Resultats de la cerca

L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una…

Aquest tipus d’assemblea constitueix una institució que es donà, amb característiques semblants, en tots els estats de l’Europa occidental en aquesta època, bé que rebé noms diferents, entre els quals el de parlament L’opinió més generalitzada en situa l’origen en la cúria règia  plena o extraordinària de l’alta edat mitjana, en la qual participaven els alts dignitaris i magnats del clericat i de la noblesa, assessorant el monarca L’accés de l’estament popular a través dels representants de viles i ciutats de dependència reial en aquesta cúria la transformà i la convertí en corts La primera…

Situació La pedra esculpida amb grafits que hem batejat amb el nom que encapçala aquest apartat es troba situada vora els Bassis, a uns 100 m vers tramuntana, dintre el terme municipal de Rupit, a l’altiplà que hi ha damunt l’església romànica de Sant Joan de Fàbregues Aquesta pedra es troba situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Cartográfico, full 294-M781 x 56,1 —y 51,6 31 tdg 561516 JBD-JVV Incisions La Taula de les Creus es troba en una zona on hi ha diversos afloraments de roques de fàcil exfoliació, que formen com uns grans graons naturals Es…

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 42 Breviarum de Musica Caplletra del foli 31v, obtinguda amb un petit monstre amb cos de peix i cap de gos, combinat amb un senzill motiu vegetal Arxiu Mas Breviarum de Musica Caplletra “A” del foli 59, amb la representació d’una àguila, dibuixada amb destresa, que sosté una tija derivada en diverses formes vegetals Arxiu Mas Es tracta d’un manuscrit compost per 112 folis 25,70 × 34,70 cm, escrit en lletra carolina del segle XI * en tinta negra amb epígrafs Segons J Gudiol * i J Pijoan * , aquest volum, de decoració no gaire abundant, pogué haver estat l’…

Situació Detall d’una de les obertures que presenta una de les coves V Hurtado AI punt quilomètric 115,7 de la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà, al lloc anomenat Pont de la Corba, justament al punt més estret del Congost que forma l’entrada de la vall de Ribes i on coincideixen, l’un a tocar de l’altre, el riu Freser, la carretera i la via del tren, hi ha situades, a mitja paret de la roca i a una altura d’uns 25 m, diverses coves o balmes Hom ha pogut comprovar l’existència en dues d’elles, les més grans, situades a banda i banda del pas, de restes de paraments o de murs defensius…

Situació Aspecte de l’església des de l’exterior, amb el mur de ponent i la porta d’entrada F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de la capella es troben situades als peus del castell de Castellbell, bastit al cim d’un banc de roca que s’aixeca a la riba dreta del Llobregat, a l’indret on el riu descriu un ampli meandre que giravolta el serral on és encimbellat, al centre del terme Long 1°51’46” — Lat 4T38’05” Hom hi arriba per la carretera de Manresa a Abrera Després d’haver passat la població de Sant Vicenç de Castellet, cal desviar-se, a mà dreta, per emprendre la carretera que mena a…

Aquest castell era situat al cim del turó de Montcada, lloc avui dia ocupat per les installacions de la fàbrica Asland Les primeres referències del topònim Montcada són dels anys 989 i 990, mentre que el llinatge dels Montcada no s’esmenta fins el 1017 El primer membre d’aquest llinatge fou Guillem Ramon de Montcada, descendent d’una família de vicaris i vescomtes del segle X, el darrer dels quals s’anomenà Seniofred La primera menció del castell és de l’any 1023 L’11 d’octubre d’aquell any la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill, Berenguer Ramon I, tot un seguit de castells…

Situació Detall d’una de les tombes ECSA - Museu Monogràfic d’Olèrdola Aquest sector es troba al nord-est de l’acròpoli d’Olèrdola, fora del recinte emmurallat Mapa 35-17447 Situació 31TCF923736 Per a accedir-hi cal seguir un camí que parteix de l’aparcament i hi mena en uns cinc minuts L’itinerari és senyalitzat SLIS Història A l’indret del Pla dels Albats hi ha les ruïnes d’un edifici conegut com la capella de Santa Maria, que actualment consta d’uns murs conservats a una alçada d’1,70 m, amb diversos compartiments interiors i parcialment colgats de runa, que impedeixen destriar-ne les…

Situació Vista de l’església des del sector sud-est, amb l’absis a llevant i la porta al mur de migdia ECSA - E Pablo L’església de Sant Salvador és situada uns 2 km a ponent de l’antic poble de Figuerola, avui despoblat, just damunt d’un petit tossal Mapa 34-15390 Situació 31TCF646977 Per a arribar a Figuerola cal agafar la carretera local T-201, que de Santa Coloma de Queralt es dirigeix a Santa Perpètua de Gaià A 1,5 km a mà esquerra de la carretera, davant mateix del lloc de Sant Gallard, surt un camí de carro que porta a l’església i a l’antic poble de Figuerola FEB Història El lloc de…

És documentat a partir del 966, en temps de Galí de Santmartí, vicari comtal a Eramprunyà El lloc fou donat a Sant Cugat per Borrell i Letgarda entre el 981 i el 988 A partir d’aleshores el monestir posseí el lloc, que constituïa una jurisdicció independent dintre dels amplis termes del castell d’Eramprunyà El 1178 l’abat Guillem, amb els seus monjos, infeudà a Tició, a la seva muller Alamanda, i a llurs fills Berenguer, Guillem i Ramon, i també a la seva descendència, el lloc amb les seves pertinences, tal i com el monestir ho posseïa per donació del comte de Barcelona, des de la Roca de…