Resultats de la cerca
Es mostren 2934 resultats
Manuel de Traggia y Urribarri
Literatura
Escriptor aragonès.
Germà de Domingo Mariano i de Joaquín de Traggia i Urribarri Ingressà a l’orde carmelità i fou prior del convent d’aquest a València Durant la Guerra Gran publicà obres contra la Revolució Francesa, com ara Reflexiones sobre los excesos, sedición y libertad filosófica de los franceses 1793, i opuscles de tema religiós, amb el pseudònim d' El Amante de la Religión També collaborà al Diario de Valencia Durant la guerra del Francès lluità contra les forces napoleòniques i redactà un manuscrit, titulat Historia de lo que padecieron los carmelitas descalzos de Aragón y Valencia desde 1808 a 1814…
Joan Torras i Guardiola

Joan Torras i Guardiola
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Fill d’uns forners de Sabadell Estudià arquitectura a Llotja Barcelona i a Madrid, i obtingué el títol el 1854 Fou professor de materials de construcció a l’Escola d’Agrimensors 1855, catedràtic de mecànica a la de Mestres d’Obres 1859 i de resistència de materials a la Provincial d’Arquitectura des del 1875 Fou també acadèmic de Sant Jordi des del 1855 El 1868 dirigí la construcció d’un bloc d’edificis a l’illa 51 de l’Eixample ronda de Sant Pere-Trafalgar-Girona-passeig de Sant Joan El 1878 fundà els tallers Torras, Ferreria i Construccions i tot seguit feu un pont sobre l’…
Josep Albertí i Morey
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Llicenciat en dret per la UIB Es donà a conèixer amb el recull Modus vivendi 1971, premi Blanquerna de poesia 1970 També és autor de “Com a una resistència” dins el volum Poesia 1972 , Aliorna 1974, Era plena de canoes 1977, Poemes d’aire condicionat 1979, Cutis 1980, Lesions 1982, Nimfomania amb Tomeu Cabot, 1995 i Sabó fluix de camp de concentració amb T Cabot, 1998 Capdavanter de l’avantguarda poètica de les Balears, membre fundador del Taller Llunàtic i collaborador de les publicacions Neon de Suro i El Correu de Son Coc , la seva obra està molt vinculada als…
,
Lluís Gassó i Carbonell
Literatura catalana
Escriptor.
Fou un dels fundadors del grup Estudi 1939 La seva poesia, influïda per Carles Riba i López-Picó, comprèn Artifici 1946, Imatges solitàries 1947, Poema de l’amic 1950, Atzurs rebels 1951, Arbre 1955, Llegenda i veritat 1956, Cançons en l’aire 1966, Ciutat oberta 1978, Lliçó de temps 1982, premi Ciutat de Barcelona 1975 i Festa 1991 Guanyà la flor natural, l’englantina i la viola al Jocs Florals de Barcelona 1971, 1976 i 1977 i fou mestre en gai saber 1977 També és autor d’obres teatrals, com La difícil veritat 1950, Parèntesi primaveral 1951, del llibret de l’òpera d’Agustí Cohí Grau,…
,
Joan Antoni Desvalls i d’Ardena
Joan Antoni Desvalls i d’Ardena
© Fototeca.cat
Història
Hisendat i científic, sisè marquès de Llupià, quart del Poal i marquès consort d’Alfarràs.
Net d’ Antoni Desvalls i Vergós , estudià al collegi de Cordelles, a Barcelona Fou deixeble i collaborador del matemàtic Tomàs Cerdà i un dels fundadors, el 1764, de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental des del 1887 Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Reial , de la qual fou secretari perpetu i en la qual llegí comunicacions sobre meteorologia i física Posseí una biblioteca important i es procurà diversos aparells científics En una propietat seva d’Horta feu construir, amb l’ajut de l’arquitecte italià Domenico Bagutti, els jardins anomenats del Laberint Publicà alguns treballs…
Michel Crozier
Sociologia
Sociòleg francès.
Doctor en dret 1949 i en lletres 1964, exercí intermitentment l’activitat docent en les universitats de Harvard i de París-Nanterre L’any 1970 esdevingué director d’investigacions del Centre National de Recherches Scientifiques i president de la Société Française de Sociologie Dedicà la seva investigació a la sociologia del treball en les societats modernes i, d’una manera especial, a analitzar els factors estructurals de la resistència al canvi en les actituds professionals, sobretot en els entorns burocràtics i funcionarials, que reflectí en obres com Le phénomène…
República Centreafricana 2012
Estat
La guerrilla txadiana del Front Popular pel Redreçament FPR, que actuava al nord del país, va ser escapçada al començament d'any arran d'una ofensiva conjunta de les forces militars centreafricanes i txadianes contra les seves bases Amb la desfeta, el seu principal dirigent, Baba Laddé, va deixar les armes i va tornar al Txad Una altra guerrilla, l'ugandès Exèrcit de Resistència del Senyor ERS, encapçalat per Joseph Kony, es movia pel sud-est del país, tot saquejant els poblats Expulsada d'Uganda, i amb els seus dirigents amb ordre de captura pel…
Francesc Folch Ríos

Francesc Folch Ríos (a la dreta)
Museu Colet
Automobilisme
Dirigent i promotor de l’automobilisme i el motociclisme.
El 1952 s’integrà a la Penya Motorista 10 × hora, de la qual el seu pare era soci fundador, i la presidí 1970-84 Fou delegat de la Real Federación de Motociclismo Española RFME en diversos grans premis internacionals durant els darrers anys seixanta i primers setanta Formà part de la junta directiva de la RFME i també fou vicepresident del Collegi d’Oficials d’Automobilisme Organitzà catorze Grans Premis d’Espanya i catorze Rallis Costa Brava, així com diversos Campionats del Món de motocròs al Circuit del Vallès Exercí d’oficial del GP de Fórmula 1 al circuit de Montjuïc, on també fou…
alumag
Tecnologia
Marca registrada d’un aliatge lleuger d’alumini amb 5-7% de magnesi, emprat en la construcció aeronàutica i en la de material de transports terrestres, a causa de la seva bona resistència mecànica i de la seva resistència a la corrosió en ambients salins.
Josep Moragues i Sobrevia

Bust de Josep Moragues i Sobrevia a Sort (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar, més conegut per Josep Moragues i Mas.
Pagès benestant, era fill d’Isidre Moragues i Mas i de Maria Sobrevia Entre el 1694 i el 1699 lluità contra els francesos en la guerra dels Nou Anys El 1710 es casà en segones núpcies amb Magdalena de Giralt, de qui tingué un fill, i residí a Sort Pallars Sobirà El 1705 formà part de l’alçament austriacista de Vic i de la junta sorgida del pacte dels vigatans que atorgà poders a Domènec Perera perquè, juntament amb Antoni Peguera, anés a Gènova a signar el pacte amb Anglaterra Declarada la guerra de Successió , lluità al servei del rei arxiduc Carles III , i el 1709 ja era general Més tard…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina