Resultats de la cerca
Es mostren 10935 resultats
cinquena
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó batuda a l’illa d’Eivissa a nom de Carles II, del valor de cinc sous eivissencs.
Montfort
Llinatge feudal francès, establert, des del 952, al lloc de Montfort, Illa de França, a l’actual departament d’Yvelines.
Els senyors de Montfort descendeixen de Guillem, fill d’Amalric, comte de l’Hainaut, que adquirí la possessió feudal 952 i féu edificar el primer castell 996 La senyoria cresqué ràpidament en extensió, gràcies a l’esforç de personatges que, en el decurs dels s XII i XIII, augmentaren, per mitjà d’una eficaç política matrimonial, el poder familiar El comte Simó III de Montfort adquirí, a mitjan s XII, el comtat de Leicester, a Anglaterra Els seus fills Simó IV de Montfort , cèlebre protagonista de la croada contra els albigesos, i Guiu de Montfort donaren un relleu internacional a la família…
inca

Inca mapa de l’expansió de la cultura incaica
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble de parla quítxua originari d’una petita illa del llac Titicaca, a l’altiplà de Bolívia.
Els inques, que aparegueren al començament del s XIII, s’expandiren, segons la tradició, amb el primer rei mític Manco Capac, que s’establí a la ciutat de Cusco Fins el 1438 se succeïren vuit reis, que consolidaren l’imperi imperi llegendari Amb la coronació de l’inca Paxacuti 1438 començà l' imperi històric i s’inicià l’expansió més enllà de les fronteres del Perú actual A la mort de Paxacuti, que conquerí, cap al nord, els reialmes dels chimús i de Quito i arribà, cap al sud, fins a la vall de Nasca, el succeí 1471 el seu fill Topa Inca, el qual estengué l’imperi fins al centre de Xile, l…
marbre de Paros

Secció central del marbre de Paros
Nom amb el qual és anomenada una crònica, gravada en marbre, trobada en estat fragmentari a l’illa de Paros.
Registra sumàriament esdeveniments politicomilitars, notícies sobre la història literària, fets relatius a Atenes, invencions i descobertes De cadascun dels fets és precisada la data, advertint de quants anys el fet és anterior a l’arcontat de Diognet 264-263 aC, any que fou redactada, i, bé que la cronologia no és sempre exacta, les notícies que ofereix, per manca d’altres fonts, són molt valuoses
Guillaume Carle
Història
Militar
Cap militar de la insurrecció camperola de la Jacquerie.
Carles II de Navarra el féu presoner a traïció i desféu les seves forces prop de Clermont 10 juny 1358 la vila es rendí i Carle hi fou decapitat
sa Pòpia de sa Dragonera
Cim
Cim (360 m) culminant de l’illa de sa Dragonera (Mallorca), damunt la costa occidental, coronat per una antiga torre de defensa dita talaia de na Pòpia o de na Guinavera, enderrocada el 1850 per tal de construir el primer far que tingué l’illa.
mont Camerun
Massís
Massís volcànic de l’Àfrica Central, antiga illa unida al continent per sediments recents; s’alça fins a 4 070 m sobre la costa del golf de Biafra, entre els entrants costaners del Río del Rey i de Douala, i davant l’illa de Bioko.
Les zones protegides i les reserves de biosfera a les selves plujoses
Les raons principals per a protegir les selves plujoses equatorials han estat fins fa pocs anys preservar-ne el paisatge i intentar evitar l’extinció de les espècies de plantes i animals que en són exclusives Però les selves també tenen un paper important en el cicle global de l’aigua a escala planetària, cosa que afegeix nous motius per a posar atenció en la seva preservació a escala global De fet, actualment una gran majoria de les selves plujoses del món es troben sota l’amenaça d’espoliació per la població que les envolta i per l’explotació dels seus recursos Per tant, les solucions que s…
Sibèria
Regió
Regió oriental de Rússia, que s’estén tradicionalment sobre tota la part septentrional d’Àsia, des de l’Ural fins al Pacífic i des de l’oceà Àrtic fins a les planes desèrtiques del Kazakhstan, a Mongòlia i Manxúria.
Els geògrafs russos solen excloure’n totes les terres més orientals a partir de les serralades de la divisòria del Pacífic i que anomenen l’Extrem Orient Sibèria té unes dimensions màximes de 3500 km de N a S i de més de 7000 km d’W a E La geografia Les principals regions fisiogràfiques de Sibèria són la plana de la Sibèria Occidental, el peneplà de la Sibèria Central, el muntanyam de la Sibèria Meridional Altai, Sayan Occidental, Sayan Oriental, muntanyes de Tuva, del Baikal i el Transbaikal, el sistema orogràfic del NE, la serralada de Verkhojansk i l’altiplà de Kolyma El clima és cru i…
Vilalba Sasserra

Vilalba Sasserra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès als vessants septentrionals de la serra del Corredor (turó de la Pera, 481 m alt.), a la divisòria d’aigües entre el Besòs (dins el terme neix la riera de Mogent) i la Tordera (hi neix la riera de Trentapasses, afluent per la dreta d’aquest darrer riu).
Situació i presentació Limita amb els termes de Vallgorguina E-N, Santa Maria de Palautordera N, Llinars del Vallès N-W i Dosrius S, aquest últim pertanyent a la comarca del Maresme El terme és força accidentat turó de la Pera, 481 m el collet del Trull, la serra d’en Benet, amb altituds entre els 454 i els 491 m, excepte l’extrem NW, on hi ha el poble de Vilalba Sasserra, per on passava la via romana i on s’ha format el modern nucli de població Dins el terme es forma la capçalera de la riera de Mogent, que més tard esdevindrà el Besòs, i, també, la riera de Trentapasses, afluent per la dreta…