Resultats de la cerca
Es mostren 1424 resultats
Harry Stuart Somers
Música
Compositor, pianista i guitarrista canadenc.
Començà a mostrar interès per la música quan era un adolescent A setze anys ingressà al Reial Conservatori de Música de Toronto, on tingué Reginald Godden i Weldon Kilburn com a professors de piano i John Weinzweig com a mestre de composició Al final dels anys quaranta es traslladà a París, on estudià composició amb D Milhaud Autor versàtil i prolífic, algunes obres combinen la tonalitat amb la atonalitat, a la manera de Charles Ives Compongué òperes, la més important de les quals és Louis Riel 1967 També ha escrit ballets, simfonies, dos concerts per a piano, quartets de corda i l’obra…
F’odor Ivanovic Šal’apin
Música
Baix rus.
D’origen humil, a vuit anys quedà fascinat pel teatre i rebé les primeres nocions de solfeig i violí Treballà a partir dels dotze anys com a figurant i copista, i a disset entrà a la companyia lírica del Teatre Panajev, on debutà interpretant el Fernando d' Il Trovatore , de Verdi Després cantà a Tbilisi Geòrgia, fins que el 1895 feu de Mefistòfil en el Faust de Ch Gounod, al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg A partir d’aleshores inicià una brillant carrera que li permeté recórrer tot el país, fins a arribar a la companyia del Teatre Bol’šoj de Moscou el 1899, amb la qual viatjà a Milà,…
John Liptrot Hatton
Música
Compositor anglès.
Dins el panorama anglès romàntic, compongué cançons i balades, i alhora denotà un cert gust pel glee tipus de composició vocal a cappella i la tradició vocal antiga, si bé professionalment hagué de dedicar-se al teatre còmic A setze anys fou organista a Liverpool, i simultàniament entrà en contacte amb el món del teatre El 1832, establert a Londres, compongué i publicà algunes cançons Director del cor del teatre Drury Lane des del 1842, compongué una òpera - Pasqual Bruno - per a Viena, i realitzà algunes gires de concerts per Àustria, on tocà fugues de JS Bach, i pels Estats Units Fou molt…
Gaetano Guadagni
Música
Cantant castrat italià.
Inicià la seva carrera com a contralt però, a partir d’una estada a Londres, començà a interpretar papers de soprano Les primeres dades sobre la seva trajectòria professional són del 1746, any en què viatjà a Pàdua, on ocupà el lloc de contralt a la basílica del Santo A partir d’aquell moment la seva carrera seguí un camí ascendent El mateix 1746 cantà al Teatro de San Moisè de Venècia, i la temporada 1748-49 era a Londres amb una companyia italiana contractat pel Haymarket Theatre De la seva estada a Londres cal destacar la participació en diverses obres de GF Händel, com ara Messiah ,…
Josep Ulloa i Blancas
Cinematografia
Director.
Vida S’inicià com a actor teatral el 1954, i ja installat a Barcelona, el 1958 s’introduí al cinema com a meritori i secretari de rodatge Exercí d’ajudant de direcció en nombroses produccions com ara La alternativa 1962, José María Nunes, en què també feu de coguionista Llegar a más 1963, Jesús Fernández Santos Un rincón para querernos 1964 i El primer cuartel 1966, tots dos d’Ignasi F Iquino Tiempos de Chicago 1968, Julio Diamante La diligencia de los condenados 1970 i Una bala marcada 1971, tots dos de Joan Bosch Fou coguionista de Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe…
Lewis Gilbert
Cinematografia
Director cinematogràfic anglès.
S’inicià com a actor, però aviat canvià a la direcció, i es formà al costat d’Alfred Hitchcock Durant la Segona Guerra Mundial fou voluntari de la unitat de cinema de la Royal Air Force, on dirigí diversos documentals Llicenciat el 1944, s’incorporà a l’agència Gaumont British Instructional, dedicat també al cinema documental El 1947 debutà en la ficció infantil amb el film The Little Ballerina , al qual seguiren altres títols en gèneres diversos, però especialment bèllics The Sea Shall Not Have Them , 1954 Reach for the Sky , 1955 Carve Her Name with Pride , 1958 Sink the…
Centre d’Arts Escèniques de Terrassa
Teatre
Centre públic dedicat a la producció i la programació d’activitats relacionades amb les arts escèniques, creat el 2006 per la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Terrassa.
Plantejat com un nou equipament dins la xarxa de centres de producció escènica, sorgeix amb la voluntat de centrar-se en les creacions de petit i mitjà format, la dramatúrgia contemporània i les noves tendències El CAET recull l’activitat teatral que durant els darrers trenta anys, gràcies al Centre del Vallès de l’Institut del Teatre, al Centre Dramàtic del Vallès o al Festival Tensdansa, hi havia hagut a Terrassa L’equipament principal és el Teatre Alegria, inaugurat el 1991, tot i la voluntat d’estendre l’activitat a altres espais de la ciutat El primer director artístic designat fou Oriol…
Horton Foote
Cinematografia
Teatre
Dramaturg i guionista nord-americà.
Als anys trenta estudià al Daykarhanova Theatre School de Nova York Després de debutar com a actor i autor teatral a Broadway amb l’obra Only the Heart 1944, es decantà per aquesta segona ocupació, que combinà amb els guions cinematogràfics i televisius Estrenà prop d’una cinquantena d’obres, generalment drames centrats en conflictes quotidians ambientats al Sud dels EUA, moltes de les quals origen dels seus guions Destaquen la trilogia formada per 1918 1985, On Valentine's Day 1986 i Courtship 1987 i The Young Man From Atlanta 1995, que obtingué el premi Pulitzer Com a…
Mike Nichols
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà d’origen alemany.
Nascut Michael Igor Peschkowsky, la seva família emigrà als Estats Units el 1939 Començà a estudiar medicina a la Universitat de Chicago, estudis que abandonà pel teatre El seu èxit als escenaris, de primer com a actor i més tard com a director, fou reconegut amb nou premis Tony entre el 1964 i el 2005, i el portà a Hollywood, on debutà amb la realització de Who's afraid of Virginia Woolf 1966 L’any següent obtingué l’Oscar a la millor direcció per The Graduate , film simbòlic de tota una generació Altres films seus són Catch 22 1970, Carnal Knowledge 1971, Gilda Live 1980,…
Robert Francis Boyle
Cinematografia
Escenògraf cinematogràfic.
Graduat en arquitectura 1933, les dificultats per a exercir a causa de la depressió dels anys trenta el portaren a la indústria cinematogràfica, en la qual s’inicià com a actor en petits papers secundaris, i aviat passà a la direcció d’art Treballà successivament per a Cecil B de Mille i Fritz Lang , entre d’altres, però fou sobretot amb Alfred Hitchcock , amb el qual collaborà per primer cop a Saboteur 1942, que adquirí renom Després d’una interrupció de tres anys en ser mobilitzat com a fotògraf militar a la Segona Guerra Mundial, tingué un paper clau en alguns dels films més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina