Resultats de la cerca
Es mostren 4082 resultats
El cicle cretaci inferior
Mapa de distribució dels principals afloraments de terrenys del Cretaci inferior als Països Catalans Maber, original de l’autor El límit inferior d’aquest cicle ha estat establert a l’interior del Valanginià Tanmateix no a tot arreu, com veurem, és fàcil de situar-lo amb precisió, a causa, en gran part, del caràcter comprensiu del Neocomià i de la poca representació de les fàcies marines a les zones amb recobriments expansius ben desenvolupats El seu límit superior l’hem fixat a la discontinuïtat intraalbiana, en la irrupció dels gresos continentals de l’Albià superior, fet…
nemertins
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics caracteritzats bàsicament per la possessió d’una trompa o probòscide retràctil i de longitud més o menys igual a la de la resta del cos de l’animal.
Tenen un tub digestiu complet, amb la boca en posició subventral, puix que al seu lloc normal s’obre el rincocel, o cavitat de la trompa No tenen cavitats celòmiques, puix que el celoma és obliterat per teixit parenquimàtic, i solament hi ha cavitats per a allotjar les gònades No tenen aparell respiratori, per tal com la respiració és cutània l’aparell circulatori té vasos dorsals i ventrals, i el sistema excretor és format per protonefridis El sistema nerviós, sense ganglis, forma un collar que envolta la beina de la trompa La fecundació és externa, i el desenvolupament és indirecte,…
acetonèmia
Patologia humana
Augment marcat d’acetona i de cossos cetònics (bàsicament àcid acetilacètic i àcid betahidroxibutíric) a la sang, normalment hi són en quantitat molt petita, produït per la combustió alterada de les substàncies greixoses.
Apareix a la diabetis descompensada, al dejuni prolongat, en dietes hiperproteiques, en síndromes intensament febrils i, amb facilitat, a la infantesa, on presenta un quadre aparatós vòmits importants d’una olor característica, dolor abdominal, mal de cap, etc, però desproveït de gravetat per a l’infant
màquina esmeriladora
Tecnologia
Màquina emprada per a esmerilar que consisteix bàsicament en un cilindre o una mola recoberts d’esmeril i que hom aplica, manualment o per algun sistema mecànic, a l’objecte que vol esmerilar.
Arc voltaic
Cinematografia
Revista cinematogràfica publicada a Barcelona del 1977 al 1983 (15 núm.), reconvertida en una segona època (1989-93, 5 núm.) en una publicació bàsicament dedicada a la literatura, la creació i l’assaig.
Entre els seus impulsors i collaboradors assidus hi havia Tomàs Delclòs, Fèlix Fanés, Valentí Gómez Olivé, Carles Hac Mor, Gustau Hernández i Mor i Ramon Herreros Aquest títol remet a la publicació d’avantguarda editada el 1918 per Joan Salvat-Papasseit, i el subtítol diu "Full de cinema" De format tabloide, acurat disseny gràfic i bilingüe, contenia assaigs que interrelacionen l’art del film amb altres disciplines i l’alta cultura en general, amb una clara deriva envers les avantguardes i el llenguatge cinematogràfic Incorporà les firmes de Ferran Alberich, Núria Vidal, Ramon…
conquesta de Sardenya
Història
Campanya militar de conquesta de l’illa de Sardenya, dominada bàsicament per pisans i genovesos i sota la sobirania pontifícia, duta a terme per Jaume II de Catalunya-Aragó del 1323 al 1326.
Pel tractat d’Anagni 1295 fou promès ja a Jaume II de Catalunya-Aragó, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura 1297 Jaume II preparà la conquesta, però l’anà retardant pel temor de trobar-se immergit en les qüestions entre pisans i genovesos, i per la resistència prevista dels mateixos sards L’oposició més forta era la de Pisa, que no reconeixia al papat la facultat de disposar de Sardenya El rei, diplomàticament, s’atragué l’amistat dels clergues sards i de les famílies d’origen genovès dels…
Morelos
Divisió administrativa
Estat de Mèxic.
La capital és Cuernavaca Limita al N amb el districte federal i l’estat de Mèxic, al S amb els estats de Guerrero i Puebla, a l’E amb el de Puebla i a l’W amb els de Mèxic i Guerrero Al N, la serra d’Ajusco 3 952 m, de la Cordillera Neovolcánica, s’uneix a la depressió del Balsas mitjançant dipòsits de roques intrusives El clima, al N, és fred a les muntanyes i temperat a les valls, i al S és càlid i humit La població s’ha duplicat a mitjan s XX, per raó de la immigració L’activitat se centra bàsicament en el sector primari el 60,47% de la població activa conreus de canya de sucre i d’arròs,…
Durango
Divisió administrativa
Estat del NW de Mèxic.
La capital és Durango La Sierra Madre Occidental, que en aquest estat culmina al cim Agua Caliente 3 315 m, accidenta la meitat W la resta és una secció de l’altiplà septentrional Al SW s’estenen grans àrees de badlands , per més de 2 500 km 2 La hidrografia és de caràcter endorreic la xarxa principal és formada pel Nazas-Aguanaval, que desguassa a la llacuna de Mayrán El clima hi és tropical sec a les planes i fred per damunt dels 2 000 m la vegetació predominant és l’estepa i, a la Sierra, els boscs de coníferes La població té una baixa densitat 10,8 h/km 2 1984 i es concentra als voltants…
pel·lícula
Pel·lícula de l’Advanced Photo System o APS
© Fototeca
Cinematografia
Fotografia
Material fotogràfic, presentat en forma de cinta o de full, constituït per una base o suport de material flexible, transparent i resistent, recobert d’una emulsió fotosensible en la qual són impressionades imatges fotogràfiques o cinematogràfiques.
Hom l’anomena també film És la presentació més corrent del material sensible La pellícula fotogràfica es presenta en rodets, cartutxos, rotlles, discs o fulls Les característiques d’una pellícula sensibilitat, gra, etc, depenen de l'emulsió que conté La pellícula verge , un cop exposada a la llum, esdevé la pellícula impressionada Esquema simplificat de la reproducció substractiva dels colors d'una pellícula negativa © Fototeca Bàsicament, hom pot distingir la pellícula en color i la pellícula en blanc i negre fotografia, que es presenten en diferents tipus de format D’altra…
art serbi
Plany de la Mare de Déu (1164), fresc de l’església de Nezeri, prop de Skopje, exemple d’art serbi
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat pels serbis.
Cal cercar-ne els orígens, a diferència de l’art croat i eslovè, en l’art bizantí, dins el qual representa un grup coherent, sobretot en la iconografia mural dels segles XII al XV Des del primer moment es caracteritzà per una sorprenent penetració de l’artista en l’observació de la realitat frescos de Santa Sofia d’Ohrid, ~1050, per un gran humanisme i refinament frescos de Nerezi, 1164 i per una linealitat monumental típic de la Macedònia dels segles XIII-XIV Una altra característica segle XIII és la inspiració en l’art musiva dels segles V-VIII així, els frescos de Milesevo 1236, pintats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina