Resultats de la cerca

Des d’un bon principi les esglésies de Çaidin foren adscrites a la diòcesi de Roda 1089, considerada continuadora de la seu visigòtica de Lleida, cosa que confirmà mitjançant butlla pontifícia Pasqual II el 1110 Tanmateix, el castell de Saidí, igual que Fraga i Mequinensa, no caigué en mans del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona fins el 1149 Llavors les seves mesquites, amb llurs delmes i primícies, foren atorgades al bisbe de Roda, Guillem Pere, restaurador de la diòcesi de Lleida, que devia procedir a convertir la mesquita major de Saidí en parròquia, dedicant-la a sant Joan baptista En…

L’antiga parròquia de Sant Miquel ocupa el lloc on hi hagué la primitiva suda o castell àrab de la ciutat Bé que encara es manté en peu, resta abandonada des de la passada centúria L’historiador local J Salarrullana era de l’opinió que l’església de Sant Miquel, aixecada a l’extrem de la Plana, vora l’antiga suda, i al raval conegut encara al segle XV com la Redorta, feu les funcions parroquials mentre es construí la nova parròquia de Sant Pere sobre les ruïnes de l’antiga mesquita major la Misleyda , en un lloc més accessible, cèntric i capaç Després d’això, es constituí el priorat canonical…

L’església parroquial de Llaguarres és documentada a partir de referències indirectes, i sembla que era dedicada a sant Martí En principi, l’església estava vinculada a l’ardiaca de Ribagorça, ja que l’any 1127 un Martí prevere de Llaguarres escriví un diploma per ordre de Ramon Oriol “ archidiachono de Laguarres ” L’any 1169 un tal Ramon Pallarès és documentat “abat” de Llaguarres Posteriorment, el 1188 apareix l’abat Gerbert de Llaguarres com a prepòsit del bisbe Berenguer de Roda-Lleida Lògicament, les relacions amb la canònica de Sant Vicenç de Roda s’intensificaren a mesura…

L’església de Sant Joan era emplaçada a l’Espluga del pagus de Viu Consta que l’any 947 el bisbe Ató de Pallars i el comte Guillem I de Ribagorça cediren l’església de Sant Joan a l’abat Adroer de Santa Maria de Lavaix perquè hi fundés un priorat benedictí Des de llavors, el monestir de Lavaix es titulà casa de Santa Maria, Sant Pere, Sant Joan i Sant Llorenç, tal com apareix esmentat en un document de l’any 956 El priorat de Sant Joan de Viu no gaudí mai d’una veritable autonomia i a la darreria del segle XII ja havia esdevingut una simple església monàstica A l’època moderna…

Tot i que Vilaller era sens dubte el poble més important de la vall de Barravés, no se n’ha trobat cap notícia de l’època romànica D’alguna manera estigué vinculat al proper monestir de Sant Andreu de Barravés i a la senyoria dels Erill a la vall En bona lògica, devia ser el lloc on se celebrava el mercat de Barravés, documentat ja el 1117, activitat que es desenvolupà amb la vinculació de l’Aran a la corona catalano-aragonesa i la transhumància dels ramats Segons els greuges presentats al rei pels aranesos l’any 1312, el capellà de Miró de Salardú va ésser fet captiu per Ramon…

Situació Una vista dels escassos vestigis que han restat d’aquesta capella J Pahissa Les restes de la capella de Sant Marçal es troben a ponent de Castellciuró i del camí de Santa Creu d’Olorda Mapa 36-16420 Situació 31TDF190846 Per arribar-hi cal anar fins al capdamunt del carrer Antoni Gaudí, on comença la carretera de Vallvidrera llavors s’agafa un corriol que, seguint la mateixa direcció, passa per sobre un torrent fins a arribar a una cruïlla En aquest punt se segueix un altre corriol que va per sota d’una conducció elèctrica i puja fins a un turó on trobarem un bosquet de…

Aquesta església, refeta en època moderna, és situada al nord-est de Catllà, en un planer de la riba esquerra del còrrec dit de les Illes, a una altitud de 531 m El lloc de Calaons, o millor dit, Casalons , és esmentat per primer cop l’any 968, en la butlla del papa Joan XIII que confirmà les possessions de Cuixà Ipsa archa de Casalono és l’afrontació oriental de la villa de Catllà Es tracta d’una referència a un dolmen del mateix indret La butlla del papa Sergi IV del 1011 adreçada a Cuixà parla del villare Casalonos La primera menció de l’església de Sant Jaume de Calaons és del 1225, i…

Del castell d’Aiguatèbia, documentat per primera vegada vers el 1200 i que la tradició local situa sobre un petit promontori a la part meridional del poble d’Aiguatèbia, no resta res de visible Fou probablement destruït, com tot el poble, per les tropes franceses el 1673 Des del segle X, Aiguatèbia Aqua Tepida , 958 era una possessió dels vescomtes de Conflent, la funció dels quals ja gairebé havia esdevingut hereditària Bernat, vescomte de Conflent, germà del bisbe Salla d’Urgell, llegà la totalitat del seu alou d’Aiguatèbia, pel desembre del 1002, a les seves filles, i en cedí…

L’església de la vila de Bellver és esmentada per primera vegada l’any 1271, en què Galceran IV de Pinós vengué, durant dos anys, a P de Riba de Puigcerdà per 3 375 sous de Barcelona, tots els rèdits, les justícies i altres drets que rebia en els termes dels castells de Bellver i de Prats, i en la batllia de Bolvir, excepte els redelmes del temple i de la batllia de Bellver La vila de Bellver havia estat fundada per Nunó Sanç, senyor de Rosselló i Cerdanya, el 1225 L’església de Bellver depengué en un primer moment de la no gaire llunyana de Santa Maria de Talló, esdevinguda canònica, que…

Situació Capella situada a l’extrem sud de la façana de llevant del palau comtal de Cornellà, a la part de migdia de l’església de Santa Maria de Cornellà El seu recinte ha estat ocupat per un habitatge Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 1” N - Long 2° 22’ 57” E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix consignat en la monografia precedent Història El primer esment d’aquesta església és de l’any 1034, on apareix dedicada a sant Martí ecclesia S Martini Entre aquesta data i el 1217 canviaria d’advocació, ja que aquest darrer any Nunó Sanç, senyor dels comtats de Rosselló i…