Resultats de la cerca
Es mostren 4253 resultats
Benaadir
Divisió administrativa
Regió de Somàlia, vora l’oceà Índic, travessada en gran part pel riu Scebeli.
La capital és Mogadiscio La costa és uniforme i plena de dunes Davant la costa hi ha una cadena d’esculls corallins que, ensems amb les pluges del monsó d’estiu maig-setembre, fan particularment difícil la navegació Els ports més importants són Mogadiscio, Merca i Brava Durant l’edat mitjana sorgiren a la regió factories comercials dels àrabs i s’establiren escales per a llurs vaixells en la periòdica navegació entre Oman, Hadramaut, Zanzíbar i Sofala El 1892 l’administració dels ports de Benaadir, que el 1889 havia estat concedida pel soldà de Zanzíbar a l’Associació Britànica…
Harald zur Hausen

Harald zur Hausen
© Deutsches Krebsforschungszentrum
Medicina
Metge viròleg alemany.
Es doctorà el 1960 a la Universitat de Düsseldorf, on fou adjunt del departament de microbiologia 1962-65 Continuà la seva carrera científica i docent al Children’s Hospital de Filadèlfia 1966-69, a l’Institut de Virologia de la Universitat de Würzburg 1969-72, a l’Institut de Virologia Clínica de la Universitat d’Erlangen-Nuremberg, del qual fou president 1972-77 i a l’Institut de Virologia de la Universitat de Friburg 1977-83, que també presidí Del 1983 al 2003 fou director científic i president del consell d’administració del Centre de Recerca Alemany per al Càncer de…
Ana María Pastor Julián

Ana Pastor el 2017
Política
Política castellana.
Llicenciada en medicina per la Universitat de Salamanca i màster en administració d’empreses, exercí com a metge d’assistència primària a Pontevedra, i ha tingut càrrecs relacionats amb la gestió sanitària a la Xunta de Galicia , on esdevingué una estreta collaboradora de Mariano Rajoy Brey En 1994-99 fou directora general de la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado MUFACE Diputada pel Partido Popular des de l’any 2000, en el segon Govern de José María Aznar López 2000-04, fou successivament subsecretària dels ministeris d’Educació, vicepresidència primera i…
Giovanni Agnelli
Economia
Industrial i financer italià, fundador (1899) de la Fabbrica Italiana Automobili Torino (FIAT).
Fou president d’aquesta empresa des del 1920 fins a la seva mort El seu net Giovanni Agnelli Torí 1921-2003 fou president del grup FIAT 1966-96, any que en fou nomenat president honorífic, membre del comitè executiu de la Trilateral, dels consells d’administració de nombroses empreses europees i senador vitalici des del 1991 El seu germà, Umberto Agnelli Lausana 1934-Mandria, Torí 2004, fou vicepresident del grup 1980-93 i, des de la mort de Giovanni Agnelli 2003 n'ocupà la presidència En 1976-79 fou senador, i fou també membre de la Trilateral El seu fill Giovanni Alberto…
Abel Matutes i Juan
Política
Polític i empresari.
Llicenciat en Ciències Econòmiques, dirigeix un ampli complex empresarial vinculat al turisme Grupo de Empresas Matutes Alcalde d’Eivissa 1970-71, senador 1977-82 i diputat 1982-86 per Alianza Popular , de la qual fou vicepresident el 1984, en 1986-89 fou comissari de la CEE de Crèdits i Inversions, Enginyeria Financera i Política de la Petita i Mitjana Empresa, entre 1989-93, per a les Relacions de la CEE amb l’Amèrica Llatina i, posteriorment, per a l’Energia, Transport i l’Agència de Subministrament d’Euratom 1993-95 En 1996-99 fou ministre d’afers estrangers espanyol del…
José María Cuevas Salvador

José Maria Cuevas Salvador
© Alfonso Esteban / CEOE
Economia
Empresari madrileny.
Llicenciat en dret a la Universitat Complutense, obtingué el diploma en alta direcció d’empresa de l’Instituto de Estudios Superiores de la Empresa de la Universitat de Navarra La seva activitat empresarial estigué estretament vinculada al sector del paper, dins del qual formà part del consell d’administració de diverses indústries papereres i participà en la gestació de l’Organización de Fabricantes de Pastas de Papel 1976 També ocupà la presidència de l’empresa constructora Vallehermoso i del Consejo Superior de Cámaras de Comercio El 1977 formà part del nucli fundador de la…
Joan Granados i Duran
Periodisme
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor comercial i visqué dos anys a Estocolm com a delegat de diverses indústries tèxtils Fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya Del 1976 al 1978, i sota la presidència d’Agustí Montal, fou secretari general del Futbol Club Barcelona, càrrec des del qual impulsà el començament de les transmissions radiofòniques en català dels partits de futbol Fou director general de Patrimoni Escrit i Documental de la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1981 i 1984 El 1983 fou…
Josep Tomàs i Piera
Història
Advocat i polític.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Membre d’Acció Republicana de Catalunya, fou secretari del consell directiu i formà part del comitè revolucionari de Catalunya 1930 El 1931 fou un dels fundadors del Partit Catalanista Republicà, fins que finalment ingressà a l’Esquerra Republicana de Catalunya Fou diputat a corts el 1933 i el 1936, ministre de treball, sanitat i previsió social en el govern de Largo Caballero setembre del 1936 i vicepresident de les corts Presidí també el consell d’administració de l’Editorial Llibertat, d’ERC Durant la Guerra Civil fou cònsol…
Eugeni Sallent i Garriga
.jpg)
Eugeni Sallent i Garriga
© RAC1
Periodisme
Informàtic i executiu.
Llicenciat en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en direcció d’empreses per l’Escola d’Alta Direcció i Administració EADA, en 1994-95 fou consultor en sistemes d’informació del Centre Informàtic de la Generalitat, i del 1995 al 1999 fou gerent del Grup d’Emissores Catalunya Ràdio Director des d’aquest any de Radiocat XXI, empresa del Grup Godó que gestiona les emissores RAC1 i RAC105, el 2010 fou nomenat president de la productora de televisió Nova Veranda Del 2003 al 2010 presidí també l’ Associació Catalana de Ràdio ACR, formada per les emissores…
Émile Ollivier
Història
Polític francès.
Fou un dels cinc diputats republicans elegits el 1857 per al cos legislatiu Combaté la política de Napoleó III fins que, com a conseqüència de la virada del règim vers formes liberals 1860, s’hi adherí 1866 i fins i tot encapçalà el grup que aspirava a establir un Imperi parlamentari Nomenat ministre de justícia i cultes 1870, i, de fet, cap del govern, inicià la reforma de l’administració amb resultats poc satisfactoris En produir-se la crisi francoprussiana no sabé impedir ni contrarestar les perilloses iniciatives de Napoleó III i de l’emperadriu, que provocaren la guerra, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina