 a la Universitat de Lisboa, on s’inicià en l’activisme polític contra la dictadura salazarista Establí un despatx d’advocats des d’on defensà polítics de l’oposició condemnats pel règim Proper en un principi al Partido Comunista, del qual fou tanmateix apartat, el 1956 fundà la Resistência Republicana e Socialista, integrada posteriorment en la plataforma d’oposició d’esquerres no comunista Acção Socialista Portuguesa 1963, que encapçalà Feu costat a candidatures d’oposició, entre d’altres, la del…
Joaquim Setantí i Alzina
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, militar i polític.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona i cavaller de l’orde de Montesa Fill del ciutadà honrat Lluís Antoni Setantí i de Ferrera Anà als Països Baixos amb l’exèrcit del duc d’Alba entre el 1566 i el 1571 A la tornada, Felip II li concedí el govern de la fortalesa de Bella Guarda El 1588 començà la seva carrera al govern municipal conseller tercer, clavari el 1590 i conseller en cap el 1592 Del 1599 al 1601 tingué al seu càrrec els assumptes militars de Barcelona hi renuncià, però, sense un motiu conegut El 1603 fou diputat i, l’any següent, de nou conseller en cap de Barcelona…
, ,
José Luis Sampedro Sáez
Economia
Literatura
Economista i escriptor.
El 1918, quan tenia un any, anà amb la seva família a viure a Tànger i el 1924, a Madrid Mobilitzat per l’exèrcit de la Segona República, passà al bàndol franquista Després de la guerra, l’any 1944 s’establí a Madrid i hi estudià econòmiques Llicenciat 1947 i doctorat el 1950, fou catedràtic d’Estructura Econòmica 1955-69 i, en protesta per les depuracions a la universitat, fou professor a les universitats britàniques de Salford 1969-70 i Liverpool 1970-71 Exercí diversos càrrecs en l’administració pública assessor del Ministeri de Comerç l’any 1951 i, en 1971-75, fou assesor econòmic de la…
Ciril Rozman i Borsnar
Medicina
Metge.
El 1948 arribà amb la seva família a Catalunya, fugint del règim comunista establert a Eslovènia aleshores antiga Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial Llicenciat 1954 i doctorat 1957 per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Pere Farreras i d’Agustí Pedro i Pons, als qual succeí a la càtedra de patologia mèdica de les universitats de Salamanca 1967 i Barcelona 1969, respectivament Especialitzat principalment en malalties de la sang, entre les seves contribucions sobresurten l’estudi de l’esplenograma 1957, les collagenosis, les púrpures, la malaltia de Hodgkin, la…