Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Bellprat, de 30,98 km 2 , a l’extrem SW de l’Anoia, limita amb els termes anoiencs de Sant Martí de Tous NE i Santa Maria de Miralles SE i amb els de Santa Coloma de Queralt NW, les Piles W i Pontils SW, tots tres de la Conca de Barberà S’estén pel sector d’altiplans de Santa Coloma de Queralt, i el territori és accidentat per la serra de Queralt, que culmina a 851 m d’altitud on s’alcen les restes del castell de Queralt, que forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre les plataformes tabulars del bloc del Gaià i l’Alta Segarra i que…

La superfície mesura 132 000 km 2 800 km de longitud de 92 a 220 km d’amplària Al N del Gargano, una línia d’illes arxipèlag de les Tremiti, illes Pianosa i Palagruza hi assenyala la presència d’un llindar que assoleix només un centenar de metres de profunditat i que divideix l’Adriàtica en dues conques La conca meridional ateny els        1 645 m a l’altura de la línia Bari-Durrës la conca septentrional és menys profunda arriba als 1 200 m a la fossa transversal del N de l’illa de Jabuka la profunditat de la plataforma continental, de poc més d’un centenar de metres al SE, disminueix fins a…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona NW i Montferri W i S de l’Alt Camp, Masllorenç S, del Baix Penedès, i amb els del Montmell NE i la Bisbal del Penedès E del Baix Penedès És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Baix Penedès, al sector de l’esquerra del Gaià accidentat pels contraforts del Montmell Comprèn el poble de Rodonyà, cap de municipi, i la urbanització de la Pineda de Santa Cristina, al sector muntanyós, compartida amb el terme municipal de la Bisbal del Penedès Rodonyà és segons Coromines un topònim d’origen romà Travessa el terme la…

L’ordenació jurídica de Mallorca, feta arran de la conquesta 1229, coincidí amb dos fets importants l’expansió del dret municipal enfront del dret feudal i la reintroducció del dret romà a l’Europa meridional El dret municipal tingué la seva expressió, a Mallorca, amb la Carta de franquesa de Jaume I 1230, que comprenia tot el territori de l’illa i suposava una derogació explícita dels drets feudals que signifiquessin una dependència personal o donessin lloc a exaccions tributàries En canvi, establí que en matèria penal regirien els Usatges de Barcelona Aquesta Carta de franquesa…

Molt aviat la petita comunitat hospitalera dirigida per Gerard fou centre d’importants donacions, tant a Palestina com a Europa El successor de Gerard, Ramond del Puèg, que regí l’orde fins el 1160, li donà una nova personalitat establint per als frares, a més dels tres vots religiosos, el de servir en les armes, disposició que hi determinà el predomini de l’element militar L’orde s’estengué per tota la cristiandat occidental i doblà les seves cases de comandàncies militars i d’hospitals regits per priors i per germans, ajudats tot seguit per una branca femenina de germanes hospitaleres El…

És una narració dels fets més importants de la vida del rei, escrita en plural de primera persona apareix, doncs, com una autobiografia, que conté, tanmateix, una lliçó adreçada als seus descendents i familiars que confirma l’obra del rei com a fundadora del nou estat de Corbeil, i atenua la projecció ultrapirinenca mentre reivindica la seva figura en el conjunt hispànic Comprèn des de l’engendrament del rei 1207 fins a la seva mort 1276, amb alguns antecedents corresponents als regnats d’ Alfons I d’Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó des del 1174 Respecte a si cal considerar-la obra autèntica…

Situació Edifici renovat en època barroca que conserva la base del campanar, ornada amb motius llombards, d’un anterior edifici romànic ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Vicenç és al centre del poble d’Alins, en una posició perifèrica del nucli urbà, al costat de la plaça principal i la carretera que voreja la població MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH619123 Història La vila d’Alins ha estat, ja des de temps antic, el centre principal de l’ocupació humana de la Vallferrera, i possiblement per això és el terme que ha generat més referències documentals d’època alt-medieval de tota…

L’església de Sant Esteve d’Erinyà fou consagrada l’any 1168 pel bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, a petició del noble Alamany i els parroquians del lloc El bisbe la dotà amb les dècimes, primícies i oblacions de la parròquia, i li atorgà la facultat de tenir un sacerdot propi, sota la potestat de l’església de la Seu d’Urgell També establí les trenta passes legítimes per al cementiri, i que dues terceres parts del servei episcopal i de l’ardiaca fossin satisfetes per la parròquia de Sant Salvador i la tercera part per la de Sant Esteve El terme de la parròquia comprenia, segons…

Aquest castell es trobava al comtat de Besalú, encara que en algun moment estigué en poder del comte de Cerdanya, si bé no està clar si era per apropiació o per pertànyer al comtat de Cerdanya El terme del castell comprenia l’actual poble de la Roca i la major part de l’actual terme de Llanars, excepte el poble d’Espinalba, que depenia del castell de Catllar La primera notícia sobre el castell és un plet que l’any 1061 enfrontà el comte Ramon Guifré de Cerdanya amb el vescomte Bernat de Cerdanya, per tot, un seguit de greuges que el comte tenia per l’actuació del seu vasall Entre aquests…

Situació Vista general del nucli antic, el qual, segurament amb ben poques variants, segueix el mateix esquema de població de l’antiga sagrera J Pagans-TAVISA L’església parroquial de Sant Fruitós s’aixeca a la banda ponentina del poble, a l’indret on es desplaça l’antic nucli de la població Long 1°51’14” - Lat 41°45’08” Hom arriba a Sant Fruitós per la carretera de Manresa a Vic El recorregut és només d’uns cinc quilòmetres aproximadament FJM-AMB Història L’església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona del Camp de Bages, al lloc de Sant Fruitós Des de molt aviat…