Resultats de la cerca

S’inicià en classe optimist al Club Nàutic d’Arenys de Mar Quedà en sisena posició al Campionat d’Europa de classe optimist 1989 i primer en la Copa d’Espanya d’optimist 1990 Posteriorment començà a competir en classe 420 i europa Fou campió de Catalunya i de la Copa d’Espanya en classe 420, juntament amb Albert Vallès 1993, i campió d’Espanya 1994 en la mateixa classe Es proclamà campió de Catalunya per equips en classe europa 1994, 1995 juntament amb Francesc Basacoma, Maria Martínez i Xavier Soler, i el 1997 aconseguí el mateix títol amb Francesc Basacoma, Xavier Soler i Àlex…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres, en l’especialitat d’història a València, i el 1942 ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs El primer destí fou a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Palma, i el 1947 fou nomenat director de la Biblioteca Provincial, situada a l’edifici del convent de Monti-sion Aleshores redactà el catàleg d’incunables de la biblioteca i el de manuscrits Durant la seva gestió es traslladà aquest fons a la Casa de Cultura de Palma 1955, al carrer de Ramon Llull A partir del 1967, la Biblioteca Pública de Mallorca experimentà un augment d’…

El 1987 canvià el nom per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics, que el 1992 tornà a canviar per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics i Audiovisuals ACPCA, fins que el 2001 es convertí finalment en PAC N’han estat presidents J A Pérez i Giner 1978-80, 1982-85,1987 Josep Maria Forn i Costa 1980-82 Jordi Tusell i Coll 1985-87 Enrique Viciano Bellmunt 1987-89 Helena Matas i Vallabriga 1989-91, 1996-97 Carles Jover i Ricart 1991-92 Pere Ignasi Fages i Mir 1992-95 I Passola i Vidal 1997-2001 A Llorens i Olivé 2001-03, i Carles Balagué i Mazon 2003 L’associació és membre…

Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Astúries posseeix una tradició musical estretament relacionada amb el nord peninsular ha conservat, al mateix temps, trets musicals i coreogràfics d’un innegable regust ancestral, que ha portat molt sovint a relacionar part del llegat musical i coreogràfic asturià amb un mitificat passat celta sense, però, que hi hagi prou dades objectives que fonamentin aquesta hipòtesi La regió és particularment rica en cançons de treball, executades sovint amb un tipus especial de vibrato anomenat trillo Es tracta de cançons molt ornamentades i en ritme de…

Els capitans generals de Catalunya 1874-1901 Fins al Sexenni revolucionari, l’Exèrcit fou un motor actiu de construcció del règim liberal i, en aquest sentit, va reflectir en la seva mateixa actitud els projectes moderats o progressistes que es van anar enfrontant A partir de la Restauració, la iniciativa política va quedar en mans de civils L’Exèrcit, que s’havia anat transformant internament entre el 1868 i el 1874 —moment en què va desaparèixer la figura del militar-polític de l’etapa anterior i en què es reforçà la seva unitat—, es va convertir en la garantia del sistema polític que s’…

Als turons que s’alcen als extrems de la població hi ha dues grans fortaleses la ciutadella de Castellciutat construïda damunt l’antiga torre Blanca en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal i el castell de Castellciutat esmentat ja el 1064 com a puig d’Urgell, amb cinc baluards de la Trobada, del Cup, de Sant Esteve, de Sant Ermengol i de Sant Isidre, que fou refet el 1751, el qual té com a avantguarda la torre de Solsona dita la Torreta Les dues fortaleses foren escenaris d’importants fets d’armes durant la Tercera Guerra Carlina les forces…

Filla de Pere Coromines i germana de Joan Coromines , es llicencià en cirurgia i medicina a Barcelona 1934 Del 1936 al 1938 la Generalitat de Catalunya l’anomenà metge de guarderies Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià, primer a París, on es diplomà com a puericultora per la Facultat de Medicina 1939 i després a l’Argentina fins que el 1944 tornà a Madrid, per realitzar el curs de doctorat, i l’any següent a Barcelona El 1947 aconseguí una beca del govern espanyol i estudià psiquiatria i psicoteràpia a la Clínica Tavistock de Londres Hi descobrí la psicoanàlisi i la possibilitat de…

Vida i obra Fill del draper i jurat 1454 de Palma, Lluís Prats Juntament amb Bartomeu Caldentei fundà a la ciutat de Mallorca ~1480 una escola d’humanistes i lullians que el 1485 fou traslladada al collegi de  Miramar Valldemossa, segons cessió que feu Ferran el Catòlic, confirmada el 1492 A la impremta de Miramar, la primera de l’illa, publicà el 1497  Les set estacions e hores representant la passió de Crist , altrament titulat per Jordi Rubió i Balaguer  Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist Aquesta obra, la primera publicada en català a Mallorca, està inspirada en la Vita…

Vida i obra Fou mestre en arts de l’Estudi General de València, i catedràtic de gramàtica a la Universitat de València 1565-66, 1572-73 Hi fomentà la difusió de texts d’Erasme, de qui era un fervent admirador malgrat la censura de la Inquisició, amb l’edició d’ Epitome copiae verborum 1552 i De civilitate morum puerilium per Erasmum Roterdanum Libellus scholis illustratus 1544, 1552 i 15544 La reedició del colloqui d’Erasme De civitate és l’última edició erasmista impresa a València al segle XVI i el fonament de l’escola de tractadistes d’urbanitat del segle XVII Divulgada l’obra d’Erasme…

Vida i obra Era fill de Jaume Marc i germà de Pere Intervingué en diverses accions militars, entre les quals el setge de Morvedre 1365, ja adobat a cavaller, i li foren encomanades missions diplomàtiques a Navarra i a Mallorca El 1393 fou nomenat mantenidor dels primers jocs florals per Joan I, càrrec que tornà a ocupar el 1399 La seva obra literària comprèn tres poemes allegòrics, sis poesies breus i un diccionari de rims Els poemes llargs, escrits en versos apariats, són el Debat entre Honor e Delit , escrit al setge de Morvedre, de sentit cavalleresc, La joiosa garda , del 1371, amb la…