Resultats de la cerca

Es publica des del 1915 en castellà, i en els seus orígens fou impulsada per Lluís Tramoyeres com a butlletí de la institució La seva gestació s’inicià el 1905, amb els acadèmics Teodor Llorente, Serrano i Morales, Martínez i Aloy, Roc Chabàs i Gonçal Salvà, el secretari Lluís Tramoyeres i Josep Maria Belda com a president, però en aquell moment les gestions no arribaren a bon port El 1910 es reprengué el tema i, per fi, el 9 de novembre de 1915 es repartí el primer número d’ Archivo de Arte Valenciano , amb Joan Dordà com a president Aleshores la revista era trimestral, però el…

Els seus orígens i el seu posterior desenvolupament van lligats a la història de l’espasa A partir de l’edat mitjana començà a definir-se com a art, en establir-se unes regles i uns principis mínims per a la defensa i l’atac amb espasa Al segle XV aparegueren els primers tractats els més antic conegut és el Flos duellatorum del friülà Fiore dei Liberi hom té referències, també, d’un tractat del mallorquí Jaume Ponç, escrit a la darreria del mateix segle Les regles i les escoles d’esgrima s’estengueren ràpidament pels països hispànics i itàlics i, després, per França, coincidint…

Emigrats de tot Europa, afluïren a París artistes com J Pascin, Ch Soutine, M Chagall, A Modigliani, L Fujita, C Brâncusi, P Picasso, J González, J Miró, F Borés, J Gris, O Domínguez, L Fernández, AFenosa, etc, els quals es reuniren en tallers i cafès de Montmartre i després de Montparnasse i hi visqueren una vida bohèmia i hi crearen un art expressionista, turmentat, sarcàstic i nostàlgic de llurs països, relacionable fins a un cert punt amb l’expressionisme alemany, i alguns d’ells hi crearen el cubisme, renovant la tradició artística occidental Sota el nom d’escola de París…

Ha tingut infuència xinesa, índia, àrab i indonèsia, amb un clar predomini de la música xinesa, tal com mostra la utilització de l’escala pentatònica sovint sense semitò Els instruments més característics són unes trompes gegants de quatre metres de longitud i de registre greu i unes trompes constituïdes amb ossos humans La percussió consisteix especialment en timbals i címbals Els cants búdics són homòfons, amb participació de campanes i de timbals A més del culte del temple, hi ha una sèrie de cerimònies molt notables musicalment, com ara els ritus fúnebres i les danses de màscares C'am…

És anomenada actualment navegació

Punt de confluència de la música litúrgica llatina i la germànica, Suïssa tingué importants centres musicals, com el monestir de Sankt Gallen, on l’ús dels neumes donà pas a l’estudi de nous mètodes de notació, i els monestirs d’Einsiedeln, Engelberg, etc ja als segles X i XI hi hagué importants tractadistes teòrics, com Ermannus Contractus La música profana de tipus trobadoresc minnesänger també es desenvolupà en aquesta època La fabricació d’orgues esdevingué, als segles XIV i XV, de fama europea L’auge de la música religiosa durant el Renaixement donà pas a una etapa d’empobriment, arran…