Resultats de la cerca
Es mostren 2790 resultats
Txèquia 2012
Estat
Com a la resta de països de la Unió Europea, la crisi econòmica i les polítiques d'austeritat imposades a la pràctica totalitat dels països del seu entorn van colpejar amb força l'economia txeca va continuar en recessió tot l'any i l'atur va augmentar fins prop del 9%, xifra molt allunyada de la d'altres països del seu entorn i de la resta de la UE El Govern del primer ministre Petr Nečas va continuar amb el seu pla d'austeritat, que va portar a un nou augment dels impostos per a reduir el deute públic, el qual va continuar essent l'objectiu principal del Govern amb la previsió d'acabar l'any…
Festival Internacional d’Edimburg
Música
Festival anual fundat el 1947 per John Christie i Rudolf Bing amb la voluntat de fer renéixer l’esperit humà després de la Segona Guerra Mundial, i també d’enriquir la vida cultural escocesa i la britànica en general.
La programació procura assolir el nivell més elevat tot presentant artistes de reconegut prestigi internacional, fet que ha convertit aquest certamen en un dels més importants del món Els principals objectius marcats per l’organització són promoure les arts al més alt nivell apropar la cultura internacional a l’audiència escocesa -a la vegada que es presenta la cultura escocesa al públic internacional que assisteix a les representacions- innovar la programació amb vista a distingir-se d’altres trobades similars fer accessibles les arts a tot tipus de públic, encoratjant la collaboració amb…
furt
Dret penal
Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d’un bé moble d’altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades; altrament, hom ho considera robatori.
En dret català, seguint l’esperit del dret romà, no existia la distinció jurídica moderna entre furt i robatori els autors de furt eren sotmesos a pena corporal d’assots, generalment per fustigació
Protectorat de la Generalitat de Catalunya
Dret civil català
Òrgan administratiu del departament de justícia de la Generalitat de Catalunya, adscrit a la Direcció General d’Entitats Jurídiques i de Dret, que té la funció de garantir el compliment de la voluntat dels qui institueixen les fundacions privades catalanes.
La funció del Protectorat es realitza mitjançant una vigilància o un control sobre els òrgans de govern i la direcció de la persona jurídica, amb la finalitat de fiscalitzar si les activitats s’orienten al compliment dels interessos generals de la fundació El Protectorat s’exerceix a través de dues unitats la Unitat de Registre, que té a càrrec seu el Registre de Fundacions de la Generalitat, per a la tramitació dels expedients, i la Unitat de Control, encarregada d’altres funcions de vigilància de l’actuació de les fundacions Entre les funcions del Protectorat destaquen les següents portar…
mudèjar
Història
Musulmà que romangué a la península Ibèrica sota dominació cristiana.
Les diverses capitulacions signades amb l’avanç de la reconquesta permeteren, en general, la permanència dels musulmans a la zona, els quals rebien garanties per a poder practicar l’islam i gaudir d’institucions i de lleis pròpies A les zones rurals, on la menor afluència de repobladors féu molt lent el canvi de la població, els mudèjars continuaren conreant els mateixos camps, bé que sota una altra condició jurídica En general, els mudèjars, sota la directa protecció de la corona, constituïren una comunitat que evolucionà parallelament a la cristiana, però independentment A poc a poc,…
Francesc Xavier Llorens i Barba
Filosofia
Filòsof.
Net del catedràtic de dret Francesc Xavier Llorens i Nin i el metge i agrarista Manuel Barba i Roca, pertanyia a una família de propietaris del Penedès Inicià els estudis de filosofia i dret a la Universitat de Cervera i els acabà a la de Barcelona, on des del 1847 ensenyà geografia i fou catedràtic de metafísica fins a la seva mort Fou, ensems amb Ramon Martí d’Eixalà, de qui era deixeble, el representant més important de l’anomenada escola de Barcelona Les seves influents lliçons el consagraren com un dels mestres de la seva generació i contribuí a despertar la consciència sobre la pròpia…
Horacianes
Literatura catalana
Llibre de poemes de Miquel Costa i Llobera publicada el 1906 que recull setze composicions escrites entre el 1904 i el 1906, excepte “A Horaci” (1879) i “Calma”, que és la traducció d’una de les odes d’Horaci.
Fruit de la seva admiració per l’obra d’Horaci, Costa —seguint els exemples de Cabanyes i Carducci, de qui prengué el procediment d’adaptació dels metres antics— volgué introduir les formes clàssiques a la poesia catalana estrofes sàfica i alcaica, entre altres L’obra, que, malgrat la seva rigorositat clàssica, té encara un fons romàntic, tingué una extraordinària acollida i un gran èxit de crítica fou editada dues vegades el mateix any Hom l’ha considerada, per la novetat de la mètrica i per la perfecció del llenguatge, una de les aportacions més valuoses al moment cultural del país Anàlisi…
,
Glosari
Periodisme
Conjunt dels articles que Eugeni d’Ors, signant Xènius, publicà diàriament a La Veu de Catalunya (1906-20) i a El Día Gráfico (també en català), part del 1920 i del 1921.
Amb un estil retòric molt propi, durant més de quinze anys, l’autor hi recollia les “palpitacions del temps”, bo i comentant-hi tota mena de temes relacionats amb la cultura o la política Fou el màxim exponent del concepte glosador, un periodista d’idees que se serveix de la plataforma periodística per, en una clara voluntat programàtica i en el marc d’un projecte literari complet, formular conceptes que es concreten en uns mots clau A través d’aquesta secció diària l’autor anà formulant el seu pensament i el convertí en el fonament bàsic de l’ideari noucentista És especialment…
,
Joan Brudieu
Música
Literatura catalana
Compositor d’origen occità resident a Catalunya.
Vida i obra Apareix documentat per primer cop en un pagament que se li fa a la Seu d’Urgell el 1538 per dirigir un grup de cantors forans El capítol de la catedral li oferí el càrrec de mestre de capella el 1539 i Brudieu s’establí a la Seu d’Urgell Es mantingué en el càrrec fins el 1543, que, per causes desconegudes, hi renuncià Dos anys més tard reprengué la seva tasca al capdavant de la capella catedralícia i s’hi mantingué fins el 1577 Fou ordenat de sacerdot poc abans del 1546 L’any 1575 s’encarregà de revisar els llibres de cor de la seu per tal d’acomodar-los als dictats de Trento El…
, ,
El Europeo
Setmanari
Historiografia catalana
Setmanari barceloní en castellà, subtitulat Periódico de ciencias, artes y literatura, aparegut, el dissabte, entre el 18 d’octubre de 1823 i el 24 d’abril de 1824.
S’imprimí a la impremta de Torner, la mateixa que el 1821 donà a llum la revista d’Ignasi Sanponts Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes Volgué mantenir-se al marge del debat polític conjuntural, però l’adscripció dels seus redactors era clarament liberal Abordà una temàtica àmplia, des de les ciències fins a la filosofia, passant per la literatura i l’estètica Els seus redactors foren el professor alemany Carles Ernest Cook, que havia estat mestre de Mateu Orfila a Menorca els refugiats liberals italians Luigi Monteggia i Fiorenzo Galli, i els intellectuals catalans…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina