Resultats de la cerca

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental Cal notar els contraforts que reforcen el mur de migjorn de l’edifici L Prat Es localitza al costat de tramuntana del municipi de Llanera, a frec del territori de Llobera Prop d’ell, i a ponent, hi ha el barranc del Soler Mapa 329M781 Situació 31TCG728386 S’hi va per la carretera de Solsona a Torà Al punt quilomètric 11, a mà esquerra, hi ha un trencall que porta, recorreguts 3,700 km, a la masia del Solerdemunt, on es guarden les claus per tal de visitar l’interior A 1 km de la masia, al mig d’un bosc, es localitza l’…

Situació Aspecte que ofereix l’ermitatge núm 1, amb l’armariet buidat a la roca al fons ECSA - J Bolòs Tres possibles ermitatges són situats prop del límit entre el municipi de Sant Esteve Sesrovires i el de Mar-O torell, al vessant sud d’una petita vall boscosa, que s’estén a la riba esquerra de l’Anoia Mapa 36-16420 Situació 31TDF078924 Des de Martorell, cal agafar la carretera que va a Piera i, poc després, la variant de Gelida A uns centenars de metres del trencall, hom troba a mà dreta un abocador de terres i runes L’ermitatge més ben conservat és al fons de l’abocador, a mà dreta els…

En el seu origen, aquesta església, situada al centre del poble d’Arboçols, fou una simple capella del terme de la parròquia de Santa Eulàlia d’Arboçols, per esdevenir més tard la seu de la parròquia Depengué des de mitjan segle XII de Santa Maria de Marcèvol Al seu voltant es formà l’actual poble, resultat del desplaçament de la població primitiva, propera a Santa Eulàlia d’Arboçols Les raons d’aquest desplaçament s’han de buscar en la proximitat de les terres de conreu, dels molins, de la via conflentana al llarg de la Tet i també en qüestions de seguretat el turó rocallós on…

Situació Aspecte de l’església de Sant Martí, resultat de nombroses refaccions ECSA - Rambol Aquesta església és la parròquia del poble d’Urtx, situat al raiguer del serrat de les Planes Mapa 36-10 217 Situació 31TDG104935 Urtx és situat a 6 km al sud de Puigcerdà per la carretera N-152 RMAE Història Aquesta parròquia, que no apareix en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, era una possessió del priorat canonical de Santa Maria de Serrabona Ensems que l’església d’Ur, havia estat donada a l’esmentat priorat de Serrabona el 1119, en temps del bisbe Ot Aquesta dependència és…

Situació Ruïnes de l’església, que tingué consideració de parròquia, amb l’absis que conserva la seva finestra axial ECSA - LI Claver, J Cruanyes I E Romea Les ruïnes de l’antiga parròquia de Sant Vicenç són prop del mas i antic poble de Vilalta, emplaçats a ponent del poble de Targasona Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 29’ 59” N - Long 1° 58’ 10” E A 1 km escàs de Targasona per la carretera d’Angostrina surt a mà dreta una pista que mena, en menys de 2 km, al mas Vilalta, prop de l’església RMAE Història Al segle XII, el lloc de Vilalta disposava d’una parròquia pròpia, dedicada a sant Vicenç…

Vida Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on obtingué el títol superior de clarinet Més tard es traslladà a Niça, on estudià amb el clarinetista Michel Lethiec Ha estat professor de música en diferents centres -com ara el Conservatori Professional de Música de Badalona- i membre de conjunts com Solar Vortices i el Grup Instrumental Català Si bé anteriorment ja havia escrit algunes obres, el moment decisiu en la seva carrera compositiva arribà el 1982 amb l’obtenció del Premi Frederic Mompou en el Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona amb l’obra Fantasia ,…

Vida Fou alumne de JJ Fux, el qual, aprofitant la seva posició privilegiada de kapellmeister , li obrí les portes de la cort i, el 1739, li aconseguí el nomenament de compositor imperial Aquesta responsabilitat no li impedí dur a terme viatges esporàdics a Itàlia Venècia i Milà amb motiu de les estrenes d’algunes de les seves òperes A Viena inicià una intensa activitat pedagògica -basada en l’estricta observança dels preceptes de l’autor del Gradus - que reuní una llarga llista de deixebles, entre els quals destacà JB Schenk Les seves simfonies, bàsicament configurades segons la…

Vida Pertanyent a una família de músics -el seu germà Hubert destacà com a violinista-, el 1801 anà a Viena per estudiar piano amb L van Beethoven, que havia estat deixeble del seu pare, Franz Anton Ries Aviat es mostrà com a virtuós de l’instrument, interpretant obres pròpies i del seu mestre Beethoven el tingué com un dels seus millors deixebles, tot i que li retragué una certa tendència a imitar-li les composicions Visqué a París fins el 1808, any en què decidí tornar a Viena Després de restar un any a la capital austríaca, emprengué una sèrie de gires pianístiques per Europa…

Vida Fou el novè fill de Johann Sebastian Bach i el primer d’Anna Magdalena Wülken Format musicalment amb el seu pare, el 1750 tingué l’oportunitat de servir a la cort del comte Guillem de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, com a músic de cambra, lloc que no abandonà fins a la seva mort L’òptima relació amb el comte feu que aquest l’obsequiés generosament el 1755, molt probablement amb motiu del casament de JCF Bach amb Lucia Elisabeth de Münchhausen, cantant i filla d’un collega músic de la cort Les bones relacions amb el comte continuaren durant les penúries de la guerra dels Set…

Vida A vuit anys tingué de mestre de teclat J Drechsel A catorze anys anà a Copenhaguen, on fins als setze estudià orgue amb J Schröder i composició amb K Förster En 1670-72 fou organista i mestre de capella a la cort de Bayreuth El 1673 viatjà a Itàlia i visità Venècia i Roma En aquesta darrera ciutat estudià amb J Rosenmüller, GB Volpe, AM Abbatini i B Pasquini El 1677 ocupà el càrrec d’organista a la cort de Halle i, el 1680, quan el nou príncep i tota la cort es traslladaren a Weissenfels, fou nomenat mestre de capella, càrrec que mantingué fins a la seva mort JPh Krieger fou un …