Resultats de la cerca
Es mostren 15969 resultats
Jaume de Caselles
Música
Compositor català.
Vida Fou mestre de capella a Granollers abans de ser-ho de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona el 1715, en substitució de Lluís Serra Pel novembre del 1733 assolí la plaça de mestre de capella de la catedral de Toledo, càrrec que conservà fins a la seva jubilació per malaltia el 1762 La seva producció es conserva majoritàriament a l’arxiu musical de la seu de Toledo, per bé que també n’hi ha algunes obres a El Escorial, la Biblioteca de Catalunya i a Montserrat Compongué obra vocal religiosa en romanç, en què cal destacar nombrosos villancets, alguns d’ells a vuit…
Josep Gas
Música
Mestre de capella i compositor català.
La seva formació musical tingué lloc a la catedral de Barcelona, on ingressà com a escolà de cant vers el 1666 Allà fou deixeble de Marcià Albereda i Lluís Vicent Gargallo El 1672 abandonà la capella barcelonina, i tres anys més tard fou nomenat mestre de capella de Mataró, on residí en l’exercici del seu càrrec fins el 1685 Mentrestant es presentà a dues places de categoria superior a la seu de Vic, el 1680, i a la de Girona, el 1682, però en ambdues ocasions fou superat per Francesc Soler El 1685 obtingué la plaça de mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona, des d’…
Nino Rota
Música
Compositor italià.
Vida Nascut en el si d’una família de músics, fou deixeble d’I Pizzetti i A Casella a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, centre on es diplomà el 1929 Gràcies a una beca, del 1930 al 1932 estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia De nou a Itàlia, es llicencià en lletres a la Universitat de Milà i el 1937 començà a impartir classes al Conservatori de Bari Gran creador de melodies, Rota és conegut sobretot com a compositor de bandes sonores, entre les quals destaquen les de La dolce vita F Fellini 1960, Rocco e i suoi fratelli L Visconti 1960, Il Gattopardo L Visconti 1963, Giulietta degli…
Biagio Marini
Música
Compositor i instrumentista italià.
Rebé una educació acurada i el seu oncle, Giacinto Bondioli, fou possiblement el seu primer mestre El 1615 fou nomenat violinista a Sant Marc de Venècia, on treballà sota la direcció de C Monteverdi Entre el 1623 i el 1649 viatjà per Alemanya i també passà llargs períodes als Països Baixos, Brescia, Pàdua i Venècia El 1649 era mestre de capella a l’església de Santa Maria della Scala, a Milà, i el 1652, director de l’Accademia della Morte de Ferrara Tota la música que es conserva de Marini és impresa La seva música vocal consisteix principalment en peces per a poques veus amb…
Antonio José Martínez Palacios
Música
Compositor i director castellà.
Començà els estudis de música a Burgos, on tingué com a mestres d’orgue Julián García Blanco i José María Beobide El 1920, gràcies a una beca, pogué anar al Conservatori de Madrid a ampliar la seva formació A la capital inicià la seva trajectòria com a director, al Teatro Apolo i al Teatro de la Latina Després d’uns quants anys d’estudi a Madrid, es traslladà a Màlaga 1925, on fou professor de música a l’escola dels jesuïtes El 1929 tornà a Burgos, on tingué un paper clau en la vida musical de la ciutat Exercí de director orquestral i sota la seva direcció la societat coral Orfeón Burgalés…
Leonardo Fernández de Ávila
Música
Orguener andalús.
Exponent de l’orgueneria barroca, fou orguener de la capella reial, "Profesor de Matemáticas y Maquinaria Armónica" a la cort, conseller tècnic d’Esteban de Terreros en la redacció dels termes organístics en el Diccionario castellano ed 1786 i mestre de músics i orgueners, com ara Antoni Soler, Jordi Bosc i de Verí, Francisco Antonio Díaz o Joseph García Les seves obres cabdals foren els orgues de l’epístola i de l’evangeli de la catedral de Granada 1744-49, instruments que amplià posteriorment 1765-66, i el de la capella del Palau Reial de Madrid 1756-71 Morí mentre feia la installació…
Loreto Vittori
Música
Compositor, cantant castrat i llibretista italià.
Del 1614 al 1617 fou cantor al cor de la catedral de Spoleto Aquest darrer any viatjà a Roma per estudiar amb Francisco Soto de Langa, Giovanni Maria Nanino i Francesco Soriano El 1619 es traslladà a Florència, on gaudí de la protecció del duc Cosme II de Mèdici, i al cap de dos anys tornà a Roma El 1622 fou admès com a soprano al cor papal, i posteriorment viatjà a Bolonya, Florència i Parma, ciutats on gaudí d’un gran èxit com a cantant El 1626 interpretà La catena d’Adone , de Domenico Mazzocchi, a Roma A Florència cantà en La Flora , de M da Gagliano, i, probablement, a Parma…
Johann Georg Andreas Stein
Música
Constructor de pianos, inventor de la mecànica vienesa.
Es formà com a orguener amb el seu pare, i en diverses estades en diferents ciutats alemanyes conegué alguns dels primers experiments sobre el pianoforte La principal influència que rebé fou la de Silbermann, amb qui treballà una llarga temporada, abans d’establir-se definitivament a Augsburg cap al 1750 En aquesta ciutat construí diversos orgues i també instruments híbrids, que combinaven registres d’orgue, de clavicèmbal i de pianoforte El 1758 donà a conèixer els seus instruments a París i tornà a visitar Silbermann a Estrasburg La seva aportació tècnica més important fou el…
Johann Nepomuk Poissl
Música
Compositor alemany.
Nascut en el si d’una família aristocràtica, començà estudis universitaris, però aviat decidí dedicar-se a la música A Munic estudià composició amb F Danzi i l’Abbé Vogler L’any 1806 estrenà la seva primera òpera, Die Opernprobe 'Assaig d’òpera', seguida pocs anys més tard per Antigonus i Ottaviano in Sicilia Tot i l’èxit creixent de la seva música, amb altres òperes com Athalia , Der Wettkampf zu Olympia 'La competició a Olímpia' i Nittetis , i el suport de Carl Maria von Weber, Poissl tingué dificultats per a assolir una posició que li garantís l’estabilitat econòmica…
Francesco Mancini
Música
Compositor italià.
El 1688 constava com a alumne d’orgue al Conservatorio de la Pietà dei Turchini, a Nàpols, on exercí d’organista entre el 1694 i el 1702 El seu primer reconeixement com a compositor el rebé quan presentà la seva òpera Ariovisto 1702 El 1703 intentà, sense èxit, aconseguir el càrrec de director musical a la cort de Nàpols, lloc ocupat per Alessandro Scarlatti El 1707, després de la composició d’un tedèum i la seva posterior interpretació dirigida per ell mateix, obtingué la plaça de director musical amb el comte Wirrico Daun A més de la seva feina al servei d’aquest aristòcrata, exercí el…