Resultats de la cerca

Es formà musicalment a Tortosa, on estudià piano, harmonia i composició amb Josep Gotós i Vives El 1860 fundà el cor La Joventut Dertosense, i poc després es matriculà al Conservatori de Madrid per ampliar estudis, on obtingué diversos premis Amb menys de vint-i-cinc anys retornà a Tortosa, i al cap de poc ja era organista i mestre de capella a Casp Saragossa, localitat en què també exercí la docència musical a les Escoles Pies i la direcció de la banda municipal Després s’establí a Alcanyís Terol, on durant cinc anys fou mestre de capella de la collegiata, i a Tafalla Navarra,…

Començà l’aprenentatge musical com a escolà de cant de la catedral de Tortosa Posteriorment es traslladà a Barcelona, on estudià composició amb Francesc Queralt, mestre de la catedral Ben aviat pogué assumir les funcions de mestre segon de la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona i organista de l’església de Sant Sever, època en què començà a posar de manifest el seu talent amb la composició del Lauda Jerusalem a vuit veus, el Domine non est a dotze veus i l’oratori El juicio universal , estrenat el 1804 El 1807 guanyà per oposició la plaça de mestre de capella de Màlaga, de la qual…

Cec des que tenia dos anys, estudià música amb Maurice Greene Les seves interpretacions a l’orgue a l’Honourable Society of the Inner Temple i a Saint Andrew’s atreien músics de tot Londres, fins i tot GF Händel Durant els anys cinquanta dirigí oratoris d’aquest compositor, i després de la seva mort, assumí la direcció dels concerts quaresmals al Covent Garden Els oratoris de Stanley continuaren el model de Händel, tal com és palès en Zimri 1760 i The Fall of Egypt 1774 El 1779 succeí a W Boyce com a mestre de la Reial Banda de Músics i mentre ocupà aquest càrrec escriví quinze odes per a…

Vida La seva importància rau principalment en el mestratge que exercí al Conservatori de París com a professor de violí A deu anys ja interpretava concerts per a solista de GB Viotti Gràcies a l’ajut dels ciutadans de Baiona, es pogué traslladar a París per a estudiar al conservatori, i es formà amb FA Habeneck i FJ Fétis N Paganini en lloà la tècnica en el seu debut a la Societat de Concerts del Conservatori Entre les seves obres destaquen el mètode pedagògic École du violon 1844 i una antologia de 56 obres per a violí dels segles XVIII i XIX Obra Violí Fantasia sobre temes de ’…

Estudià dret a la Universitat de Kíev i música amb professors particulars abans d’entrar al conservatori, on el 1913 fou alumne de composició de R Glière Diplomat el 1919, impartí classes al mateix conservatori, i el 1935 en fou nomenat professor de composició i orquestració Ensenyà també al Conservatori de Moscou durant dues etapes 1935-38 i 1941-44 Dirigí la Filharmònica Ucraïnesa Entre els seus alumnes cal esmentar KA Karajev i V Silvestrov Tot i la influència d’A Skr’abin al començament de la seva carrera, com es fa palès en la Simfonia núm 1 1918, en el Trio amb piano núm 1 1922 ja…

En 1751-54 estudià a la Universitat de Praga, primer filosofia i després lleis En adonar-se del seu talent per a la música, el comte Wallenstein, senyor dels Kammel, l’envià a Itàlia a perfeccionar l’estudi del violí El jove fou alumne de G Tartini a Pàdua i, en tornar, s’establí durant un quant temps a Praga, on oferí concerts El 1764 es traslladà a Londres i freqüentà el cercle musical de JCh Bach i de CF Abel El 1768 ja consta als programes dels concerts londinencs, com a intèrpret de violí i viola Posteriorment degué ser admès entre els músics de cambra del rei d’Anglaterra…

Realitzà estudis de violí a la seva ciutat natal i després al Conservatori de París S’inicià professionalment com a violinista en orquestres parisenques, de primer en algunes de modestes, com la del Théâtre du Gymnase, i després del 1850 ja a la de l’Òpera de París Ocupà també el lloc de violinista a l’Orquestra de Concerts Pasdeloup i a la Societat de Concerts del Conservatori Aviat mostrà el seu interès per establir noves temporades de concerts, com les Sessions Populars de Música de Cambra, creades el 1860, al llarg de les quals es presentaren obres de compositors emergents El…

Pertanyia a una família genovesa noble d’origen albanès provinent de Durrës i des de jove s’interessà per tot el que es relacionava amb el teatre El 1749 fou nomenat ambaixador de Gènova a Viena i el 1752 rebé el càrrec d’ajudant del comte Franz Esterházy, llavors director teatral a Viena, i quan aquest va dimitir, Durazzo quedà com a a únic director d’espectacles La seva gestió i les seves idees artístiques li comportaren l’enemistat d’algunes de les personalitats musicals de la Viena del moment, com ara el mestre de capella JA Reutter El 1760 fou nomenat cavagliere di musica , però hagué de…

Fou el representant d’una plèiade de músics que, un cop formats a Itàlia, ocuparen càrrecs de mestres de capella, directors o compositors oficials a les petites corts nobiliàries de l’Europa central Nascut a Parma, de pare alemany Keller, cantà a l’escolania de la catedral d’aquella ciutat, però principalment rebé l’educació musical del seu germà, mestre de capella a Piacenza Ben aviat es decantà per la composició d’òperes i estrenà Griselda 1707 i Alessandro il grande 1708 S’ha dit que estigué a Barcelona durant l’efímera cort reial que l’arxiduc Carles d’Àustria hi establí durant la guerra…

El xarampió constitueix una malaltia infecciosa d’origen víric, molt contagiosa i en general benigna, que al nostre medi afecta sobretot infants d’entre 5 i 9 anys no vaccinats prèviament, i que es manifesta amb conjuntivitis, inflamació de les mucoses respiratòries, erupcions en la mucosa oral i la pell, febre i malestar en general Per a atenuar la sequedat bucal, sobretot quan la febre és elevada, es recomana de donar aigua bastant sovint als malalts Les persones que han patit del xarampió queden immunitzades o protegides contra aquesta malaltia la resta de la vida, de manera que mai més no…